Can Vies “No m’acabo d’empassar que sigui casual”.

S'ha d'averiguar qui està darrere de tots aquests altercats i violència gratuïta, tots sabem que hi ha molta gent que vol parar el procés català i que els que promouen més violència és gent a sou per generar desordres i violència a Catalunya acompanyats per individus de filació d'extrema dreta , gent dels partits contraris a la consulta, pijos, quillos no integrats a Catalunya ( aquests que criden soy español,español, español,) gent desarraigada , fills de funcionaris espanyols que odien tot el que es català etc etc i tot aquest coctel barrejat aprofiten les protestes de qualsevol ordre per treure tot el que senten i van a fer mal per Barcelona i on convingui i si poguessin encendrien Barcelona perquè es la capital de Catalunya.Em refereixo als que fan totes les destrosses i fan incendis , no em refereixo a la gent que es manifesten pacificament i civicament sense fer destrosses i incendis i que protesten per alguna cosa que ells pensen que s'ha fet malament.

 

Hi ha qui diu que tot plegat és cosa de CiU, per provocar una reacció social contra els salvatges que tantes vegades en el passat han fet mal a l'alliberament de la nació catalana. Estupidíssim parer, perquè la denúncia la va presentar un ajuntament del PSC i Iniciativa i la sentència, potser sí, que ha sortit intencionadament ara però no perquè ho hagi volgut CiU. La justícia espanyola no és justa però sí que és espanyola. Tanmateix, encara que és obvi que el que ha passat no ha set per voluntat de CiU, tant de bo, tant de bo que les imatges televisades s'acabin imposant a les opinions de tertulians televisades i hi hagi una reacció social d'exigència de fermesa en l'eradicació d'aquesta lacra. Tant de bo. Tant de bo que la reacció es produeixi i que no faci falta que acabi venint un espanyolisme per aturar aquest altre espanyolisme i de passada, ja que és aquí, es carregui el procés igual que Primo va aprofitar per carregar-se la Manomunitat i Franco la Generalitat.

 

L'extremisme esquerranista s'alimenta del fet de no tenir estat propi i també del fet de tenir tanta immigració sense integrar. Aquests dos factors, més que cap altre, determinen que Catalunya -Barcelona- tingui aquesta tradició tan lamentable, que, sí, sempre acaba servint a l'interès espanyolista i rebrota casualment sempre que el catalanisme pren embranzida. Però per desgràcia no crec ni que faci falta que Espanya enviï agents, infiltrats, sabotejadors. Potser sí, que ho fa. Però lamentablement no cal. La podridura l'ha sembrada durant dècades el sucursalisme progre. Que no recordeu que el Triparit va suspendre una cimera internacional programada per poc abans d'unes eleccions, pel desgast que li significarien les salvatjades antisistema que estaven més que cantades que es produïrien? Tot això és consegüent a l'absència d'estat propi i a la presència de tanta immigració sense integrar però el PSC ho ha estat alimentant, atiant i aplaudint durant dècades. Per ells, pel sistema, ara no són temps de sembra sinó de simple collita.

 

3 motius per provocar incidents violents :

1/ que no es parli del gran èxit del sobiranisme a les eleccions europees;

 2/ projectar a fora una imatge de Catalunya violenta que malmeti la imatge cívica que fins ara ha tingut el sobiranisme ;

 3/ fer valer la major eficàcia dels cossos repressors ejpanyols enfront la incompetència dels mossos i de passada fer un assaig per quan hagin de tornar a intervenir (potser el 9N); etc etc

 

Feu comptes: Just l'endemà de les eleccions europees, una unitat de TV3 cremada, més d'una vintena de seus de CiU a Catalunya assaltades, més de 120 contenidors incendiats, arribada d'efectius de la PN sense haver estat cridats, silenci sepulcral de la senyora Camacho i dels seus.. Uf!

 

El que no entenc, es que es permetin manifestacions amb gent amb caputxa, i amb motxilles, i d`aquestes algunes ben plenes, segons les imatges de la TV. Crec que es el mateix que permetre entra a un Banc amb una pistola. Es incomprensible.

"conseqüències terrorífiques" de la independència per a qui ???

Miguel Arias Cañete, ha advertit avui de les "conseqüències terrorífiques" que tindria per a Catalunya independitzar-se d'Espanya, entre les quals hi ha fer-se càrrec d'una part del deute públic espanyol, "que no és precisament petit", ha dit.

A més, segons Cañete, una Catalunya independent hauria de combatre l'augment dels costos del comerç exterior i les deslocalitzacions. Assegura que s'imposaria una tarifa exterior comuna que afectaria la competitivitat d'un territori com Catalunya, que exporta més de 58.000 milions d'euros, i li provocaria un descens de cinc a sis punts.

Se't van sumant coses que et posen una mica els pèls de punta"

