martes, 31 de diciembre de 2013

Per què teniu tanta por a la democràcia? Adéu, nosaltres marxem.

Volen guerra psicologica contra Catalunya i aixó només fará més dificil una col.laboració futura, que molt la necesitarán. L´independència catalana es quelcom unic per lo que els catalans lluitarem junts. Aixó de l´unitat nacional es una ensorranada avui fora de joc.Tanta tomadura de pel economic i insult s´han acabat per sempre.
Tots aquests presidents autonòmics que bramen per les Espanyes formen part del que s'anomena l'Espanya assimilada. La seva identitat veritable, mal...grat ho disfressin amb folklorisme, és l'espanyola. No senten cap contradicció entre sentir-se de la seva regió i ser espanyols, perquè una no nega l'altra. Però en el cas dels catalans, l'Espanya castellana és una imposició que nega i vol anorrear la identitat catalana, i aquest és un conflicte que dura des de fa segles i que cal resoldre d'una vegada per totes. Solament recuperant la nostra llibertat podrem tenir un bon veïnatge.
Val més que dediquin els esforços a mirar com fer els seus pressupostos prescindint del que reben de la solidaritat catalana. (ara el Rajoy del dèficit fiscal català en diu solidaritat, déu ni do ) Algú hauria de comptar per a cada comunitat, ex. Exrtremadura, què paguen d'impostos els extremenys i què reben i fer la resta de les dues quantitats, els ajudaríem a tocar de peus a terra. Com s'ho ha fet el Monago per a reduir el dèficit sense fer retallades, o bé abans llançava els diners o bé ara encara n'hi donem més, o s'està despoblant i continua rebent el mateix...
Quina tropa de vividors. Diuen "nosotros no creamos enemigos" i tots parlen de Mas i dels catalans i no precisament per desitjar-nos bon any. Els PPSOE´s han vist que marxem i que se´ls acaba el bon viure a costa de les nostres costelles i clar aixòo no ho poden permetre. Bé bons auguris per al 2014, molta salut i a mantindre la calma i a estar al costat de les nostres institucions: Els atacs seràn constants, serà un any llerg, ,però anirà a velocitat de creuer. Hem d´estar preparats. Bon any 2014 i lliures.

sábado, 21 de diciembre de 2013

La data, 9 de novembre de 2014. La pregunta. UN DRET DEMOCRÀTIC.

Amb l'inspiració d'en Jordi Colomines faig la meva humil reflexió:

La data escollida mostra als catalans la determinació dels dirigents polítics de dur a terme la consulta ciutadana. Una data desitjable i prudent.
Votarem el 9 de novembre? La voluntat i la determinació hi és. Però els pals a les rodes per a impedir-ho només han començat a sorgir.
La data, també ha indicat al món sencer que això del dret a decidir, una expressió netament catalana de definició clara i inclusiva, ja que permet englobar dins ella tant els que es volen independitzar d’Espanya com els que volen una reforma profunda de la relació de Catalunya i Espanya, va de debò.La fixació de la data ha desarmat els que han lluitat per rebentar el procés democràtic des de dins. I també als que ho feien des d’Espanya proclamant l’apocalipsi de Catalunya.
I si no podem votar el 9 de novembre que farem? Continuar lluitant fins aconseguir-ho tan aviat como sigui possible. Parlar ara d’eleccions plebiscitàries forma part d’aquesta estratègia de mostrar a la societat catalana que hi ha sortida i mecanismes per a forçar la voluntat antidemocràtica d’Espanya. Per evitar que si el dia 9 de novembre la força espanyola ens impedeix votar optarem per altres formes fins aconseguir-ho.
La pregunta és clara per molt que s’hagi volgut menystenir per part d’aquells que abans negaven el dret a ser consultat els catalans (PP i C’s) i per part d’aquells que s’han volgut mantenir al marge de l’acord (PSC). Una altra qüestió és el quòrum necessari per a guanyar una opció o altra.La pregunta és clara i inclusiva perquè permet a tothom pronunciar-se. Als que no volen tocar res d’Espanya fins als que volen independitzar-se passat pels que volen una Espanya federal o confederal. Aquesta és la virtut de la pregunta. Ningú queda fora. I és aquesta pregunta al que ha descol·locat els contraris a fer la consulta que busquen desacreditar la pregunta amb qüestions d’ambigüitat, falta de concreció sobre quin estat es vota i altres històries que aniran sorgint, però de curt recorregut.
Amb la primera pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un ESTAT? S’haurà aclarit qui vol que Catalunya continuï sent una nacionalitat autònoma i qui vol que esdevingui un estat.
Amb la segona pregunta: En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?
 
