Això sí que no tocava, President.

Aquest cap de setmana ha estat de reflexió, un temps que m'he pres per revisar i ordenar idees al respecte del comunicat del President Pujol. Em sap greu la mentida i la impostura, però sobretot em sap greu l'exposició del meu partit i de tot el que això significa (ideari, projecte, país, persones)en el que està immers en els darrers mesos. Convergència és un partit obert a la societat, amb vocació de govern i amb vocació de liderar els anhels de llibertat del poble de Catalunya. Tal i com es desprèn dels textos aprovats en el 16è Congrés de CDC, els pilars del nostre partit estan basats en quatre eixos fonamentals: Honradesa, coherència, responsabilitat i integritat.

Després dels últims esdeveniments cal que, tal i com diu el nostre nou coordinador general en Josep Rull, "s’ha de treballar per eixamplar la
majoria a favor d’un nou estat per poder fer les coses millor: on les males pràctiques han de quedar abolides, on s’imposin la transparència i la igualtat d'oportunitats”. S'obre un horitzó nou per al país i per al partit, i ara toca revisar i renovar les estructures internes del partit, renovar les persones que ens han de dirigir i apostar clarament i sense ambigüitats per aconseguir la majoria social necessària per assolir la llibertat nacional plena, assumint els valors republicans i de centre esquerra que ens han de definir.

Si aspirem a refundar la nació i ha convertir-la en un estat modern i avançat, també podrem refundar el nostre partit actualitzant els valors i els principis fundacionals al segle XXI. Des del món local estem desenvolupant des de ja fa un temps una renovació de la nostra acció, de la nostra relació amb una nova realitat social i de les persones que ho han de liderar i, des del món local volem també, estendre la ma al partit per aportar solidesa, experiència, regeneració, empenta i noves idees per refundar Convergència Democràtica de Catalunya.

Convergència serà si la societat confia en nosaltres i, per guanyar-nos aquesta confiança cal que el nostre principal objectiu sigui fer un partit de persones per a les persones. Regidores i regidors, alcaldes i alcaldesses toquem carrer i realitats a flor de pell arreu del país, a cada vila i ciutat. I aquesta gran experiència és un valor afegit que el partit ha de saber gestionar i aprofitar.

Superem el passat i encarem el futur amb il·lusió, amb vocació de servei i al costat de cada persona de nostre país. Ara la nostre gran responsabilitat és ajudar a totes les persones que pateixen i necessiten d'un lideratge i d'un partit fort per fer de Catalunya un estat avançat i profundament social i democràtic. Un partit nou per encarar un futur nou.

Visca Catalunya Lliure!

Hem de començar a ser consequentes

Hem de començar a ser conseqüents amb els nostres diners. S´ha de pensar molt bé on es domicilia la nòmina o la pensió o amb quin banc s´opera. No és, precisament, una elecció irrellevant. Sempre penso que si fóssim conscients del poder que tenim com a clients, les coses canviarien radicalment. Cal triar el banc curosament. I les botigues i les marques. Ara mateix, els diners es poden posar en caixes catalanes, encara: Caixa Guissona i Caixa d´Enginyers, per exemple. FIARE per als més radicals... A qui se li acudiria posar els diners en mans d´entitats que li van a la contra??? Doncs, encara, això ho fa moltíssima gent... que després en pateix les conseqüències des de tots els punts de vista! És impactant veure, per exemple, gent treballadora i senzilla anant a portar, mansament, els seus magres estalvis a un mega-banc de conducta reprobable. O gent amb un alt sentit de l´ètica que no es preocupa, en canvi, de saber en què inverteix el "seu" banc! Ni s´ho plantegen... I així anem: preferents, desnonaments, inversions en armament o especulació en aliments, pals a les rodes de la nostra independència... etc, etc. I mira que és simple, eh?: A l´adversari... ni un euro!

És que el català no és una llengua vàlida per a declarar en un jutjat?