Més aviat els problemes seran per la gent com ell, que s'hauran de buscar un altre mitjà de seguir cobrant aquestes monstruoses quantitats que s'adjudiquen entre sous, "empresetes" i sobrets B......... Potser fins i tot els seus votants espanyols els fotran fora de les seves poltrones ....... Temps al temps ..........
Perquè, és clar, deu ser que estant a Espanya no estem assumint ja una part del deute públic d'Espanya. I a més la part dels altres. Fora d'Espanya nomes assumiríem la nostra. En el cas de que anem a bones, perquè si no simplement NO reconeixem el deute.
La part del deute el pagarem si volem, ja que Espanya es el titular i no Catalunya. S'hauria de calcular quina part del deute és fruit de les inversions a Catalunya (segur que mooooooolt mooooolt petit). A més, sigui quina sigui la part, es pot considerar pagada amb escreix amb el dèficit fiscal que patim des de fa varies centúries.
  Catalunya s'ha de fer càrrec del seu deute públic (Generalitat, ajuntaments, diputacions...), perquè és el que ha contret. El deute públic espanyol (del qual descomptar el català) l'han signat les administracions espanyoles menors (Comunitats Autònomes, ajuntaments...) i també els ministeris. I és responsable del pagament qui ho ha signat. Catalunya no ha de pagar els deutes de la Comunitat Autònoma de Castilla-La Mancha ni els de l'ajuntament de Badajoz, que és exclusivament seu. Però és que tampoc ha de pagar els del Ministerio del Interior o el de Sanidad, perquè l'han contret i signat ells i són ells els que s'han compromès. Ens haurien de demanar si us plau que assumíssim una part... suposant que a nosaltres ens donés la gana de fer-ho. Perquè si no se'l mengen amb patates. Però és que SI NO ENS INDEPENDITZEM SÍ QUE L'HEM DE PAGAR. I a més acabaríem pagant molt més del que ens tocaria proporcionalment, que és el que ens passa ara.
si després del referèndum del 9N la posició majoritària del poble català és la independència, el que ha de fer el govern espanyol no és boicotejar-nos a la UE, a l'ONU i a l'OTAN enviant-nos com diu l'astrofísic senyor Margallo a l'espai sideral, sinò asseure's a negociar assenyadament amb Catalunya el percentatge del deute de l'Estat que la disbauxa irresponsable dels darrers anys ha provocat en els comptes públics. No és pot pretendre boicotejar-nos i que, a més a més, ens fem càrrec del deute. Seria com la dita castellana "cornudos y pagar el gasto". Els catalans tradicionalment estem acostumats a tenir les de perdre, però ara serà diferent, no ho dubti.
Saben, com sabem, el que ens estimen, segur que ens es molt mes beneficiós marxar que continuar sent esclaus d'Espanya. Segur!

L’incivisme no té ideologia.

"Solament hi ha un fet rellevant i transcendent que diferencia Catalunya de França, Itàlia o els Estats Units. Tots ella són estats que poden governar-se i administrar-se ells mateixos, políticament i econòmicament"

Per sort o per desgràcia, això depèn dels ulls amb que es mira, Catalunya és un país bastant normal. Com a mínim, no és menys normal que Espanya, França, Itàlia o els Estats Units. I la gent que hi viu fa, més o menys, les mateixes coses que fan espanyols, francesos, italians o nord-americans. Solament hi ha un fet rellevant i transcendent que els diferencia de Catalunya, són estats que poden governar-se i administrar-se ells mateixos, políticament i econòmicament. No és una diferència menor, està clar. És una diferència que una part rellevant de la societat catalana ja ha percebut com a perjudicial per als seus interessos i que es proposa posar-hi remei. Com? Intentant saber si al país són més els que volen ser com Espanya, França, Itàlia o els Estats Units, és a dir, un estat; o si la majoria no vol ser independent però sí que vol canviar el seu estatus dins d’Espanya; o si a la majoria ja li va bé quedar-se com ara, amb poc pes per decidir i convertida en una generosa ONG del finançament espanyol.
La consulta del 9 de novembre per saber que volen fer els catalans amb el seu futur posa nerviosos molts sectors polítics, econòmics i socials. I si, a més, la Generalitat avança amb elements simbòlics com les urnes o les paperetes pel #9N el grau de nerviosisme i d’excitació augmenta. I quan això passa, es perd la distància, la perspectiva i l’anàlisi reposat. És el que està passant amb l’incident d’aquesta setmana a Vilanova i la Geltrú amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, quan un grup de radicals el va increpar quan anava amb el seu cotxe oficial, a la sortida d’un míting del Partit Popular. Els fets són condemnables? Sí, evidentment. Són tolerables? No, de cap manera. S’han d’eradicar dels nostres carrers? Sense cap mena de dubte. Dels carrers de Catalunya, d’Espanya i d’on sigui. El més sagrat és la llibertat d’expressió i de moviment, que s’ha de garantir. I aquí, a Catalunya, es garanteix. Ara bé, no és justificable ni acceptable utilitzar incidents com aquest o la suposada agressió al líder del PSC, Pere Navarro, dins d’una església de Terrassa per part d’una dona de 63 anys, per criminalitzar el moviment sobiranista de Catalunya, l’independentisme i el procés del #9N. Afirmar que el que s’ha sembrat porta fins aquí és una manipulació indecent que persegueix enfosquir la determinació del Parlament de Catalunya de consultar els catalans sobre el seu futur, fent veure que les ordes feixistes catalanes ocupen el carrer.
Incidents d’aquesta mena n’hi ha hagut aquí i a fora. Alguns exemples, novembre del 1988, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, es veu encerclat i increpat per un grup de veïns de Santa Coloma de Gramenet, era una queixa veïnal, amb males arts, però només era una queixa veïnal; febrer del 2010, estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona boicotegen una conferència de l’ex-lehendakari, Juan José Ibarretxe; març del 2010, també a la UAB, intenten fer el mateix amb la líder d’UPyD, Rosa Díez; juny del 2011, el col·lectiu dels indignats encercla el Parlament provocant incidents amb el president, Artur Mas, i els diputats; desembre del 2011, persegueixen, increpen i insulten el president Jordi Pujol, a Lleida... Tots aquests són actes incívics, reprovables i condemnables però que res tenen a veure amb l’independentisme. Voler atribuir tot el que passar a Catalunya a la proximitat de la consulta del #9N és intentar atemorir, desinformar i manipular l’opinió pública. És, senzillament, guerra bruta; és una provocació.
Hi ha un corrent de fons potent –que admetia la mateixa candidata del PSOE a les eleccions al Parlament Europeu, Elena Valenciano: “Els fills dels seus amics són independentistes” – a favor del Dret a Decidir però que no pot ser combatut amb males arts. És legítim que els que no hi estan a favor treballin per impedir-ho. Però no que s’utilitzi la tergiversació i la manipulació. No tot s’hi val.

Catalunya no ha de caure en aquestes trampes i polèmiques, que sovintejaran a mida que s’acosti el #9N. Però tampoc ha de tolerar que els incíviques d’aquí, que també n’hi ha, espatllin el que amb tanta pulcritud s’està fent.

El dret a decidir dels mitjans de comunicació.