Aclariment qui vol quedar-se dins Espanya amb un estat federal o confederal i qui el vol independent.
 
La resposta que donarà la votació és clara i ho dic per això que exposo a continuació.
A la pregunta de: Vol que Catalunya esdevingui un ESTAT? Un No implica deixar les coses tal i com estan. Amb l’Estatut actual i la seva laminació a través de normes estatals i sentencies del Tribunal Suprem i el Constitucional. Un Si implica mostrar la voluntat d’articular un nou encaix de la relació de Catalunya i Espanya.
 És per aquest nou encaix que cal la segona pregunta: En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent? Un Si implica sortir d’Espanya i un No implica una reformulació de l’estructura de l’estat d’Espanya.
La victòria del No a la pregunta de si vol que Catalunya sigui Estat implica quedar-nos com estem, sense reconeixement nacional, sense capacitat de decidir les nostres polítiques social i econòmiques. La victòria del Si és l’expressió de la voluntat ciutadana de tenir un estat propi català que implica trencar amb l’actual model autonòmic dotant a Catalunya d’estructures d’estat.
 La victòria del Si sobre si vols que aquest estat a favor del qual t’has manifestat en l’anterior pregunta implica la independència de Catalunya. Tenir un estat separat d’Espanya. La victòria del No a que sigui Catalunya estat independent implica un negociació d’encaix dins Espanya que comportarà una reforma constitucional per encabir un estat català dins una estructura federal o confederal espanyola.
Cada un dels defensors de cada opció haurà d’explicar com pensar dur endavant la seva proposta. El autonomistes hauran d’explicar les virtuts de l’Espanya actual si volen guanyar. Els federalistes i confederalistes hauran d’explicar com s’ho faran per trencar el mur del no sistemàtic a reconèixer Catalunya com a nació i dotar-la de les estructures adequades a aquest reconeixement. I també ho hauran de fer el que volen una Catalunya independent.
 Previsiblement el proper 16 de gener de 2014 hi haurà un ple extraordinari del Parlament de Catalunya per a aprovar demanar a l’Estat la cessió de la competència de convocar la consulta a Catalunya. Llavors veurem si només voten favorablement els 88 diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP o també hi votem a favors els diputats del PSC.
Espanya hauria d’adonar-se que no hi ha problema català, que existeix el problema espanyol pel seu no sistemàtic. Un canvi d’escenari que el món comença a percebre de forma clara.
 
La democràcia és deixar votar a una societat que així ho reclama. No hi ha altre camí.
 
 
 

Una independència amistosa amb Espanya, ES POSSIBLE ???

