Avui he lllegit una dades interessant i preocupant: el 80% de la feines que s'ofereixen són per a gents amb estudis (llicenciatures i FP superior), però només un 14% dels desocupats tenen llicenciatures i només un 7%, estudis d'FP. Poden els altres 79% trobar feina, només amb el 20% de les feines restants? Ho tenen molt pelut i molts se'n penediran d'haver abandonat els estudis quan en els darrers 20-40 anys van dir "estudiar és de rucs, val més anar a treballar als 16-18 anys i guanyar fins a 3.000 a l'obra. Un país (Espanya, menys Catalunya) que té un 14% del PIB a la construcció i un altre tan per cent important en el turisme, i menysprea i redueix educació i investigació, i no confia en la indústria, està condemnada a tenir taxes de desocupats de més de 20% (massa mà d'obra sense formació). I això en els darrers 40 anys ha passat tres vegades: és una desocupació cíclica, estructural. Si hi afegim que una part d'aquest fenomen és fals, perquè quan tot anava bé i importàvem, mà d'obra barata, n'hi havia fins un 8%, a causa de l'economia negra (+25%, a Grècia és del 40%), ja veiem que som nosaltres mateixos que ens hem fabricat aquesta dada de desocupació que no genera confiança a qui ens deixa diners per pagar allò que produïm, però s'emporta Espanya (10% del PIB, 20.000 M € anuals, 440.000 M € en 25 anys, més que les aportacions dels Fons Europeus, 166.000 M€).

Doncs la gent que vagi votant partits espanyolistes (PP, PSC-PSOE i Ciutadan's) i a veure i fem un altre récord d'atur i sense prestacions. Que la gent es queixa de les retallades? Pobres ignorants... que es queixin als que ens roben els diners i no ens paguem el que ens deuen per llei (sí aquells que sempre diuen que s'han de complir la llei)

"PA I CIRC"

 

Sí, ja sé que molts economistes estaran la mar de contents i diran que això és el que s'ha de fer i bla, bla, bla. I jo continuo dient que hi ha persones que viuen en un món paral•lel, que no tenen ni idea de les dificultats que estan passant a hores d'ara moltes famílies per arribar a final de mes i que aquesta mesura l’únic que provocarà és l’ofec sistemàtic dels més desafavorits.
Baixar les cotitzacions a la S.S és una mesura que arriba tard, aquesta sí que l'hagués proposat jo des del principi. (A les petites i mitjanes empreses, evidentment!!!!). Perquè ajuda a donar un respir a les pimes, però pujar l'Iva, encara que no afecti a les exportacions, afecta al consum intern. I un país no pot basar-se només en les exportacions, per cert, que aquestes ja han punxat una mica durant el 1er trimestre....Continuo dient que els que pensen no viuen el dia a dia del carrer, i que la compensació d'ingressos per la baixada de cotitzacions a la S.S, hauria de venir d'altres mesures. Si continuen així, provocaran un camí de no retorn...La majoria dels economistes que opinen ( i jo els respecto molt) es nota que no són conscients del patiment actual que tenen a dia d'avui moltes famílies. No es poden pujar els preus quan els salaris (dels qui encara treballen) ja han baixat de forma notable!!!!!!!

 

Jo espero que l'euro foti un pet, tot se'n vagi a pastar fang (no crec que el resultat fos tan negre come ns volen fer veure) - de la manera que anem ens estan lligant a tots com gossets i treballem per ells, es la nova època feudal.

Les quotes de la seguretat social que baixaràn són les que paguen les empreses, per tant els contribuents seguirem patint la mala gestió de tots els polítics de fireta que tenim.

Ja pot resar el govern espanyol perquè espanya guanyi l'eurocopa aquest estiu, perquè sinó seràn una època calenteta calenteta, que ni Barça ni Madrid siguin a la final de la Champions segur que ja no els ha agradat, la màxima romana "pa i circ" segueix molt vigent en referència a la pau social.

O ens acabem de convèncer tots que si no ens alcem no farem res o al final algú acabarà cremant-se com ja ha passat a Grècia o a Egipte....