"El tomb definitiu no es produirà fins que els mitjans de comunicació manifestin obertament el seu suport a la consulta"


 És evident que la realització de la consulta no prejutja el seu resultat. No està escrit que el resultat hagi de ser aquest o aquell. Això és el que afirmen les patronals i els artistes en els seus manifestos. El resultat serà el que el poble de Catalunya decideixi. Solament hi ha una cosa clara, que cada vegada hi ha més suports explícits a la consulta; cada vegada són més els que reclamen que es deixi votar el poble de Catalunya.

Però el tomb definitiu no es produirà fins que els mitjans de comunicació manifestin obertament el seu suport a la consulta. Fer-ho no significa que abonin la independència. Es pot estar a favor de la consulta del 9 de novembre i estar en contra de la independència. Es pot, democràticament, avalar i patrocinar la consulta i optar per una tercera via reformista. El que és important és que es deixi expressar als catalans que desitgen pel país, sigui quin sigui el resultat final. I aquí, el posicionament editorial dels mitjans escrits, audiovisuals i digitals és decisiu. Un pas endavant de la majoria de mitjans de comunicació catalans acabaria de fer caure la torrada del cantó de la consulta. Difícilment el govern central i el principal partit de l’oposició a Espanya podrien mantenir la seva posició actual si els principals diaris de Catalunya expressen, editorialment, que ells estan a favor de saber l’opinió dels catalans.

Els manifestos dels artistes i de les patronals s’han escenificat en dos indrets simbòlicament emblemàtics. Els artistes ho han fet al MACBA. Aquest museu és un centre de referència en la pràctica de les arts contemporànies. És a dir, s’associa a la modernitat, la innovació, el pensament i la creació que mira al futur. Les patronals van a anar al Far de Sant Sebastià, de Palafrugell. Aquest far és el més potent del litoral català; és el que fa arribar la seva llum més lluny. Les dues combinacions modernitat, prestigi i creativitat; més amplitud de mires i un horitzó per guanyar són missatges potents per avalar el dret a decidir.

Admirat Junqueras !!!!!

Admirat Junqueras, Crec que gracies a tu, l'Esquerra Republicana a tornat a recobrar la seva funció. S'ha de continuar amb la política de : !El més important és Catalunya¡. La situació de partits polítics dintre la “democràcia” espanyola, de moment, condiciona aquesta unitat entre partits i lògicament existeix una competència encara que la finalitat important de tots ha de ser la sobirania. Aquesta situació és comprensible en aquests moments, però, compta, no ens deixem enredar a portar-nos a un camí de confrontació entre partits que defensen Catalunya, els enemics no son aqueixos. Això és el que voldrien els botiflers i fatxendes. En aquest moments es compren que cadascú defensi el seu partit, però, s'ha de fer sense atacs. No hem d'oblidar que els països que cerquen la seva llibertat, els diferents grups polítics de la societat plural ( extrema dreta, dreta, centre, centre esquerra, esquerra, extrema esquerra, verds, comunistes etc.) mentre no aconsegueixen la llibertat del seu poble, treballen i lluiten junts per arribar a la sobirania. Un cop el país pot decidir pel seu compte , és quant comença l'autèntica democràcia de les urnes i serà el poble el que decidirà les majories i les minories. Quant hàgim arribar a la independència, segurament el ventall de partits polítics canviarà molt i no siguin els mateixos que en aquest moments. L'esquerra Republicana ja no necessitarà ser republicana, El PSC no necessitarà ser federalista. La UDC no necessitarà defensar una tercera via. És molt possible que partits com “Ciutadanos“ o PPC, que actualment son espanyolistes i lluiten contra la llibertat de Catalunya, el primer es transformi en un partit social demòcrata català i el segon en un partit de dretes català. Crec que la Sra. Camacho i el Sr, Rivera, amb el llestos que son, no marxaran de Catalunya i defensaran un model social dintre de la nació catalana i contribuiran al benestar de tots els catalans, mentre ara la, seva defensa no pot ser altre que l'espanyola que és la que els justifica i alimenta. Així doncs, Sr. Junqueras: ! Primer que tot Catalunya i les seves llibertats¡
Visca Catalunya Lliure !!!!

Interpretació a nivell intern de les valoracions que farien els partits amb la posible devallada de vots.

Bon dia a tothom,
Ahir em van preguntar com interpretaria a nivell intern cada partit el no aconseguir els resultats que esperen ( es a dir baixar vots ) i vaig donar aquestes claus:
PP: Una baixada de vots a Catalunya no els importa massa. Serà una manera de justificar la seva política a Madrid i ho vendran a la resta d'Espanya com que som diferents, estranys i asocials. Vendran la baixada de vots aquí per pujar a la resta d'Espanya.
...

PSC: La baixada de vots ( ja l'esperen ), donaria la raó al sector catalanista i donaria un toc d'atenció al Pere Navarro de no fer declaracions com les que va fer en la "bofetada". Tot i això, Madrid els tira molt i aguantaran com sigui per a seguir venen la moto del federalisme ( ells ja saben que és impossible i per això ho proposen ).
CIUTADANS: Una baixada de vots implicaria un replantejament de la seva política, segurament començarien a parlar de terceres vies. Veurien que la gent no ha cregut la seva mentida.
IC-ICV: Baixar els vots ho interpretarien com un toc d'atenció dels sectors sobiranistes per no acceptar efectuar una llista única. Això comportaria un canvi d'actitud i un acostament a les propostes del President Mas de fer llista única pel país.
ERC: Una baixada de vots seria interpretada com a càstig per no haver posat la cara ni jugar-se-la. El no entrar en el govern quan ho havien garantit i no voler fer llista única ( propostes del President Mas i ANC), seria interpretat com un error i canviarien d'actitud entrant al govern i proposant llista única pel país.
CiU: Son dos partits així que s'ha d'analitzar pels dos.
UDC: En cas de pèrdua de vots, la hipòtesi d'en Duran que la independència fa mal a la coalició agafaria força. Intentaria provocar que CiU s'allunyés de propostes independentistes justificant que, la baixada de vots és un missatge per a que no vagin en aquesta línia. Ells han apostat posant un independentista a la llista ( Gambús).
CDC: En cas de pèrdua de vots podria haver un replantejament general. El procés quedaria afectat perquè a Europa només veuran el resultat del President Mas i el possible crèdit en cas de DUI seria més difícil d'aconseguir. La baixada de vot implicaria que el poble vol més gent que parli que gent que se la juga i podria suposar un plantejament de donar un pas enrere ( tot i seguir apostant per la independència perquè és la única via ) per a que se la jugui un altre. Dic podria perquè ara mateix, com s'ha demostrat, cap partit vol governar degut a l'estat de les finances ( interessos del deute del tripartit, incompliments de l'estatut). Seria un flac favor al procés perquè segurament hi hauria ingovernabilitat.
Ja ho teniu...