Això de "separem-nos i ja veuràs com després serem, si cal, més amics que mai" és una bestiesa. Espanya, com aquell ex-marit ressentit, no seria mai un "amic", ans al contrari. L'odi i el ressentiment no els permetria ser precisament condescendents ni amistosos amb una hipotètica Cayalunya independent.
A mi Em sembla molt bé que vulguem intentar millorar les relacions amb Espanya, però és un brindis al sol, perquè no volen cap relació amistosa amb nosaltres, ni la voldran mai; només una relació de subordinació i de submissió per part nostra. Potser d'aquí tres o quatre segles serà possible, ara no ho crec... sobre tot veient com es l'Espanya actual, però hem de fer un sacrifici i desplegar la millor estrategia per al futur inmediat del país. De tota manera el futur no crec que passi per una aliança ibérica. Han de pasar molts anys fins que Espanya ens reconegui amb els mateixos drets com a nació que ells.
Primer que demanin perdó per 300 anys de genocidi cultural, d'espoli sistemàtic, d'empobriment premeditat de l'economia catalana en benefici de Madrid, d'assassinats, de violacions, d'exilis forçats, de tortures, de menyspreus, de polítiques i lleis anti-catalanes, d'insults, amenaces, etc.. Primer que tornin tot el que ens han robat, que anul.lin el judici del President Companys, que anul.lin el Tractat dels Pirineus, que reneguin de la dictadura d'en Franco, que fiquin a la presó a tots els culpables per haver-nos implicat en una guerra il.legal, que fiquin a la presó als polítics i banquers corruptes. Primer que facin tot aixó i després, potser i només potser, seurem a parlar de col.laboracions.
Estar disposats a fer una separació amistosa i a establir bones relacions "a posteriori" em sembla be. Però no siguem babaus que encara estem pagant la factura de fer el passarell amb el compromís de Casp: Si en aquella crucial ocasió les Corts Catalanes haguésin declarat els comptats catalans com a regne i haguessin fet rei a Jaume d'Urgell no estaríem com estem ni haguésim patit el que hem patit. De ser bons nois a ser beneits del cabàs només hi ha un pas molt curt.
No renunciaré ni a la meva llengua, ni a les meves tradicions ni traíré tampoc la memòria dels meus avanpassats. Independència sense mitges tintes, ni assessors conciliadors. O és que Felip V, Primo de Rivera, Franco o Wert han estat conciliadors ? Ja està bé de fer el paperina i donar excuses!  
De aquesta manera asenyada se demostra a Catalunya que els que veuen trancadisa i xoc de trens , no tenen raó de fer la clasica por per parar el process . Si no ho volen entendre a Madrid , actuarán amb molt poc seny i intel.ligencia, perqué el camí está treçat i no es parará per molt joc brut i amanaçes . L´independencia i consulta s´ha de fer sense cap mena d´excusas. Un divorci ,a temps i ben fet , es molt millor per tots, que lo que no acceptan a Madrid, per egoisme politic i economic.
SI-SI ara no hi han bones relacions entre Catalunya i Espanya .SI-SI algún dia tinguen la Independència tindren menys relacions que ara.
 

sábado, 14 de diciembre de 2013

Gràcies al Cònsul de facto de Catalunya a Munic.

Per alguna raó o altra, sempre tendeixes a anar a favor d'un equip a cada lliga europea. De la Premier sóc de l'Arsenal. Des de sempre. Entenguem-nos: els equips anglesos em cauen bé tots en general, però jo, de l'Arsenal. De l'Arsenal per una sèrie de raons.
  De França sóc de l'Olympique però també del Touolouse. D'Itàlia dels equips del Nord, sobretot la Fiorentina. De Portugal, el Porto. D'Holanda em cauen bé tots però potser més l'Ajax, pel Cruyff. De la Bundesliga en canvi no havia estat mai de cap equip concret sinó del que fos rival directe del Bayern. Un any l'Eintracht, el següent el Shalke, l'altre el Wolfsburg o el Dormundt i així nafant. Bàsicament per allò d'anar a favor del petit: l'equip bavarès guanya el 50 per cent de les lligues i, jugador bo que surt en un equip rival, jugador que l'any següent ja el tenen ells. Però aquest any això ha canviat.  Aquest any sóc del Bayern, perquè hi ha Josep Guardiola.
En saber la notícia vaig pensar en la mateixa línia; els partits i els seus representants han tingut un comportament inesperat, ens veiem venir setmanes d'acccions i reaccions vergonyoses, si no d'inaccions desesperants, i ho han resolt amb una discrecció i una diligència exemplars. Per una vegada m'he sentit orgullós dels meus representants polítics. Tant de bo marqui precedent aquesta manera de fer les coses.....
Pep estas donant molt bon exemple, tant com a persona, com en el teu missatje, que du implicit que la democracia i la llibertad no s'han de questionar, perque son basiques per al desenvolupament de les persones i de les societats.
Gràcies, Pep; et trobem a faltar molt, molt... En tots els aspectes. Que la força t'acompanyi, compatriota. Visca Catalunya lliure,i visca el Bayern d'en Pep de Santpedor!
 

jueves, 12 de diciembre de 2013

Oportunitat històrica, hem d'anar a fons, ara més que mai.