 

Sí, ja sé que molts economistes estaran la mar de contents i diran que això és el que s'ha de fer i bla, bla, bla. I jo continuo dient que hi ha persones que viuen en un món paral•lel, que no tenen ni idea de les dificultats que estan passant a hores d'ara moltes famílies per arribar a final de mes i que aquesta mesura l’únic que provocarà és l’ofec sistemàtic dels més desafavorits.
Baixar les cotitzacions a la S.S és una mesura que arriba tard, aquesta sí que l'hagués proposat jo des del principi. (A les petites i mitjanes empreses, evidentment!!!!). Perquè ajuda a donar un respir a les pimes, però pujar l'Iva, encara que no afecti a les exportacions, afecta al consum intern. I un país no pot basar-se només en les exportacions, per cert, que aquestes ja han punxat una mica durant el 1er trimestre....Continuo dient que els que pensen no viuen el dia a dia del carrer, i que la compensació d'ingressos per la baixada de cotitzacions a la S.S, hauria de venir d'altres mesures. Si continuen així, provocaran un camí de no retorn...La majoria dels economistes que opinen ( i jo els respecto molt) es nota que no són conscients del patiment actual que tenen a dia d'avui moltes famílies. No es poden pujar els preus quan els salaris (dels qui encara treballen) ja han baixat de forma notable!!!!!!!

Jo espero que l'euro foti un pet, tot se'n vagi a pastar fang (no crec que el resultat fos tan negre come ns volen fer veure) - de la manera que anem ens estan lligant a tots com gossets i treballem per ells, es la nova època feudal.

Les quotes de la seguretat social que baixaràn són les que paguen les empreses, per tant els contribuents seguirem patint la mala gestió de tots els polítics de fireta que tenim.

Ja pot resar el govern espanyol perquè espanya guanyi l'eurocopa aquest estiu, perquè sinó seràn una època calenteta calenteta, que ni Barça ni Madrid siguin a la final de la Champions segur que ja no els ha agradat, la màxima romana "pa i circ" segueix molt vigent en referència a la pau social.

O ens acabem de convèncer tots que si no ens alcem no farem res o al final algú acabarà cremant-se com ja ha passat a Grècia o a Egipte....

república catalana.

En l'estat actual de les coses,és molt important fer-se amb símbols universalment acceptats. Una bandera no té cap mena de vàlua objetiva tret tot allò que hi ha associat el cervell. Els lligams emocionals són molt més forts que la raó. Jo no retreuria al Sr de Borbón la cacera tan mal triada d'una espècie animal estimada i delmada, sinó la seva tàctica per assolir el poder sota les faldilles dels feixistes. Va jurar lleialtat al Caudillo, va dir que la seva legitimitat deriva no de la seva sang sinó dels principis del "18 de julio". I durant els freqüents i repugnants atacs i boicots dels espanyols contra Catalunya i els nostres productes no va voler ajudar ni obrir la boca. De fet va retirar el cava de les seves recepcions. Si ell té amants, em sap greu nomès per la seva muller i altrament no hauria d'importar a ningú.
Tal com evoluciona la política espanyola, veig que cada vegada seran més necessaris articles tan ben argumentats i pedagògics com el de Quim Torra..Ho dic perquè com la metamorfosi de l'espanyolisme s'adequa de manera camaleònica per cada circumstancia, farà necessària l'aplicació d'aquesta pedagogia de manera intensiva, tan sobre la gent putejada per l'espoli que patim com per la gent despistada..Convé fer entendre a la gent que tan tòxica per Catalunya és la monarquia, com una república espanyola.

OTAN,DE ENTRADA NO.

El problema ve de lluny, de molt lluny. De la campanya "OTAN, DE ENTRADA NO". Els tribunals van sentenciar que incomplir promeses electorals no eren un fet punible i per tant "de esos polvos vienen estos lodos". Oberta la veda per prometre qualsevol cosa i, quant s'arriba al poder fer la contraria. Però a la Europa de moral protestant la paraula donada te valor. No m'estranya que desconfiïn dels polítics espanyols. Algú a vist pel lloc la eternament promesa simplificació de las administracions? I dels tràmits administratius? Catalunya acabarà sortint-se, dolorosament, malgrat (i no gràcies) les administracions públiques.

Em sembla una bona orientació, però cal un marc polític i legal apropiat i no és el cas de les Espanyes. Si realment volem ressorgir, si volem ser un centre alhora logístic i alhora de disseny de transformació (indústria d'acabats), ens cal un estat amic. Em temo que Espanya no ho ha estat mai, no ho és i no té vocació de ser-ho. Per lo tant, difícilment podem assumir aquest repte que planteja l'article sense assolir la independència de Catalunya

El que cal preguntar-nos es si efectivament queda industria a Catalunya despres d'anys de perseguir-la. Crec que NO

Catalunya amb Espanya.