Els qui treballen a la justícia reben instruccions directament o indirecta (en realitat, coacció laboral) clares i precises per a fer-ho tot (o el més important) en castellà, de part tant de Secretaris Judicials, principalment, com de Jutges i Fiscals, la majoria dels quals provenen de fora de Catalunya, si be també n'hi ha d'aquests que tot i ser d'aquí, s'han criat tota la vida amb la mentalitat de Colonos Ciudadanos. De fet, les oposicions i carrera de funcionari dels cossos de l'Estat estan fetes a mida de la mentalitat espanyola castellana, la mentalitat també de Colonos Ciudadanos. Ho diré ben clar per a que no quedin dubtes o llacunes interpretables: a molts llocs obliguen a fer-ho tot o el més important en castellà i en els darrers anys, des que governa el PP, encara més. No és així perquè sí ni per casualitat. Respon a un pla preconcebut. Ja sé que molts direu: i per què els funcionaris no es rebel•len? Per dues raons fonamentals: la primera, perquè el nombre de funcionaris interins (que no són de carrera, que poden ser cessats fulminantment sense cap dret, ni tan sols a indemnització, així que un Secretari faci un informe negatiu) dels cossos auxiliars (gestors, tramitadors i auxilis), a Catalunya és molt alt i està molt repartit per tot el territori; la segona raó, perquè a la Justícia encara impera molt aquell principi que és la base de la idiosincràsia espanyola: "el principio de jerarquía y subordinación" (com a l'Exèrcit). La mentalitat de subordinació al superior jeràrquic sense qüestionar les seves instruccions ni que siguin manifestament injustes està molt estesa entre els funcionaris que ho són de carrera, és a dir, titulars o propietaris de per vida de la seva plaça. Hi hauria una tercera raó: els sindicats majoritaris a la Justícia són espanyolistes fins el moll de l'os (STAJ, CSIC...) i fins i tot les federacions de CCOO i UGT es mostren molt indiferents respecte del problema de la llengua, molt dedicades exclusivament a matèries com el sou, els complements, dies d'assumptes personals i els horaris. Si al 2005 hi havia més sentències i processos escrits en català que al 2012, l'explicació és molt senzilla. Quan el PP va arribar al poder, immediatament després de les eleccions andaluses es va començar a carregar Jutges, Fiscals i Secretaris substituts, deixant només Secretaris substituts que provenen del cos de Gestió Processal. Però molts d'aquests mateixos substituts procedents del cos de Gestió Processal, per edat (van estudiar tot l'ensenyament, inclosa la carrera, en castellà) i perquè una part d'ells també va venir de fora de Catalunya fa anys, estan fets a mida del que pretén el PP respecte de la llengua i la docilitat davant la cadena de comandament. Els substituts que han anat al carrer són el que en l'argot intern es coneix, valgui la redundància, com a "gent del carrer", és a dir, els qui hi han accedit per concurs de mèrits, mèrits guanyats treballant a l'empresa privada, a l'advocacia, a la docència i mèrits guanyats estudiant màsters, postgraus, idiomes, etc. pagant-s'ho de la seva butxaca, no cursos per a funcionaris pagats per tots... Aquests "del carrer" són molestos i incòmodes perquè no acostumen a ser tan dòcils i sí molt més independents, també acostumen a ser gent del país (en tots els sentits, inclòs en el sentit de convergir més amb la voluntat majoritària de la gent del país) i molt més procliu, grosso modo, a catalanitzar la justícia. L'excusa de Madrid, aquesta vegada, ha estat la crisi i les retallades, però quan l'Aznar va governar en aquella etapa coneguda com "España va bien", també va fer el mateix: va fer fora molts Jutges, Fiscals i Secretaris substituts i no es van convocar oposicions del quart torn (pensades per facilitar que advocats i altres professionals no funcionaris ingressin com a Jutges de carrera).

Trampes no , si us plau !!!!