La Independencia no es renunciar a tus orígenes, collons.

Bon dia a tots , Buenos días a todos,

A pesar de que los dos grandes partidos españoles lo negaron hasta la saciedad , no hay ninguna duda del trato desigual ( para no llamarlo expolio ) que sufre Cataluña, es decir, todo aquel que vive en Cataluña. A dia de hoy lo reconocen todos.

A pesar de que los partidos españoles negaron que Cataluña era viable economicamente, hoy lo afirman y basan su dis...curso en el "No entrareis en Europa" ya que les es imposible negar la evidencia.

A dia de hoy su discurso " Margallista" de que estaremos flotando en el Universo, de nuevo, se está demostrando que es absolutamente falso. Analicemos las pruebas. Para que una empresa se situe en un país debe tener garantizada su logística, con lo cual los primeros movimientos son los de empresas logísticas. A raiz de la ratificación del President Mas, por carta, a todos los líderes de los paises más desarrollados, de que la única via de subsistencia para los catalanes es la independencia, DHL ( primera empresa del mundo en logística ) situa su Dirección General para el Sur de Europa en Mataró y DB SCHENKER ( primera empresa pública alemana y primer operador logístico europeo ), situa a su máximo responsable de cargas en Barcelona... A partir de aquí, los anuncios de Ferrari, Amazon, y un largo etcetera.

Es evidente que el único discurso que existe desde España es el utilizar el miedo y la mentira como armas, en lugar de aportar soluciones y permitir que el pueblo se exprese para decir que Si quiere la independencia o para lo contrario.

Ayer vivimos el típico espectaculo de los que gobiernan en España, discursos machistas y feministas propios de los años 70 que, evidentemente, no tienen lugar en Cataluña.

Hay muchos catalanes con orígenes fuera de Cataluña, a los que Cataluña les permite, como en ningún otro lugar del mundo, sentirse catalanes y sentirse orgullosos de sus orígenes, porque es normal que su corazón esté partido entre los dos lugares.

Este es un mensaje para los que piensan que la independencia es renunciar a sus orígenes:

La independencia de Cataluña no implica la renuncia a los orígenes de las personas, implica un trato justo, la construcción de un nuevo país sin los errores de España, un país donde la mentira no sea la moneda de cambio, donde las desigualdades no sean tan evidentes como en España, un país donde realmente exista la democracia, y también un país que evolucione y no viva anclado en el pasado y no tenga que debatir a dia de hoy sobre el papel de la mujer.

Muchos de nuestros padres pensaron que, con la democracia cambiaria todo, y cambió, pero siguen estando los mismos, o los hijos de los mismos, conservando sus parcelas de poder por medio de dos organismos llamados PP y PSOE y esto no cambiará nunca en España como bien sabemos.

Tenemos la oportunidad de construir un nuevo país y ahora, votando el día 25, tienes la oportunidad de gritarlo en voz alta votando a quien lo lidera ( Artur Mas junto al pueblo) para dar un grito, sin ideologías ( porque el objetivo ahora es la independencia), un grito único y visible en Europa.

"Ningú exclou ningú en aquest país"

S’ha de reconèixer que a Catalunya –també la resta de l’Estat– la crisi i les conseqüències que se n’han derivat no faciliten exactament la convivència. La taxa d’atur és altíssima, les prestacions socials pal·lien però no resolen enormes problemes de subsistència, hi ha milers de persones envescades en hipoteques que no podran tornar mai i que han estat embargades i milers també que han perdut en part els seus estalvis per unes pràctiques bancàries en les quals alguns tribunals detecten uns abusos innegables. Abusos de confiança en molts casos contra persones sovint d’edat avançada que confiaven en els directors de la seva sucursal bancària tant com en el seu metge de capçalera. Els experts proclamen que, si no fos per l’economia dita submergida, el problema encara seria molt més dramàtic. Amb salaris mínims i sense cap cobertura legal, moltíssima gent va fent com pot. I això suscita tensió social. Una tensió que alguns analistes consideren encara escassa en comparació amb les causes que la provoquen.

En els darrers anys hem vist tot això i hem vist també una resposta per part dels afectats o de dirigents socials improvisats que no ha estat exactament amable. Hem adoptat termes i sistemes nous, com ara escrache, i la tensió i fins i tot les agressions s’han anat generalitzant contra responsables polítics, executius bancaris i entitats de crèdit. Amb més o menys justificacions, fins i tot judicials. Encara ara el Tribunal Suprem segueix la causa contra els manifestants que van encerclar el Parlament de Catalunya i van amargar la vida als diputats que intentaven exercir la responsabilitat democràtica que els ha concedit el poble. Encara més lluny, hi va haver algun moment en què les manifestacions al centre de Barcelona van desembocar en accions violentes contra establiments i en una resposta policial de conseqüències enormement polèmiques.

Però tota aquesta tensió latent, que rebrota de tant en tant, no és res, als ulls d’alguns, comparada amb una altra que consideren molt més alarmant. PSOE i PP i gairebé tots els mitjans de comunicació que des de Madrid es dirigeixen a tot l’Estat alerten, alarmadíssims, d’una “tensió” que irremeiablement ha de portar violències d’abast incert i temible a Catalunya. A Catalunya el PP, Ciutadans i ara també el PSC repeteixen com aus exòtiques l’alerta. “Fragmentació”, “divisió”, “exclusió”, “intolerància” i “violència” són les plagues que han de patir els catalans si perseveren en l’actitud de voler decidir per ells sols. La “divisió” hi és, com en qualsevol altra qüestió que separa una societat convencional. L’“exclusió” és una invenció. Ningú exclou ningú en aquest país. La “intolerància” que patim és l’habitual en societats com la nostra. I la “violència” només és un fantasma intimidatori. Una dissuasió tramposa.