 Des del 1900 i ara què ha canviat de les re-lacions amb el Estat Espanyol ? Jo diría que no ha canviat absolutament res ! Ells contuen tinguent el poder polític i económic de l'estat,nosaltres,vull dir alguns continuen encallats en la idee ancestral de l'encaix de Catalunya amb Espanya,pobres ilussos ! ; Si repassem només en dues ocassions hem estat a prop de conseguir cert poder,una el peíode de la 2 ª república i després en el primer Govern de CiU de posar les éines per el auto-govern,després el 1er tripartit,tret d'aquets tres períodes ,hem reculat com els crancs ,ara retallades,pérdua de poder legislatiu i económic,fen pagar als de sémpre la factura d'un Estat que dilapida els drets adquirits o recuperats. Tením un govern seguidista del PP incapaç de plantar cara,per que quan es diu que s'han trepitjat líneas vermelles dient mirin si fan tal cosa anirém al TC,si ja tremolen eh senyora Rigau ? ,a Madrid saben molt be que aquestes amenaces i res es lo matéix,només serveix per allargar agonies. Nosaltres matéixos al endemà del congrés de CDC es van afanyar a matitzar el nostre independentisme,dient miri alló que vem dir era una eufória peró no pateixin ( PP ) que serém fidels institucionals i solidaris amb lo de la crissi i els ajudarém. La única cosa que es van péndre seriosa ment allà era lo del congrés,fent valgué alló tan castellà de " donde dije digo diego ". Miri lo que si que es prénen amb sério ells es el augment de les persones que volém el divorsi definitiu del Estat i acabar d'una vegada,tret d'aixó lo demés es opereta i el conta de l'ENFADÓS tant nostrat. Per tant si vostés no el vólen un Estat rpopi fàgin el favor de dir-ho sénce eufemismes que nosaltres ho entendrém i dexis de romansos. INDEPENDÉNCIA o rés ! //*// Anar fent la "viu viu " no ens porta a cap lloc !!.

socialdemocràcia morta ?

Tots els partits que integraven l'anomenat tripartit, incloent-hi ERC, varen perdre vots a les passades eleccions. El problema no era només Montilla i va molt més enllà. En definitiva es resumeix en la falta de credibilitat dels partits d'esquerres actuals i d'aquesta partitocràcia corrupta i ineficient que tenim, falsament anomenada "democràtica", de la que la gent ja no n'espera. Si bàsicament governa la dreta és a causa del fracàs i l'incapacitat de l'esquerra actual per plantejar una alternativa amb cara i ull al sistema neoliberal, comú a la resta d'Europa, i a la manca de credibilitat nacional d'un partit com el PSC-PSOE, que lidera l'esquerra catalana.
 
Criticar a la senyora Merkel, argumentant que hem de retornar al sistema de crèdit fàcil i barat per anotar-ho a d'alt del sostre i després emblanquinar, no porta a cap lloc..Res serà igual com abans de l'esclat de les bombolles especulatives. Nomes sortiran endavant els estats que treballin en xarxa, que practiquin l'austeritat i que siguin eficients...Molt lluny d'una Catalunya que pateix un tracte colonial i segrestada per un model econòmic que la prostitueix des de la Jonquera fins Salou. I encara menys d'uns espanyols inadaptats geneticament per evitar la seva autodestrucció, com conseqüència del centralisme d'un forat negre anomenat madrid, que succiona i malbarata totes les energies de la península.


El futur ja no està en una socialdemocràcia morta que fa temps que ha traït els seus electors i els seus principis sino en els partits anticapitalistes que estan sorgint i sorgiran en el futur. Temps al temps.

Una Catalunya sobirana.