 L’Ada Colau i companya es queixen, amb raó, de les retallades, però en canvi ignoren el dèficit fiscal de Catalunya que és de 4 vegades més, 4! Parlen que cal nova política, però ells practiquen la vella política de ser ambigus amb la independència de Catalunya. Colau i Podem defensen totes les causes justes del món, però encara és hora que surti algú de Podem solidaritzant-se amb la vaga de fam de Jaume Sastre o en la persecució del català. Finament, vénen a regenerar la política municipal de Barcelona, i proposen presentar-se amb ICV que han governat 30 anys l’ajuntament, la diputació i altres ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona. Sembla un acudit. Fa riure, però és més renovació Xavier Trias, amb 3 anys d’alcalde que ICV en 30 de govern. Si volen ser trencadors, anticapitalistes, antisistemes, assemblearis, sense protagonismes, ni líders, això ja està inventat i és la cup, per què no si adhereixen? Egos?
com sempre, si no és per anar en contra de CiU que és el que tothom pretén, no diu res més, sembla ser que proposa una candidatura conjunta d'esquerres liderada per Ada Colau, sense pensar ni un moment que aquesta senyora no sap res de res de governar una ciutat i, evidentment molt menys de governar un país, ni la Teresa Forcades tampoc, manifestar-se i muntar plataformes no és governar una ciutat, en canvi qui n'ha après força és la CUP que porta molts anys treballant per aquest tema, té raó l'articulista, però després de veure el que està passant i com la justícia afavoreix qualsevol grup, del qual se'n pugui desprendre que va en contra de CiU; benvingut per a tothom, ara a Madrid deuen estar fent la riota gràcies als antisistemes que van obstaculitzar el Parlament.. Doncs bé que CiU no governi, això sí, si se n'ha de fer càrrec aquests grups desconeixedors de tot pensin que l'endemà no tindrem ni escoles, ni hospitals ni metges ni res de res que funcioni ni mestres ni universitats ni recerca ni policia ni bombers ni ningú s'ocuparà de treball ni justícia ni de Benestar ni família, perquè tothom estarà ocupat en sortir al carrer aplaudint els manifestants antisistemes i proporcionant "botellons" als joves per tal que destrossin les ciutats, cremin contenidors i rient aquestes gracietes de tots. Estic d'acord amb el que com jo a partir d'ara només parlaré de la independència per a Catalunya que la tindrem gràcies justament al president Mas que amb els ciutadans que també la volen caminarem junts per aconseguir-la, no crec trobar-hi cap Ada Colau ni cap Podemos . per això no els dono la meva confiança.
Un cop li van preguntar a l'Ada, on vivia, i ella va dir que no ho podia dir, perquè no viva sola, i havia de pensar en la seva família. Aquell dia, tot i la feina que havia fet fins aleshores, vaig entendre, que ella no es mesurava amb el mateix patró en que mesurava als altres. Una persona que està disposada a interrompre la vida privada de familiars de polítics, ha d'estar disposada al mateix. Per molt impresentables que siguin uns. Després diu que no entrarà en política i 4 dies després hi entra. Moltes i massa contradiccions per una persona que representa els desnonats. Molt bona feina en aquest sentit, però molt poc exemple personal. Tinc la sensació que li han pujat els fums i s'ha desorientat una mica amb tantes manifestacions d'admiració. Una llàstima. Hauria pogut continuar essent un referent activista. Ara ja s'ha vist el llautó.

CDC i ERC ja tenen pactat anar juntes????