Fa tots els efectes que aquells que avisen d’una violència inevitable si les coses no canvien i la majoria de la societat catalana no es resigna a viure tal com vol la majoria en realitat només estan pintant un quadre amb l’oli que els interessa. És a dir, dibuixen un panorama violent amb la intenció de justificar violències futures molt més efectives. La violència de l’Estat, per exemple. És un recurs vell i efectiu. Per això Pere Navarro i el PSC haurien de considerar si els paga la pena la complicitat amb l’intent. Si continuen parlant de “divisió”, de “tensió” i de “violència” només estant justificant la tensió dels que s’han dividit sols. La resposta violenta dels que tenen recursos per perpetrar-la.

Oh, gran i visionari Josep Pla.

Oh, gran i visionari Josep Pla, quantíssima raó tenies! "No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d´esquerres". TOTS A TREBALLAR PER MARXAR CORRENTS D´AQUEST ESTAT VERGONYÓS!

Vet aquí l´exemple més lamentable de polític "progressista". Mister X parla de la pàtria per defensar la mamella de què viu. Em recorda altres venuts com Miterrand (que es va auto-organitzar un atemptat i va fer posar una bomba al vaixell de Greenpeace, tot, mentre mantenia dues famílies i anava de progre). Què us sembla er compañero, eh, PSC? Nadal? Tura? Obiols? Castells? Geli? Em pregunto si noteu alguna coïssor.

Felipe, i tu qui ets per dir que el territori de Tarragona no pot decidir si pertany a Catalunya? Amb això sol, ja es veu que no acceptes el paper de la democracia. Mira Felipe, tu saps que Espanya té problemes molt grans, però els catalans ja n'estem farts d'haver de resoldre-hos nosaltres solets, per tant ha arribat l'hora i volem marxar.

Les demarcacions (províncies) van ésser un invent de Napoleó a principis del segle XIX aplicat a Catalunya que uns anys després Javier de Burgos va copiar i estendre a tot l'Estat espanyol per imperatiu borbònic. Fou una manera de trossejar el país igual que es va fer a França, però sense cap base històrica, cultural, ni de mercats, sino només amb la pretensió de diluir els territoris d'una manera arbitrària dins l'Estat. Això els ha sortit bé fins ara tenint en compte que la maquinària estatal ha treballat ferm des d'aleshores i s'ha anat adaptant a les "províncies espanyoles" i hi ha aplicat la legislació corresponent d'una manera implacable. Però així com en democràcia és raonable i de justícia que una minoria nacional tingui dret a decidir el pertanyer o no a un Estat (també artificial), mai no es pot pretendre que una divisió com la "província" i ni tan sols una comarca (que també és un invent modern), es pugui escindir en referèndum del seu marc històric i natural com és el cas de Catalunya. El problema rau en el fet que els polítics espanyols parteixen de la convicció que a l'Estat no hi ha nacions històriques reconegudes i que Espanya són 52 províncies que s'engloben administrativament en 17 autonomies . Com és fàcil de veure, aquesta manera interessada de construir l'Estat es contradiu amb el terme "nacionalitats" inclòs en la Constitució espanyola ja que aquesta no en fa cap diferència respecte de les autonomies. Aquesta inconcreció es va fer amb molta malícia com el temps està demostrant i per això ara ens parlen de separacions provincials i de braços amputats. Els catalans ho hem de tenir clar i no caure en aquest parany.

Com deia La Trinca: El gobierno y la oposición unidos Jam´s serán vencidos! I el poble què? El poble que el donin pel dubi dubi da da. El futur d'Espanya és la dictadura del PPSOE. El futur de Catalunya és escollir entre la independència o la uniformització centralista i autoritària dins de la dictadura del PPSOE.

"“La democràcia és el joc de les majories que respecten les minories..." si aquest no és el cas no hi ha democràcia... i el demés és retòrica buida... Visca Catalunya lliure ||*||

Algú em pot dir què té de bo votar ERC?

Per una sola vegada podríem votar en clau de país i no de partits ? Madrid vol enfonsar al president Mas, creient que així s'elimina el sobiranisme, per tant, votar ERC no està pas malament, però molt millor CiU pels interessos de Catalunya cara Europa. Necessitem un president ben recolzat.

Amics: tots els que no voleu votar CiU per les retallades: creieu que un govern de PSC o de ERC hauria pogut fer altra cosa? Els responsables principals són a Madrid. El President Mas està rebent totes les plantofades, perquè vol treure'ns d#aquesta dependència i fer possible que les retallades es puguin acabar, fent una gestió racional dels recursos del país. Si no voteu CiU, que no sigui almenys per motius que no s'aguanten drets.

El President es mereig un gran recolzament. Recordeu Esquerra que fa cuatre dies va posar-nos de President en Montilla i a sobre, entre ells, el PSC i Iniciativa, ens varen deixar un deute que en la actualitat ens ofega de valent.

No tenim Estat? doncs no tenim res!. Les eleccions Europees han de servir per demostrar a Europa que el desig dels catalans es FERM, que volem disposar de Estat i això sols es consegueix donant representació a la persona que s'està jugant el fisic, perquè ha escoltat la nostra demanda. Es dificil de votar per molts catalans a  CiU, jo ho faré peró pensant que voto al President Mas, al cap i la fi, el canvi de rumb que afronta Ell i el que si juga, no ho ha fet ningú, i qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra, no oblidem el "tripartit" gran part culpable de la situació en que ens trobem. ERC, ICVEUiA,PSC. Tots han fet canvi, alguns per millorar (ERC,ICVEUiA) i altres per empitjorar (PSC), cap peró per escoltar i portar endevant el clam i desig dels catalans com el President Mas, espero que si es dona el cas de boicotejarlo (fet bastabt possible) obtingui mes suport del que te per part de tots. Ara ens cal Estat Català i la brossa la treurem quan ens adonem que si no el tenim, tot seguirà NO igual, ara serà MOLT PITJOR!!