La majoria de catalans ni la resta d'europeus no coneixen encara el recomanable llibre d'Alexandre Deulofeu (1903-1978) titulat «Catalunya, mare de la cultura europea», que és el primer argument en favor d'aquesta pertinença. Però, sincerament, si teniu dubtes si una nació catalana independent serà o no membre de ple dret de la Unió Europea, només caldrà fer una prova que durarà tres dies: Primer dia: Proclamar la independència. Segon dia: Proposar l'aplicació del model polític, econòmic i social, anomenat també Sistema General, que va dissenyar l'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), dins del Centre d'Estudis Joan Bardina (http://bardina.org). Amb aquest Sistema General s'aboleix el diner anònim de monedes i bitllets, vigent des de fa uns 4200 anys, que va començar a Mesopotàmia amb Sargó I d'Akkad, la qual cosa va iniciar una cursa indeturable d'imperialismes successius i un conjunt d'antisistemes econòmics completament irracionals i anticientífics que han durat fins l'actualitat. El Sistema General és una proposta molt útil per fer més difícil la corrupció i la misèria dins dels països on s'apliqui. Tercer dia: Davant aquesta revolució iniciada pels catalans, la Unió Europea acceptarà que la nació catalana en formi part de ple dret i amb veu pròpia, sempre i quan no apliqui el Sistema General a casa seva ni, pel moment, a la mateixa Unió.
Una Catalunya sobirana fora de la UE no seria cap drama, i fins i tot ens podria anar molt més bé que fins ara. De fet ja hi ha països europeus, com ara Noruega, que estan fora de la UE i se'n surten molt bé. A mi la UE m'ha decebut totalment, és una peça més de la globalització capitalista i de la dictadura neoliberal a la que avui se sotmet els pobles. Com bé ha apuntat Xavier Bru de Sala, una Catalunya fora de la UE podria dur una política econòmica alternativa a la dictadura neoliberal imposada pels tecnòcrates del BCE i nacionalitzar sectors estratègics de l'economia com ara la banca, cosa que és impossible en aquesta tecnocràcia neoliberal que és la UE.

CAFÉ PARA TODOS.

Són tan rucs que no s'en adonen que l'espanya virtual que tenen al cap no es viable. El manteniment de les colònies africanes i Canàries més el forat negre d'un madrid campió de ineficiència i despesa inútil nomes es pot justificar per una mentalitat imperialista que els portara inexorablement cap a la ruïna econòmica. Aquests individus són tan rucs que es pensen que el seu problema som nosaltres, i no s'en adonen, que inclús l'actual Europa tampoc és viable a menys que els estats cedeixin el control de la totalitat de la política econòmica i fiscal sense oblidar els exercits particulars que en l'actualitat són mantinguts per cada estat..Com l'egoisme dels estats, els impedira cedir sobirania anem cap a la caiguda de l'imperi Roma en versió moderna. Encara que potser lo més provable, sigui una aliança entre l'Europa central i del nord per desenganxar-se dels pigs.
El café para todos,no els hi ha funcionat.¿A veure que s´inventaran ara?Els hi recomano eficàcia i competitivitat.Així ens entendrem tots,adhúc a Europa.

CIU + ERC es possible?

Sé que ERC ni tan sols ha demanat perdó pel Tripartit però la seva nova cúpula ha fet prou passes en sentit positiu. Anys enrere hauria pensat que ni de conya, per moltes raons. Ara en canvi només hi veig que bondats, en un govern CiU-ERC. Una de les bondats és que el PSC no representa cap alternativa real de res i una altra és que ja existeix Solidaritat per deixar-les anar pel broc gros, tibant i conferint centralitat. Ara, això sí, si ERC torna a estar en nòmines públiques caldrà tenir molta cura. Selecció de personal, per déu. Selecció de personal. Que ni de conya torni tota aquella tropa de caïnites indigents mentals. Molta cura en les formes però endavant. I si llavors surten dossiers, doncs que surtin: sempre podrà dir-se que era l'Esquerra d'abans. L'Esquerra que es va fer sòcia del PSC. Ara com ara, ja dic, no li veig més que avantatges a un Govern amb el suport -o fins i tot amb Consellers- d'ERC. Un dels avantatges seria l'aval que significaria aquesta aliança davant els cristos del puto sucursalisme progre pels necessaris ajustaments de pressupost encara que, tot sigui dit, l'objectiu en aquest sentit és acabar d'una  vegada amb Ce Ce O O i U Ge Te per tenir sindicats catalans, democràtics i decents. Com molt bé deia un amic meu, hem d'alliberar-nos d'aquests sindicats sucursalistes, antidemocràtics i corruptes.
Hble. President, Dr. Junqueras: feu-ho per la nostra pàtria. Catalunya no es mereix suportar més traïdors i espanyols.

Vols que segueixi tot igual?

