Mas ha de liderar la independència per una cosa molt simple que els cuperos no enteneu per pur dèficit democràtic: Ell és el presidenciable que ha guanyat les eleccions i Baños ha quedat l'últim per darrera de gent com Albiol. El que feu és intentar guanyar als despatxos el que no heu guanyat a les urnes.
Si la cosa va de sacrificar el nostre candidat, que ha guanyat les eleccions, per 4 anti-sistema rabiosos, per a mi ja es poden fer noves eleccions al març. De fet, si la condició és eliminar Mas, preferiria que JXSÍ s'aixequés de la taula de negociacions i ja anéssim preparant les eleccions. I en les properes eleccions tan de bo JxSí tregui majoria absoluta i la CUP a Catalunya sigui tan residual com el PP.

Us oferim la traducció al català del text de Cotarelo:

Ens vam citar amb David Fernández en una terrassa de Gràcia. Dic ‘ens’ perquè venien també als meus fills, que estimen molt a aquest català/zamorà independentista, àcrata i sentimental. Em va atendre al ritme trepidant que viu la vida, redoblat pel fet de sortir de viatge immediatament a Perpinyà, a participar en un recital de l’obra d’Ovidi Montllor. Però vam intercanviar i debatre llargament i, fins i tot, vam tenir temps que ens interrompés algun ciclista que va amonestar en David, expressant el desig urgent que les coses es desencallin; que el bloc independentista ‘no falli’ a la gent.
El que jo pretenia era obtenir alguna informació que em permetés fer-me una idea del futur pròxim pel que fa a la candent qüestió del compàs d’espera de la investidura de Mas i el curs subsegüent del procés independentista. Encara que vaig treure i activar una gravadora, com si fos un bon professional, aviat vaig comprendre que no faria ús del seu contingut per dues raons: 1) tota la conversa va girar sobre un mateix tema configurat com una disjuntiva: investidura o noves eleccions anticipades ; 2) la vehemència, l’entusiasme, la rapidesa amb què Fernández s’expressa m’obligarien a passar hores transcrivint el contingut o pagar a algú perquè ho fes i totes dues opcions estaven descartades d’entrada. Així que el que segueix és un resum que faig jo després d’escoltar novament la conversa, tractant de sintetitzar els aspectes més importants que puguin ser d’interès general.
La qüestió d’arrencada era que, en cas que el parlament aprovi la declaració d’independència, cal esperar la ràpida resposta suspensiva de l’estat en forma de decisió del Tribunal Constitucional que l’anul·larà, l’aplicació de la nova llei de reforma obligant al compliment de l’anul·lació i la reacció del parlament desobeint el tribunal, la jurisdicció del qual a Catalunya no es reconeix. El compromís és desobediència institucional a les autoritats de l’estat i no aplicació de determinades lleis, singularment la llei Wert i la ‘llei Mordassa’, entre més. En cap moment es va parlar de cap DUI. Si entenc bé la posició d’en David, la DUI queda ajornada fins que l’actual 47,8% del vot passi a ser, com a mínim, un 50%, i altament desitjable, un 55%. Aleshores, s’obrirà pas.
Arran d’una actitud de desobediència institucional, el més probable és que l’estat recorri a la seva panòplia de mesures prohibitives, coercitives i repressives. Les que siguin se sabrà quan els serveis jurídics de la presidència del govern espanyol, als quals Rajoy ha encomanat la tasca d’estudiar la qüestió i dictaminar-la, facin pública la seva recomanació. Una vegada se sàpiga, la qüestió és com hi respondrà el bloc independentista si no té un govern perquè la investidura no s’ha produït. El que es dibuixa, doncs, és una situació de desobediència civil institucional que la CUP, fent honor a l’origen de moviment municipalista, de ¡grass roots’, residència en el poder local català gairebé tot, pràcticament de manera unànime, en favor del 9-N, del dret de decidir i, per tant, de la independència. Per descomptat, això no es dubta, però, sigui com sigui la situació, cal un govern que pugui donar resposta a Madrid i entendre’s amb els dels altres països. És segur que aquest govern es formarà i que la investidura es farà.