El que toca és felicitar als polítics perquè s'han posat d'acord. Tots han fet concessions, cal valorar-ho! Hi havia molta gent que esperava que no hi hagès pregunta.Si us plau no ens desunim. Ho aconseguirem.
El format de la pregunta no era l'ideal, però era l'únic possible..Penso que és el mínim comú denominador per començar a treballar per la independència.
Tan difícil és admetre que no tothom pensa igual i que calia trobar una fórmula consensuada? Si tothom pensés el mateix ja no caldria cap consulta. Per una vegada a la vida que fem una cosa ben feta ja surten els rebentadors de costum a fer la seva feina d'intoxicació habitual. Avui hauria de ser un dia d'alegria per tothom que vulgui la independència de Catalunya.
El President Mas tenia raó la Consulta es fara SI o SI.
Felicitats! Ho trobo una bona pregunta. No és tant difícil votar si+ si. Gràcies a tots i especialment al president i al cap de l'oposició, la història els jutjarà.. amb lletres d'or.
Gràcies per l'esforç de tanta gent, gràcies per fer possible el somni d'un poble. Hem lluitat, hem resistit i guanyarem. Ens venen temps durs, la caverna ja brama, però.....no ens podràn vèncer mai! Avui ha estat un dia històric de veritat, farem honor a tots els que ens han precedit i han mort sense poder viure un dia així. Per ells, per nosaltres i tots els nostres descendents els deixarem un país lliure i pròsper i Espanya que comencí a fer calaix que ja fa massa segles que viuen de nosaltres. Que no ens vinguin amb amenaces. Comencen el compte enrere, tenim un futur dur, però esplèndid, ES LA LLIBERTAT! JO SI VULL QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT INDEPENDENT.
Però els que desitgem la llibertat del nostre poble, hem d'estar mes units que mai, amb fermesa, sense fractures internes, sense rancúnia, i molta, molta humilitat, hem de reconèixer i felicitar sense “però”, als polítics del nostre gran país que han defensat i han arribat a un acord, que mai en 300 anys!!! l'havien pogut acordar, ens poden caure millor o pitjor, però ara mereixen una felicitació i per sobre de tot ara hem d'ésser tot el poble que els doni el suport incondicional, fins al punt que si un d'ells va la presó i anem tots, aquesta vegada, especialment CIU, s'està jugant molt i no només la cadira, molt i molt mes i el nostre president, en especial ha de merèixer el nostre suport i el nostre respecta, fins que el poble català sigui lliure. Gràcies a tots.
Som un país de diàleg. Felicitats President, felicitats gent d'ERC, ICV , CIU,CUP i part dels socialistes que tot i no poder-hi ser per culpa dels vostres representants, també hi éreu en esperit. Recordo quan el Quim Puyal va dir "President teniu el poble al costat" Sóc feliç.

viernes, 6 de diciembre de 2013

A les seves ordres, MH President Mas!!*!!

El President Mas és el President de la Generalitat a qui li ha tocat liderar la transició nacional. Ell és l'home afortunat que té l'encàrrec de fer de "President Frontissa". Ell és qui ha tingut el coratge, el seny i la responsabilitat de recollir la inquietut de la majoria dels catalans i qui formalment, ha començat a fer passes institucionals en aquesta direcció. És indispensable que tots li fem costat al marge de la ideologia que ens defineix. Ara, allò que és important és la independència, objectiu transversal que plana per sobre dels partits i de les estratègies polítiques de baixa volada. Tots els partits catalans li haurien de fer costat i tota la població hauríem d'estar al seu darrera donant suport incondicional. No es tracta de messianisme, ni molt menys, el President Mas no el veig, precisament, embriagat. És molt important la unitat de tots els partits catalans i aquells que no vegin clar que ara és el moment de fer pinya a l'entorn del President Mas voldrà dir que tenen un greu problema de miopia política i se'ls podria retreure una greu manca de generositat envers el país. Ens cal un President fort perquè pugui suportar tota la pressió d'aquest punt d'inflexió tan important i decisori que ens ha de permetre passar pàgina en la història del nostre país. Un cop assolida la independència ell ja ha advertit que no es tornaria a presentar, esperem que sigui en compliment de la seva paraula i no perquè no pugui. Des de l'exterior, la resta de països i d'estats del món que observen el naixement d'un nou estat a Europa, no entendrien un procés d'alliberament nacional sense un cap visible al front de tots els catalans. Ell és, doncs, la cara visible, prudent, pacífica i amable tan a l'interior com a l'estranger. Calen més veus que l'enforteixin perquè en ell és on pivota i es centrarà la pressió quan arribi el moment de fer l'últim salt final. Ens cal fer més explícit aquest suport per part de tots els partits catalans. Totes les oportunitats perdudes en fomentar la unitat han de ser considerades autèntics actes de deslleialtat al país. A partir d'ara s'imposa treballar per aquesta desitjada unitat de tots els partits i fer-ho explícit, sense vergonya, amb la fórmula que sigui i que més convingui. Les circumstàncies fan que tingui sentit, per exemple, fer un front comú a les properes eleccions europees. Creieu-me. No en dubteu.