No hi ha dubte que hem de tenir un Estat propi.Però ens falta encara,si ho volem fer bé.Mireu en que ha quedat el Quebec.I hi estan en més proporció que n´altros.Aquí tenim molta inmigració i els partits no arrosseguen perqué estan massa tancats en sí mateixos.Lo aconseguit que ha sigut molt no pot relaxar-nos.Jo confio en la societat civil , ella ha    d´anar conscienciant-se. El líder ja sortirà.
Es fa camí tot caminant i es fan independentistes desde lÀngel Colom , les Consultes iniciades a Arenys de Munt i ara per la ANC i,sobretot, l`ofec económic i cultural del Govern Central i les enquestes aixís ho detecten.
Sí que hi ha gent que treballa per la independència, però el que falta és un líder. Fa temps que ho vinc dient. Imagino un gran reguitzell de vagons, però sense cap locomotora. Aquest és el temor que tinc; que els esforços quedin estancats i acabin diluint-se. Tant de bo m´equivoqui.
Actualment, Catalunya és nació, però està oprimida i asfixiada. Vols que segueixi igual? El català és l'única llengua pròpia de Catalunya, però a nivell social està molt per sota de l'espanyola i està sent atacada per tot l'aparell espanyol. Vols que segueixi igual? I les tradicions no s'imposen, sinó que se segueixin. Tenen vida pròpia que la marca l'ús social, i les conviccions canvien. Per exemple, deia la tradició catalana (i codi civil català) que l'únic que tenia dret a l'herència familiar era el primogènit. Creus que aquesta tradició s'ha de mantenir? Les conviccions canvien, i cal assumir que la major part del jovent català no li agraden les sardanes i sí el rock o el pop realitzat pels grups catalans. Les dues coses no estan renyides, i tan lícit és que se recuperi el Tió entre la gent nouvinguda, com el respecte de la voluntat dels ciutadans a viure les seves pròpies tradicions.

CAPITALISME LIBERAL ?

És absurd que una empresa a on treballen centenars o milers de treballadors sigui propietat d'una sola persona o d'un grup reduït de persones que a vegades tenen més poder que els Estats; és absurd que un directiu de la banca cobri mil vegades més que un empleat d'aquesta entitat; és absurd que al món un grup reduït de privilegiats que no arriben a ser ni el 1% de la població acumulin el gruix de les riqueses; és absurd que la llògica pròpia del sistema permeti especular, destruïr la natura o explotar les persones com si fossin una mercaderia més; és absurd especular i enriquir-se construïnt milers de pisos en els que no viu ningú mentres hi ha milers de persones que ni tant sols tenen accés a tenir un habitatge i es veuen obligades a anar al carrer. En definitiva, vivim en un sistema inhumà i molt poc racional a on es dónen com a "naturals" i "normals" coses que no ho són i que no obeeixen a cap racionalitat ni justícial social ni llògica que no sigui la dels beneficis del capital. També a l'Edat Mitja hi havia molta gent que trobava natural i normal el feudalisme i que es pensava que duraria eternament. De la mateixa manera que alguns fa poc més de doscents anys es varen alliberar del poder dels aristòcrates i la monarquia absoluta, algun dia caldrà fer-ho amb aquells que avui imposen al món una llògica tant inhumana i absurda com la que regeix el capitalisme liberal i que només es basa en el poder del benefici i res més.
En definitiva, del que es tracta és d'un canvi de paradigma social i cultural i substituir els valors podrits que ha imposat la llògica neoliberal (individualisme, egoïsme, recerca del benefici a qualsevol preu, lluit de tots contra tots, competitivitat, destrucció ecològica) per altres valors com la comunitat, el cooperativisme, el dret al treball, al habitatge i a un medi ambient digne. El futur de la humanitat serà comunitari o no serà. El temps de l'individualisme burgès, de la competitivitat a qualsevol preu i de l'acumulació de beneficis, propis de la llògica del capitalisme, estan entrant en una fase de descomposició o decadència de la que, d'aqui unes poques dècades, acabaran sortint nous valors i un sistema diferent de l'actual. És una obligació de la gent d'esquerres participar en aquesta lluita per uns nous valorsmés humans i un altre sistema diferent de l'actual.

RESPECTE I ESTIMACIÓ.

Com sempre quina canya! Que important que és ESP! No pot ser rescatada o tot l'invent de la EU se'n va a la merda! Quina joia! Que important que és l'estat ESP i també que mediocre que indesitjable! Quin orgul! I Continuen exigint respecte i estimació? Com sempre! Encara no s'han enterat que el respecte és guanya!. Es poden anar gastant milionades en la marca ESP que el mon torna a saber que ESP no surt mai de la medicoritat i la miseria. El seu millor background? Robar i enfonsar a uns altres pobles i fer-se el fatxenda per no sortir mai de la miseria i la indignitat! Quina canya !!!! I deien que l'estat ESP era modern i democrata? Parlem d'honorabilitat i d'ètica? Apa a jugar a la picaresca a l'estil miserable del Lazarillo de Tormes que ESP és la canya d'important! Però no us preocupeu que el subsecretari del subsecretari del secretari de estado (PP o PSOE tant és) viuen bé i són especialistes en picaquesca! I tenen un AVE i un Ministerio de Defensa l'honor del qual és apuntar als seus ciutadans que guardaran per la eternitat la seva megacapital amb megabandera inclosaa. Que faria el mon sense ESP?! Poder com els catalans? No cansar-se de maleir-la! Adeu ESP!!!