 

 

Estem sota un regim colonial ????

Cada vegada hi han més Catalans que tenen la percepció de que estem sota un regim colonial: a) Estem condemnats a pagar per tota l'eternitat el manteniment de les ruïnoses infraestructures de la península. b) Haurem de seguir engreixant als reietons autonòmics que ens escupen a la cara (bascos i navarresos inclosos). c) Haurem de seguir engreixant a la gegantesca, inútil, i ociosa casta de l'alt funcionariat de l'altiplà madrileny, casta que es va perpetuant de pares a fills per tots els racons dels ministeris, portes giratòries, i xollos diversos..Estem a prop de la suficient massa critica per anar cap a una DUI, únic mètode que ens pot alliberar de les arbitrarietats que ens fan.

Catalunya ja no està situada. Catalunya s'ha mogut. Els monopolitzadors de tots els poders del "Reino" no ho volen veure i s'aferren als murs que bastiren contra els possibles moviments dels catalans. Els financers internacionals, tant necessaris com perillosos, reconeixen ja a crits la ceguesa dels del "Reino" i voldrien parar com més aviat millor el moviment català, i per a nosaltres amb aquest toc d'alerta se'ns obre un escenari nou: hi ha un reconeixement explícit que existim a nivell europeu, i ara cal que els financers acabin per reconèixer que el nostre moviment no s'atura en un pacte fiscal ni en un blkindatge de competències garantit pel "Reino felón". Tenim una nova plana per escriure, i és possible que agafem una velocitat que ens porti realment a la plena sobirania. Aquesta és la veritable "resituació" i cal que la fem rebé. En la Europa democràtica canvis polítics tant profunds com els que estem vivim no s'aturen en els despatxos de Barcelona, ni de Madrid, ni de Londres. A Barcelona els despatxos són simplement insignificants. A Madrid el pànic paralitzant s'ha apoderat dels despatxos. A Londres els despatxos encara estan en la fase de "valoració" i ara demanen un "impossible" als de Madrid que ho viurien com una capitulació que a més resultaria segurament impresentable als despatxos de Barcelona...

Els de fora és normal que no ho acabin d'entendre (Financial times), però els de dins encara deixem que ens cantin les sirenes? de cap manera Espanya permetrà un sistema en que Catalunya tingui més autonomia, i això per dues raons fonamentals: la primera és per una cosa similar a l'enveja, si ja amb el peu al coll liderem l'economia a Espanya imagina't si tinguessim un tracte just és que els hi passariem la ma per la cara i això per a l'orgullo español és molt greu. La segona és que estan en fals, els països europeus que han unificat regnes, com Itàlia o Alemanya ho han fet per unificacions voluntàries i no pas forçades. França no ha unificat regnes el tema de la invasió del langue d'oil al languedoc ve de molt lluny i la formació de França ja ve desde llavors. El cas de Gran Bretanya és híbrid, però tot i així els escocesos demanen la independència. Es un procés normal dels pobles que estan en una estructura estatal no volguda ni desitjada que hi hagi tensió territorial perque`tot plegat està en fals. I és per això que el pitjor malson dels espanyols són els catalans perquè saben que tenen muntat un estat sobre el no res. I tots els seus esforços són i seran encaminats a mentir manipular, prohibir, enganyar, desvirtuar tot allò que pugui recordar als catalans qui són i d'on venen. Per això els problemes en temes com la cultura, l'educació, i en general sobre l'economia perquè diners vol dir poder. En definitiva que és absolutament impossible que Espanya mogui un sol dit en la direcció de la tercera via, perquè, en aquest cas dono la raó a les paraules de Rajoy "no puedo". Es cert i sobretot ara, no poden donar més autonomia a Catalunya perquè se'ls desmonta la paradeta, l'estat espanyol està posat sobre un terra de paper i qualsevol pas en fals el farà caure irreductiblement. Però evidentment nosaltres tenim una responsabilitat història amb nosaltres mateixos i els nostres antecessors, no podem deixar escapar l'oportunitat de posar les coses al seu lloc, ara que es donen tots els elements necessaris per fer-ho; i començar a viure en la veritat del que som, i deixar de ser captius.

 

Van Rompuy: "Espero que la independència no es produeixi"