Tots som el país, tots som la nació.

Aquestes dates marquen, es vulgui o no, agradi o no, el nostre ADN individual i col·lectiu, el nostre caràcter, la nostra manera de fer i de ser. I és important recordar-ho avui, un any més, perquè el nostre autogovern no neix amb la Constitució espanyola de 1978. Fa segles que tenim la voluntat d'autogovernar-nos.
Per molt que alguns no ho vulguin, la història s'ha de tenir present. Ha d'estar en la nostra memòria. Com una vegada em va dir un amic: “la història és l'únic que les persones no ens podem fer a mida”.
Cal un respecte majúscul per la història i més per tots aquells que l'han fet, la fan i la faran possible. Els pobles d'arreu no serien pobles, si no honoressin la seva memòria.
Afortunadament però, lluny ens queda aquell segle XVIII. Avui a Catalunya hi viuen i conviuen en pau centenars de milers de persones diferents, malgrat passem per moments de gran dificultat, de preocupació, d'una certa convulsió. Són molts aquells que pateixen les ferotges conseqüències d'una crisi que està sent massa llarga i poc piadosa. Però ens en sortirem! Costarà, però ens en sortirem!
Seguirem caminant, sense perdre l'esperança, per continuar construint una nació al servei de les persones, de tots i de totes, no d'uns quants, com alguns ens volen fer creure.
Ens ho volen fer creure atacant el fonament de la igualtat a casa nostra: la cohesió social de totes les persones i la llengua, com a instrument bàsic d'inclusió.
Tot i el patiment actual, tot i les amenaces constants contra les nostres institucions, la nostra cultura, la nostra economia, el nostre autogovern ... no podran desfer la cohesió social del país, malgrat ho intentin. No ens resignarem. Aquí sí que no podran.
Perquè la nostra nació no tindria sentit si no poséssim en valor primerament els catalans i les catalanes. Catalunya necessita de tots nosaltres. Necessita que la seguim construint des del progrés, la igualtat, la llibertat i la justícia social. Perquè aquest país és viable i és competitiu. Per això cap català, cap catalana, en pot quedar al marge, parli la llengua que parli, sigui quin sigui el seu origen, condició, ideologia o orientació. Tots som el país, tots som la nació.
Com tampoc podran, malgrat les amenaces constants, trencar el nostre major signe d'identitat col·lectiva i de comunicació: la unitat de la llengua. L'any passat m'atrevia a dirigir-vos unes paraules en mallorquí i valencià. Enguany, unint-me al crit unànime en favor de la unitat de llengua, davant el rebateig polític i d'insult a la intel·ligència que ha merescut el català a la terra germana de l'Aragó, fins i tot corrent unes sigles que no vull ni pronunciar, i amb el posicionament contrari d'una bona part de la societat aragonesa i de les seves Corts, només uns mots en una de les parles de la Franja.
Patriotes, el catalanisme cívic, constructiu i pacífic fa por. Continuem doncs sent cívics, constructius i pacífics, per ser alhora inclusius, com hem fet tota la vida. Com us deia, la nació que som, el país que construïm, és de tots.
El dret a decidir no ha de fer por. Les urnes democràtiques no han de fer por perquè no podem posar límits a la democràcia. El dret a decidir no és cap confrontació, com alguns també ens volen fer creure. El dret a decidir també és cívic, constructiu i pacífic. I per damunt de tot, el dret a decidir és democràtic.
Catalunya té voluntat, té talent, té orgull, té institucions, també té errors, però ens té a tots plegats. Per tant, tenim raons suficients perquè el poble català segueixi somrient, segueixi somiant.

martes, 3 de diciembre de 2013

Memòria, criteri, seny i sentit comú !!!!! Pot tornar en Carod ?????