Situació dura i difícil per CATALUNYA.

Com poden a hores d'ara continuar parla'n de concert econòmic, es que no pararan mai d'enfoter-se'n dels catalans. Catalunya pateix un espoli tant brutal que amb els anys acumula una quantitat de diners que si ara els tinguéssim seriam el país mes ric d'Europa. L'estratègia de l'estat espanyol amb L'avinentesa de la crisi, es acabar amb el ridícul autogovern que tenim, amb l'asfixia econòmica, treure pràcticament totes les inversions que necessitem per tornar a incentivar l'economia, a part de no haver complert bona part de les que s'havien de fer durant tots aquests anys, no pagar ni que la llei o marqui retornar una molt petita part dels diners que ens roben, acabar amb la nostra cultura, llengua identitat i un llarg etc..,  encara estem parla'n de concert econòmic, perquè per que no independència estem permeten que la majoria de catalans, cada dia que passe estiguem mes mancats de serveis bàsics, tinguem menys diners per arribar a final de mes i molts ja comencem a tenir problemes per sobreviure dignament, i tot això saben que si ens plantem i decidim el nostre futur democràticament i en solitari molts dels problemes que ara tenim es podrien anar sol-ventant: - si tots els diners que generem amb el nostre treball, esforç i sacrifici i els impostos, que S'i en deriven els administrem nosaltres, podríem fer una política econòmica seriosa, inversions en infraestructures per ajudar a l'implantació i desenvolupament del teixit empresarial, un sistema financer català solvent i que compleixi la seva funció de estimulació a traves del crèdit, ajuts..., de les empreses i famílies, tot això comportaria la creació de noves empreses i nous llocs de treball, la reducció de una part de l'atur i una estimulació de l'economia de la despesa. en definitiva hi hauria mes diners circulant, menys parats, mes feina, mes empreses, mes inversions publiques i privades, mes consum. i això comportaria mes bons serveis bàsics com l'educació, la sanitat, serveis socials, els nostres avis i també els nostres fills tindrien un futur molt millor. continuar a espanya vol dir tot el contrari del que exposat anteriorment,  no podem continuar amb la mateixa política que porte fent des-de els anys 80, perquè aquest cop si ho fem, deixarem a Catalunya i als catalans en la situació mes dura i difícil des-de la postguerra.

I en què consistirà el rescat?

 Cal tenir clar que un rescat no implica la sortida de l’euro, sinó que es fa precisament per evitar aquesta sortida. En essència, vol dir que aquest bilió d’euros guardat a Luxemburg es posarà a disposició de l’Estat en forma de préstec assumible, segurament al voltant del 4-5% (quan els mercats estaran demanant el 8 o el 9%). A canvi, és clar, arribarà la temuda intervenció directa de l’economia espanyola.

Qui intervindrà Espanya? El precedent ens diu que la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional -la troika, en argot comunitari- elaboraran un pla d’emergència i obligat compliment per a Espanya. La intervenció no significa necessàriament la caiguda del govern, tot i que tan a Grècia com a Portugal els governs que van acceptar els primers plans de salvament no han sobreviscut.

Què haurà de fer l’Estat? Si ens fixem en Grècia i Portugal podem tenir una idea de quines seran les prioritats de la troika:

1. Reducció dràstica de la mida de l’Estat, tancant o venent empreses públiques, acomiadant funcionaris i eliminant administracions superposades. Es fixaran en les diputacions o en les comunitats autònomes?
2. Recapitalizació i venda a qualsevol preu de les “caixes zombi” a inversors nacionals o internacionals.
3. Reorganització a fons del sistema judicial per accelerar els processos.
4. Simplificació fiscal i increment de l’IVA en comptes de l’IRPF.
5. Aturada indefinida de les obres d’infrastructures no estratègiques (com els AVE).

Es convertirà l’Estat Espanyol en un “bon alumne” després d’aquest rescat? Les apostes estan obertes...

No només Iniciativa.