Aquest es un del que defensa alló de "la unidad de Egpaña está por encima de la verdad". Érem, som i serem. Aquest individu diu el que vol i calla el que li convé, com ara que Bèlgica amb les seves fronteres actuals es ca crear al 1830, quan es va independitzar d'Holanda. I els seus polítics s'entenen tant bé, que després de les eleccions varen estar gairebé dos anys funcionant per inèrcia perquè els polítics no varen ser capaços de posar-se d'acord per formar govern.
Son tant "burrus" que no s'adonen que amb comentaris com aquests, en comptes de aconseguir que deixem de ser independentistes, el que aconseguiran és que deixem de ser pro-europeus. Ens estan fent caure la bena dels ulls i ens ensenyen la cara més lletja, més interessada, menys democràtica de la UE. I cada vegada queda més clar que això no és el que ens pensàvem, de tal manera, que vist el que hi ha, jo prefereixo quedar-ne fora.
Queda clar que la independència significa sortir de la U.E. És una opció, no passa res. Però el que no val és amagar el cap sota l'ala i dir que no serà així, o que durarà 3 dies. Les decisions tenen el seu preu i s'ha d'estar disposat a pagar-lo. Amagar el preu és enganyar.
Perquè sortirem de la UE i us quedareu amb l'Espanya arruïnada que ja veurem com us pagarà el deute i sense un territori pròsper al sud, que n'hi ha pocs. Això us passarà per cobdiciosos i per rucs!
El europeus rics ho tenen molt clar, si Catalunya s'independitza d'Espanya via secessió i no per via d'un acord bilateral, ELLS NO COBRARAN EL DEUTE. No crec que els catalans siguem tant babaus que després que ens facin fora, fins i tot de la galàxia, que ens vetin en tots els acords, econòmics i polítics ,pretenguin que ens fen carrec d'un deute, que no ho oblidem ES A CARREC DEL REINO DE ESPAÑA.
Precisament, perquè no hem deixat mai de pertànyer, en cos i ànima, al nostre país que és Catalunya i ensems a Europa, volem desfer-nos del Jou dels cacics Espanyols, que a l'inrevés de les polítiques de les democràcies occidentals, encara estan ancorats a l'ordeno i mando feudal, a "la fi justifica els mitjans", a l'obscurantisme informatiu i a la manipulació educacional, en resum al més fosc dels Nacionalismes, l'Absolutista. ¿Amb persones d'aquest tarannà pensa gestionar la Vella Europa?. ¿hem de pensar que alguns polítics Europeus, com vostè, pateixen tal crisi de valors, que poden menystenir sense vergonya, els pilars que han fet possible, que el nostre continent, hagi sigut el Bressol de la Democràcia al Món?. ¿és possible que vostè no entengui, que l'única manera que els pobles se sumin als projectes comuns, és per pròpia voluntat, és a dir gaudint sempre del dret a decidir, com a eina de llibertat i alhora d'orgull de la seva generositat vers els altres?. Això és exactament el que volem ser els Catalans, Sr. Rompuy, un poble lliure i treballador, que estiguem on estiguem i siguem per pròpia voluntat, li ben prometo, que si ho aconseguim, ni vostè ni ningú, ens podrà donar lliçons de generositat, esforç i sacrifici per el bé comú, de tots els pobles sense excepció. Sr Rompuy...La gent dels pobles lliures no tenen altres enemics, que qui els vol sotmetre.
Doncs jo li desitjo tota mena de fracassos en el que li queda de carrera política. Per desitjar, que no quedi.
No ens hauria de provocar cap debat ser o no a la Unió Europea. Fa 40 anys no existia, i potser d'aquí 40 ja no existirà. Primer Catalunya i després ja ens preocuparem de la resta.
Sols és la seva opinió. El futur de Catalunya la decidiran la voluntat dels catalans. !!*!!

El Sí-Sí guanya la primera enquesta sobre la consulta.

El Sí-Sí guanya clarament en la consulta sobre la independència, i s'imposarà amb un 47% dels vots, davant un 19% que votarà No, segons l'enquesta del Centres d'Estudis d'Opinió (CEO) que s'ha fet pública avui. És el primer sondeig que el CEO efectua incloent les dues preguntes sobre la consulta. Aquests percentatges inclouen l'abstenció, que en un referèndum mai no computa, cosa que significa que la independència està en realitat per sobre del 60% de suports.

A la pregunta de si es vol que Catalunya esdevingui un Estat?, el 57,6% dels catalans voten Sí, mentre que el 19,3% voten No (partidaris de l'autonomia o l'Espanya unitària). Hi ha un 9,4% d'indecisos, mentre que 11,1% s'abstindrien. La segona pregunta, si en el cas de voler un Estat aposten pel fet que aquest sigui independent, es compta entre els que han votat sí a la primera qüestió. I dóna com a resultat un 81,8% a favor de la independència i un 14,9% a favor del model federal o confederal. En aquest cas els indecisos baixen a un 2,4% i l'abstenció només és del 0,8%.

Dit d'una altra manera, el Sí-Sí capta un 47,1% de catalans, el No un 19,3%, el Sí-No un 8,6%.

A mi els números em surten de la següent manera, el 62,8% favorable al SI-SI en la hipòtesi que va a votar el 75% dels que tenen presa una posició o repartint en les mateixes proporcions els qui dubten. Si atribuïm un percentatge invers de repartiment dels indecisos al SI-SI (19,3%) i al NO-NO (47,1%), el SI-SI obté el 57% dels vots, i el NO-NO un 31,57%. En el pitjor dels casos, si atribuïm tots els indecisos al NO-NO, aquest obtindria el 37% contra un 53% del SI-SI. Però tot això son especulacions. La realitat és que la proporció entre els que diuen que votaran SI-SI i els que diuen que votaran SI-NO o NO és de 1,70. Els números canten i per això no ens volen deixar votar. I si creuen que les enquestes estan manipulades, que deixin votar i sortirem de dubtes. El què hem de fer tots és CREURE FERMAMENT que votarem, treballar per aconseguir-ho i no caure en provocacions. HO TENIM A TOCAR!! ENS CALDRÀ CONSTÀNCIA PER CONVÈNCER MÉS GENT, RESISTÈNCIA PER AGUANTAR ATACS AMB ESTOÏCISME I SOBRETOT UNITAT.

LOQUILLO REFLEXIONA SI US PLAU !!!!!

“Però com t'atreveixes a dir que volem acabar amb la democràcia? Nosaltres, els que sempre hem caigut davant les botes del feixisme defensant la democràcia?”, em pregunto sorprès. “Quina pena. Quina tristesa. Quina desil·lusió”, etziba, abans de manifestar: “Tant de bo haguessis seguit fent-nos feliços amb la teva música. Tant de bo haguessis seguit amb les teves idees, les que siguin, però respectant-nos”.
 Loquillo, em penso que hauries de reflexionar a fons sobre els arguments que t'ha donat un dels teus més fidels admiradors, potser un de tants dels qui avui es poden sentir íntimament dolguts per com els menysté el seu ídol de tota la vida... com es podran defensar ara d'haver-te defensat sempre a peu i a cavall! Reflexiona sisplau, i pensa que qui no vol la violència no la fomenta mai sota cap concepte, i tu, en aquest cas, tristament, has violentat els seus sentiments. Tot això t'ho dic amb la millor intenció i per la concòrdia. Per acabar et diré que no sé pas a quina democràcia dius que pots perdre votant; si no es pot votar la democràcia ja està perduda, perquè la democràcia no és només limitable a les pretensions o interessos d'alguns. Una persona, un vot; una altra cosa no és pas democràcia; ha tingut molts noms a la història, però no és democràcia. Per acabar et diré que no hi ha res que promogui més la violència, que la violència de no respectar ni els sentiments ni el dret a vot de les persones; cal ser-ne respectuós i conseqënt, i per això mateix, crec, amb la millor de les intencions, que hauries d'acceptar la invitació que et fem i reconciliar-te amb ells, reconciliar-te també amb els qui com jo et respecten i t'estimen pensis com pensis, perquè pressuposen en tu la mateixa voluntat envers ells que la d'ells envers tu.
No es pot anar pel món dient aquestes bestieses sobre un poble pacífic i democràtic com el català.