Evidentment poca gent va entendre Carod. Només els escollits i il·luminats per aquest magne personatge heu sabut copsar la seva grandesa. Jo com a plebs que sóc no estic capacitat per entndre'l, i no sabeu com me n'alegro! Ho sento, no dec ser massa intel·ligent i encara no he pogut superar el trauma dels dos tripartits, i em sembla que em moriré sense fer-ho. Per mi ERC pot fer allò que més li plagui, en té tot el dret, així com jo el tinc per passar-ne olímpicament.
Memòria, criteri, seny i sentit comú!, A totes les futures eleccions, europees, municipals, consulta i potser governamentals, hem de tenir memòria, criteri, seny i sobre tot sentit comú. Memòria per recordar que les formacions que varen conformar l'anomenat tripartit, van donar el govern de la Generalitat a Madrid, no una legislatura, dues!!, deixant Catalunya amb un exponencial endeutament, descrèdit internacional i mancat de creixement. Criteri, no ens hem de deixar influenciar massa pels molts comentaristes que intenten infiltrar determinats perjudicis als ciutadans, nosaltres ho hem de tenir clar. Seny , encara que tinguem unes simpaties o unes antipaties polítiques, hauríem d’ésser capaços de deixar-les de banda, costa, però si els partits favorables a la llibertat del poble català demanen entrar al govern i es forma un govern de coalició, penso que haurà quedat demostrat la bona voluntat de tots ells i el poble català podrà prendre consciència que s’està actuant pel be dels ciutadans i no en sentit partidista. Sentit comú, hem de reconèixer que l’equip de CDC, és l’únic que està preparat i reconegut per encapçalar aquest procés cap a la llibertat, i si com esperó si sumin altres forces polítiques, llavors la llibertat del poble català està mes a prop que mai.
Comprenc les reserves de molta gent de que torni, però no ens podem permetre el luxe de perdre gent tan brillant, intel·lectual i políticament, com Carod..Penso que la seva aposta de fer president un Andalus com Montilla per cohesionar Catalunya era encertada, però mai en el segon tripartit, quan s'estava ensumat l'esclat de les bombolles del complex mafiós: Totxo/Financer, que van provocar la ruïna de la Generalitat per la mala gestió del tripartit, sense cap dubte, si esquerra s'hagués aliat amb CiU, ens haguéssim estalviat l'actual forat econòmic de la Generalitat..
FOC NOU, ens cal el foc nou actual, no les brases antigues. En Carod podria tenir "cadàvers" a l'armari. Millor que es quedi a casa, el seu moment va passar i el va desaprofitar.

Gràcies a Déu ens ho estant posant bén fàcil...