No només Iniciativa. No només Iniciativa. L'esquerra sucursalista en general. I per extensió els nous gauchismes figura que independentistes però que li posen el cul a l'esquerra sucursalista. Antonio Franco no dirigia pas un diari d'Iniciativa, oi que no? El Periódico és sociata. Cent per cent sociata. Estrictament sociata. Llegit pels més analfabets funcionals dels sociates que llegeixen algun diari. Doncs bé, any 1997, Franco, eix hòmen, presumia de tenir un lector que simpatitzava amb el moviment okupa. Circumstància abracadabrant, perquè inicialment això dels squatters va ser una collonada europea que ni de conya, buscava solucionar cap problema habitacional de ningú. Ni de conya! Allò només era un estirabot radical de minories antisistema completament marginals. Minories antisistema que van barrinar: 'Què podria emprenyar més a l'stablishment?' I van concloure que dues coses: ocupar propietats immobiliàries i portar esvàstiques. Perquè els punks squatters de Berlin i Londres també duien esvàstiques, eh? Eren nazis? Ni pensaments. L'esvàstica també era per collonar. Doncs bé, mireu si hem viscut o no en un Gran Parc Temàtic Progre fomentat per Espanya perquè aquí hi havia un intent de redreçament nacional català en marxa, que allò que a les ciutats d'Europa va ser un circumstancial, efímer i marginal estirabot radical, aquí a Catalunya es convertia en quelcom raonable, assenyat, positiu, bo. Juro que recordo un director sociata d'escola pública defensant-me el moviment okupa i només lamentant-se que 'els joves d'avui no tinguin més llocs on apuntar-se per rebel·lar-se'. I també juro que, com ja he dit, el director del diari més llegit de Catalunya es vantava que una dada del perfil del seu lector-tipus era la simpatia amb el moviment okupa. M'estalvio estendre'm més per entrar en la infinita hipocresia dels nostres okupes, tots pijoprogres de famílies multipropietàries. O sigui que no. Res de centrar-ho en Iniciativa. Que tota una Tinent d'Alcalde de Barcelona es proclami antisistema és de traca, especialment quan portaven dècades al govern municipal. Però allò va ser la cirereta. L'important és el pastís. Els progrés. No només els quatre gats d'Iniciativa. Els progres en general han tingut aquests esquemes heretats i enquistats des de l'antifranquisme.

Adéu Espanya !!!!!!!!!!!!!

Qui no ho entengui que s'ho faci mirar. Convergència és avui dia l'únic col·lectiu que pot portar-nos a una independència real. Fora de proclames i escarafalls que no porten enlloc, CDC, amb persones com en Rull i en Pujol, acabaran aconseguint amb menys soroll, però amb més seriositat, rigor i bona feina, allò que la majoria de catalans volem. Només espero que aquells que poseu CDC i CiU al punt de mira constantment, tingueu la decència de reconèixer-ho quan arribi, i la mínima habilitat per no posar-hi pals a les rodes en el procés. Que fins ara, és l'únic que heu sabut fer. Perquè algú m'explicarà quin progrés en pro de tenir un veritable Estat Propi o Independència hem aconseguit després de 7 anys de que un partit independista hagi donat el govern al PSOE i de passar-se el dia criticant i matxacant el Govern de Catalunya des que Mas és President. Qui és que no entén que per ser independents primer cal ser majoria??
ls Catalans no volen ni poden ser esclaus d'una colònia espanyola. Cal insistir i lluitar per a assolir la igualtat total d'oportunitats, drets i deures. La reciprocitat és la clau. Adéu espanya!

Vida de Brian.

Vida de Brian no satiritzava cap equivalent a CiU. Al contrari. Vida de Brian satiritzava els grupúsculs radicals de l'independentisme jueu que, tancats en les seves interminables diarrees doctrinàries perdien el món real de vista i, efectivament, prenien el principal partit del nacionalisme jueu com l'enemic i se n'acabaven oblidant dels romans. Vida de Brian no satiritzava Convergència, per entendre'ns. Vida de Brian satiritzava l'independentisme català escindit en mil microgrupúsculs de sonats però units tots ells en l'obsediment a odiar amb ferocitat Convergència. Vida de Brian satiritzava transtornats energúmens fora del món real com els acostumen a empastifar aquest digital. Energúmens que deixen curta la sàtira de la pel·lícula perquè el seu odi els pot dur a l'extrem, no ja d'oblidar-se dels romans sinó A PREFERIR-LOS I FER-SE'N SOCIS! El que va fer Esquerra amb el Tripartit fa que, en comparació, Vida de Brian quedi curta en la sàtira del que, en realitat, és un fenomen habitual de deriva sectària en els extremismes grupusculars. Perquè, òbviament, Monty Python no pretenia ridiculitzar ni el nacionalisme jueu ni el nacionalisme català. Monty Python pretenia ridiculitzar l'extremisme d'esquerres. Allò que per cert aquí també vam viure en el tardofranquisme, d'uns trotskystes o uns maoïstes pels que semblava que l'enemic era el PSUC. Tan bojos estaven, aquells sonats que després es farien mestres, periodistes o regidors d'ajuntament i així hem anat, que al seu parer el PSUC 'frenava'. Si no hi havia revolució socialista era per culpa del PSUC. D'aquells transtorns mentals, per cert, vénen desgràcies encara ben actuals a Catalunya.