La llei de consultes i la llei del voluntariat.

La llei de consultes és un instrument per obrir les portes a l’exercici del dret de decidir i per tant, genera esperança. És vital per al futur del país perquè, si es pot aplicar, permetrà saber què opina la ciutadania sobre l’esdevenidor nacional de Catalunya. Tanmateix, aquesta no és l’única llei important que els diputats catalans estan elaborant amb pressa i diligència. Actualment, hi ha dues lleis més que, a parer meu, també marcaran el futur del país. Em refereixo a la llei de l’Acció Exterior de Catalunya i a la que regularà el voluntariat. Com la llei de consultes, aquestes també són unes lleis oportunes, necessàries i vitals, sobretot perquè han de regular un model d’acció exterior i de voluntariat que són molt propis del nostre país. I és que la primera, per bé que no inclogui tot el que és propi d’un d’estat ateses les circumstàncies, trenca amb la concepció clàssica de les relacions internacionals i reconeix, per primera vegada, el rol de la diplomàcia pública en les relacions internacionals. És així que té en compte la trajectòria de tantíssimes organitzacions, empreses, universitats, sindicats i col·legis professionals, entre altres entitats, que des de fa molts anys tenen presència al món i que són capaços d’establir sinèrgies, aliances, agendes, contactes, projectes i coneixement. La segona, la llei del voluntariat, reconeix i defensa el model català en aquest àmbit per preservar-lo de la invasió estatal. La futura Ley del voluntariado podria tenir efectes perversos i fins i tot perillosos per a la tradició catalana del voluntariat.

En fi, el Parlament català treballa. La importància de les lleis que acabo d’esmentar així ho demostra. Són lleis que cal aprovar amb urgència perquè són cabdals. Sense aquestes lleis alguns dels nostres anhels nacionals poden perillar. Sense aquestes lleis perdrem part de la nostra idiosincràsia. I és que pràcticament es pot dir que sense lleis com aquests estaríem obligats a pensar el futur d’una altra manera. 

Constitució Catalana.

És un bon senyal que es comenci a parlar seriosament de la Constitució Catalana. Precisament, pensar en la nostra constitució i recuperar el sentit i l'esperit de les constitucions que hem tingut al llarg de la història, representa tenir un profund sentit d'estat. Ara és el moment d'anar definint les normes democràtiques fonamentals que han de ser les mateixes per tothom. Ningú entendria que en un joc de taula familiar cada un dels jugadors tingués unes normes diferents a les dels altres. Les estratègies del joc poden ser, però, molt contraposades. En aquests moments de transició nacional cal que fem les coses bé. No hem de voler ser independents i igual de malbaratadors i de corruptes. La gran il.lusió que genera pensar en la independència prové de la satisfacció que es tracta d'un procés col.lectiu, de tot un poble, que d'una forma transversal i unitària, pacífica i respectuosa, aconsegueix que s'expressi la voluntat de la majoria dels ciutadants per sobre de les seves diferències. És per això que els partits polítics que estan a favor del dret de decidir i d'obtenir la sobirania plena, més aviat que tard hauran d'anar units per passar definitivament aquesta pàgina de la història. El President Mas, ferm, és el nostre President . Sobre ell pivota el punt de màxima tensió i és a ell, independentment del partit al que forma part, a qui hem de demostrar tot el nostre suport. Tots hauríem de sentir-nos interpel.lats i cridats a opinar sobre quin model d'estat considerem que és el millor pel futur del nostre país. Abans d'arribar a aquest gran pacte hi hauria d'haver un diàleg engrescador en el que es pugui millorar tot allò que ens ha portat a la crisi actual. A l'inici de la transició es demanava amb coratge i convenciment: "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia" i no aniria malament que, ara, que estem al final d'aquesta transició en la que ens voldrien tenir a tots assimilats o bé residuals, tots plegats demanem amb la veu segura i clara: "Llibertat, constitució i Estat". Ara que es demostra, un cop més, que hi ha jutges clarividents com en Santiago Vidal, hi hauria d'haver un moviment de suport a favor d'aquest debat constitucional que no podem demorar. La unitat de tots els partits i de la societat civil, degudament representada, s'atança. Creieu-me. No en dubteu.
Jo suposo que acabarà passant com sempre. O sigui que Espanya acabarà fent el que no volia fer, perquè li ho imposarà la comunitat internacional. Així va haver-hi una democràcia més o menys homologable, així els socialistes van demanar el SÍ a l'OTAN i així el  Zapatero d'un dia per l'altre va dir dic allà on havia dit Dídac. Ara passarà el mateix. Ara la comunitat internacional li dirà a Espanya que faci tot el que calgui perquè no es produeixi la independència de Catalunya. Però li aclarirà que pel 'tot el que calgui' no entengui la manera clàssica espanyola de mantenir-nos sotmesos, o sigui enviar-nos els tancs. No, la comunitat internacional ja sap que els espanyols són us australopitecs polítics i per tant no només els ordenarà els canvis sinó que especificaran quins canvis hauran de ser. Reforma constitucional i electoral, plurinacionalitat, respecte de la llengua i la cultura, algun simbolisme exterior -seleccions esportives, per exemple-, potser aparell de justícia i topall i control dels fluxes econòmics. Suposo que passarà això. La part negativa és que si Espanya acata les ordres, que les acatarà perquè no hi tindrà més remei, no hi haurà independència. I la part positiva serà que almenys tindrem redreçament nacional que probablement ens permetrà escometre la independència en millors condicions que ara. Però riurem. Riurem i molt.