El problema és com se salvarà l’escull que la investidura hagi de correspondre a Artur Mas, perquè CDC s’hi entesta i els seus aliats guarden silenci alhora que diuen públicament estar-hi d’acord, mentre la CUP continua tancada en banda. Fernández recorda que la decisió de no investir Mas és ferma, si bé la decisió final es ratificarà en les assemblees que són les que decideixen. Però, essent realistes, s’ha d’admetre que el més probable serà que continuïn rebutjant la possibilitat per marges molt considerables. Per descomptat, no té res a veure amb Mas personalment, cosa que m’agrada perquè jo, que no pertanyo a res, ni a la CUP, tinc en bon concepte aquest home i valoro la feina que ha fet. Això no està en qüestió, hi insisteix David, la cosa decisiva no és qui és, sinó què representa. Sens dubte val molt i trobarà un lloc adequat per continuar provant-ho en un altre lloc que no sigui el de president. A la mateixa CDC hi ha gent molt valuosa que podria lluir molt bé de líder del procés (sospito que no n’està del tot convençut, però no ho manifesta) sobretot tenint en compte que parlem de divuit mesos. Ens trobem en una situació provisional. Un parell de vegades reitera que l’element decisiu per a anar junts JxS i CUP és el com, el quan i només en tercer lloc el qui. És un enfocament trinitari, com el del programa màxim: procés constituent, full de ruta independentista i pla de xoc d’emergència social. Rotund.
Podria sonar una mica a les posicions extremes i “de farol” a què se sol recórrer en els jocs d’envit. Però confesso que així em sonen també algunes afirmacions dels convergents quan raonen que els deu diputats de la CUP no poden condicionar el procés i que, en darrer terme, si no hi ha manera d’avenir-se, caldrà anar a eleccions anticipades al gener i que cadascú n’assumeixi la seva responsabilitat. De fet, per uns quants convergents, sobretot els qui ja es consideren excedents de quota, la negativa tancada a la figura de Mas és inadmissible. M’abstinc de fer-ne un acudit, encara que podria explicar-lo perquè no hi ha res millor per a relaxar l’ambient sinó l’humor, assimilant el ‘Mas no’ al famós ‘Maura no’, negativitat que unia molt en aquella monarquia alfonsina, tan desllorigada com l’actual filipista.
Fernández és taxatiu: les eleccions anticipades no són una opció. Llavors, si no són una opció però no s’admet la investidura de Mas que Convergència no està disposada a retirar, com se surt de l’impàs? Amb un candidat de consens. No amb Mas? Un candidat de consens. Els que tenen una idea, diguem Berkeleyana del coneixement i la informació s’estiraran els cabells perquè necessitaran un nom i un rostre per aquest candidat. Palinuro, més endurit en les dificultats de la comunicació ordinària, no necessita la percepció física, material. En té prou amb la idea: si és de consens, necessàriament haurà de ser admès per les dues parts, potser a contracor. Quan ensenyaran les dents? No ho sabem, però ho intuïm; potser fins a caure. Una cosa em va quedar clara: les eleccions anticipades no són una opció i la nit del vuit al nou de gener serà brutal. Fernández ho té encunyat, sens dubte en qualitat d’exposat: si l’independentisme no sap gestionar la seva primera victòria això serà una error imperdonable.
I Junqueras? Podria ser Junqueras un candidat? Així que el nom de Mas s’esfuma, tot es torna diàfan. Junqueras podria gaudir del consens necessari, sens dubte. També podria ser que el nou president o presidenta de consens nomenés conseller en cap a l’esmentat Mas. Entraria en les seves atribucions. I, posats a fer, jo també imagino: No seria possible
que els vots que falten a Mas procedissin de CSQEP, també coneguda com a QWERTY? Però això ja és jugar en un altre camp amb un altre equip. Pel que hem vist fins ara, QWERTY dóna per a això i per a molt més tenint en compte la incertesa en què habita però, precisament per això, no val la pena incloure-la en els càlculs abans de la fatídica nit de gener.
Les dades: hi haurà govern; amb candidat de consens; no hi haurà eleccions anticipades.