ESPOLI FISCAL BRUTAL.

Els catalans estem sotmesos de fa molts anys a un espoli fiscal brutal, a una manca de compliment d'inversions també brutal, i ara amb la crisi l'asfixia financera a que ens esta porta'n el pp amb la complicitat de ciu, acabara amb la majoria de catalans amb problemes seriosos per subsistir, la pèrdua de prestacions sanitàries, pèrdua de qualitat educativa, pèrdua de un sistema financer propi i solvent, pèrdua de competitivitat de les empreses per manca de finançament, per mancar de les infraestructures necessàries tant interiors com cap a l'exterior, aquest robatori de recursos que generem els catalans amb el nostre esforç i treball, cada cop seran menys, perquè mes catalans es quedaran a l'atur, estem en una espiral destructiva que si no es fa un gir radical i s'actue amb contundència i rapidesa, els catalans pagarem molt car el continuar estant sotmesos a espanya i als aliats que tenen a Catalunya, necessitem com l'aire que respirem decidir si volem continuar sotmesos a Espanya, necessitem administrar els recursos que generem, necessitem decidir les polítiques en inversions, en recerca i desenvolupament, en educació, en sanitat, en sistema financer, en polítiques de foment de l'ocupació, creació d'empreses, en infraestructures, en cultura, llengua identitat, en els nostres malalts, els nostres pensionistes, els nostres fills, prou servir a espanya al preu de destruir Catalunya, fem alguna cosa ràpidament o prepareu-vos pel pitjor.

Multicultural anti-sistema.

 ja vaig dir que seria més llarg i feixuc acabar amb l'antifranquisme, que amb el franquisme. I que comptat i debatut haurà fet un mal major.

La frase d'Imma Mayol va ser l'inici de la reacció. Millor dit: el que va marcar el camí de la reacció va ser la resposta de Xavier Trias ('Som els inventors d'un nou tipus d'antisistema, que és l'antisistema que va en cotxe oficial'). Però veníem de dècades d'aquell discurs multiculti antisistema papeles para todos y más escuelas y menos policía. L'únic país del món on, si no simpatitzaves amb els okupes, quasi que feia por d'admetre-ho. El mal és molt, molt previ a la frase d'Imma Mayol. I a Espanya ja li va anar bé que perquè aquí hi havia un intent de redreçament nacional en marxa i, mira, mal per mal, 'antes antisistema que rota'.

Una molt mala noticia pel tripartit de la kaleborroka i l'aldarulls.

Independencia ja... aixo si, quan s'erradiqui per complert tot el tema de la nova kaleborroca antisistema... que som la riota d'Espanya en aquest tema... ha fet molt mal tants anys de tripartit... ICV Mayol a favor d'aquest col·lectiu terrorista... lamentable...

100 DIES DE DESGRÀCIA.

Lo fàcil, és la critica sistemàtica de la classe política i del periodisme cassola d'aquí i d'allà cap a la senyora Merkel. Això cola, i a més surt barato...tenim que explicar la veritat sis-plau, expliquem que els països europeus que es caracteritzen per gastar els diners d'una manera racional i ser competitius treballant, s'han cansat d'avalar la “fiesta” espanyola...Com la competitivitat industrial espanyola és gairebé cero ja que la vostra vocació ha estat el negoci fàcil del totxo, blanqueig de diners i del trafic d'il·legals, nomes es queda la solució de sortir de l'euro per guanyar competitivitat. En cas contrari, seran els mateixos europeus qui a la llarga, us fotran fora..Sortir de l'euro i aprofundir encara més en la absoluta prostitució de Catalunya des de la Jonquera fins Salou aprofitant la generosa oferta del senyor Sheldon Adelson de les Vegas, provablement seria una solució. L'altre solució seria que el nostre parlament rebutges prostituir Catalunya per salvar l'economia espanyola i declarar la independència unilateral.
Més aviat 7 anys i 100 dies de desgràcia, perque per molt que s'hi esforci el PP, mai podrà superar al tripartit ni al zapaterisme.