Per què aquesta mania de creure que només amb una candidatura unitària es poden guanyar unes eleccions plebiscitàries? Es suposa que la finalitat d'aquestes eleccions és aconseguir una majoria parlamentària disposada a declarar la independència, ja sigui aquesta majoria el resultat d'una coalició de partits o de partits independents. L'únic requisit imprescindible és que tots els partits que hi estiguin disposats ho declarin al seu programa. D'aquesta manera, la declaració posterior conjunta quedarà validada pels vots, tal como ho va ser la declaració de sobirania i l'acord per la consulta. I el món ho veurà així i ho acceptarà. Per què, repeteixo, aquesta mania de complicar-nos sols les coses i autoexigir-nos més del que ningú no ens exigeix?
Si es va a unes eleccions plebiscitàries no ens ha de preocupar la creació d'un front unitari de tots els partits pro consulta. No cal, i no serà així. L'única cosa important és que abans de les eleccions, cada partit pro independència el prometi en el seu programa de partit. Després de les eleccions, si els partits pro independència són majoria, els diputats dels diferents partits, representants d'un poble que va votar independència, proclamaran la independència.
Malauradament, els catalans continuarem patint els interessos dels partits polítics catalans que prioritzaran els seus propis davant del col·lectiu. Una desgràcia que ni en els moments claus de la nostre historia sempre ens ha manllevat cap a un futur de dependència d'Espanya. Aquest partits polítics no es donen compte que tots, però tots, no deixen de ser un altre classe de CASTA, que com l'altre casta, només vetlla pels seus propis interessos.
L'esquerra, quan parla malament de l'adversari, perd sempre. L'esquerra només guanya quan fa propostes prescindint del que diuen els altres. Si el procés es malmet per la manca d'unitat, l'esquerra (TOTA l'esquerra) quedarà fora del Parlament els pròxims deu anys, com a mínim. Si ERC s'uneix amb CIU i deixa liderar el procés al president Mas fins al final, tindrà el Parlament català independent en les seves mans. CIU per la gestió del procés i la negociació amb l'Estat... ERC per el primer govern català independent.
Tant de bo es pugui articular aquesta unitat. Penso que ERC s'equivocaria si volgués esperar a pujar més per poder liderar el procés en solitari. Una de les coses que li dóna solidesa al procés és que sigui transversal, que un partit "d'ordre" com CiU hi estigui tan compromès. Amb ERC liderant en solitari desapareixeria molt del suport social d'una part de l'electorat (el de CiU) que ningú hauria dit que pogués arribar a ser tant independentista. Sense CiU ràpidament es titllaria el procés de dèria d'una colla de radicals (ja hi ha qui ho fa ara, però sense cap mena de credibilitat justament per l'amplitud i la transversalitat dels agents implicats). I no sé si a Catalunya es notaria, però internacionalment es perdria moltíssim suport. Sóc independentista fins al moll de l'os. Quan siguem un estat propi, ja veurem qui voto. Però mentrestant, el meu vot anirà sempre al President Mas, per no desequilibrar la relació de forces entre CiU i ERC i que se segueixin necessitant l'un a l'altre. Políticament, als independentistes mai ens havia anat millor que quan aquests dos partits han començat a no fer-se mal l'un a l'altre.
VISCA CATALUNYA LLIURE.

Generals i Municipals simultànies?? Què farà l'Alfred Bosch? Potser estar a Madrid i a Barcelona alhora no és tan compatible com diu...

Així no dimitiràn per "sorpresa" com Navarro. A vegades sembla com si Navarro Rubalcaba i Rajoy es poguessin intercanviar entre ells i no canviaria res i tot seria igual. Si volen que votem PPSOE, es trobaràn que a CAT no en sabem res d'aquest unipartidisme. Als que votaveu o voteu PSC. El fadaralisma no arriba a independitzar Catalunya i sense ser un estat-nació no et pots federar. Es com qui es vol comprar un Ferrari però li donen un 600 amb el xasis d'un Ferrari Testarrosa i diuen "ho té ben fàcil per trobar les peces, però no podrà passar dels 120 km/h, té que anar parant etc". Si no tens la sobirania no la pots cedir, i tampoc canviaràn l'article 2 de la consti, per tant, tampoc us donaràn la sobirania per a que la torneu a cedir. Simplement, us diràn 4 canvis de paraules, mai us diràn la pregunta del referèndum i com va dir Iceta, s'esperaràn al 20N-2015 si és que no aprofiten les municipals: 22-Maig-2015. I diràn "mira, han votado las generales, seguro que son espanyolosos" i no, no va per aquí la cosa. La secessió és amb la independència, i el pacte per confederar sobiranísticament, mai han volgut fer res a Moncloa, perquè ja ens coneixen saben què generem i quant, sí tenen les balances fiscals, ups, si les havien de donar A JUNY. I així elevat a l'infinit. Si el PSOE perd, dirà que no té prou suport. Si guanya, dirà que no té prou suport. Posarà una miasma a la consti, i tancarà per sempre el tema. Ho van discutir al primer dia, i van dir "ah, no hi eres et fots". i res més. Mentre encara espereu que votin Iceta i torni a repetir les mateixes frases que al 2012, i que Sanchez guanyi i torni a fer com Rubalcaba 2011, aquí vivim el 2014, i diem: Visca la CAT //*// !