Poc a poc, i com la pitó constrictora, els espanyols ens aniran ofegant fins la desaparició de la classe mitjana de Catalunya en primer lloc, la progressiva desaparició de l'industria que va fer gran Catalunya d'una manera planificada, per acabar prostituint els catalans amb feines del sector serveis a sou del turisme de saturació, com: “Si no coneces Salou no coneces espanya”...Comprenc que el govern es vulgui carregar de raons, però no tingueu cap dubte que al final d'aquest proces, haurem de decidir entre la submissió, o una declaració unilateral d'independència..Hauríem d'anar preparant a la gent perquè entenguin que les incerteses d'una DUI, són infinitament millors que la certesa absoluta de la mort de Catalunya com a nació, si ens quedem com estem.
El poble, entenent com a tal el conjunt d'individus considerats com a ciutadans, no te els coneixements necessaris que es requereixen per formular i pretendre tirar endavant una pregunta tant transcendent com aquesta, per la que portem esperant 300 anys. Per això hi ha uns professionals de la política que amb el degut assessorament de juristes, lingüistes, diplomàtics i un ampli ventall de professionals de diversos àmbits i de gran renom i rellevància, estant treballant per que abans del 31 de desembre d’enguany, els ciutadans tinguem la data de la consulta i la pregunta mes adient possible, tal i com ens varen dir. El que s’està plantejant per algunes persones ho podríem extrapolar, com aquell que va al cirurgia amb un dolor de ventre i li diu com ha de fer la incisió, amb quin instrument i per on ha de tallar, oi que fora impensable?. Per tant sobren tots els comentaris absurds i demagògics que dia rera dia van repetint. Doncs el que porten aquests comentaris es al nostre propi descrèdit davant els qui no volen que aquest procés tiri endavant. A l’equip de govern hi han grans professionals als qui em d’agrair tot el seu treball i dedicació, i en un moment com aquest, pretendre fer partidisme, com fan els grups minoritaris, em sembla un insult majúscul a la resta de ciutadans, i que només demostra una manca de maduresa política i de professionalitat, com també una manca evident d’equip per governar. Sembla clarament que el pretenen és carregar contra CIU, això podrien fer-ho sempre i quan sol·licitessin al govern actual participar en la governació, llavors poden aixecar la veu, però sense implicar-se directament en la governació i en el delicat moment que vivim, és com diríem col·loquialment “enfotresen”. Per tant, poble de Catalunya, hem esperat 300 anys, podem esperar tres setmanes oi?
Gràcies a Déu ens ho estant posant bén fàcil...Ja no hi ha CAP excusa per no fer la consulta (i/o convocar eleccions plebiscitàries l'any que vé. Ah! I a més cal portar el "govern central del PP" davant el Tribunal Europeu de Justícia, atès que vol carregar-se l'aplicació del principi de subsidiarietat - que forma part de la nomativa comunitària i té rang superior a la "constitución" - en detriment de la Generalitat, que TAMBÉ forma part de l'estat espanyol que exerceix competències pròpies en el marc de la UE i fins i tot de l'"estatutet" (que - mentre no esdevinguem independents - ENCARA forma part del "bloc de la constitució").
Si no assolim la independència patirem una desfeta com a minim tan grossa com la de 1714 i ens collaran encara mès. Perque els nous decrets de nova planta jà estan en marxa: llei Wert, llei Fernandez, proposta de reforma de les administracions, i tot el que vindrà despres com a revenja per la gosadia de posar en perill la seva sagrada unitat... Independència o mort com a poble i cultura. No ens queda un'altra.

domingo, 1 de diciembre de 2013

Aviat us direm adéu.

 Aviat us direm adéu, i els vostres capsigranys a Catalunya (PP, C's i les restes del PSC), es veuran catapultats al ridícul més absolut, i a la desparició conjunta amb el vostre decrèpit i fallit estat. Aquesta marginalitat en la qual us posicioneu és el símptoma de la impotència del colom que es mor, i que s'amaga en una portalada o en una rac´fins que perd tota força vital. Això us passa, i voleu morir matant. Que trist i retrògrad! A Escòcia es riuen de vosaltres, a Gibraltar també, a França, Alemanya, Àustria, Luxemburg i Holanda, per no citar Itàlia, ho fan més discretament. I a Catalunya cada dia ens pixem més de riure amb les vostres titellades. Tancament de Canal 9; agressions al català i a l'escola de les Illes, llei Wert, llei Fernández-Díaz, Tribunal Constitucional; negativa a Catalunya per poder votar democràticament...et al. Esteu arribant a la desfeta absoluta. Us esteu podrint i encara no sou morts del tot: fixeu-vos quina fi us espera. I ara està despertant democràticament allò que vosaltres anomeneu colonialment Las Vascongadas, o sigui, Eukal-Herria. Us queda ben poc, per desaparèixer definitivament. De fet, sou un mirall de Sèrbia; el resquici de la ruïna del que va ser el Gran Imperio dels que ho van violar tot arreu. Quin riure, i quina sensació de privilegi poder viure la vostra fi. Se us escapen els pets de moribunds, i no ho podeu evitar. Heu sembrat odi entre la gent ignorant, per romandre en el poder mig segle més, però Catalunya es va despertar fa un segle, perquè el que hi passa avui no és fruit de tres mesos, ni del franquisme, ni dels polítics del Parlament; és el resultat del pensar de gent intel·ligent durant tres segles; l'herència història que besavis han llegat a avis; avis a pare, pares a fills, fills a néts i néts a besnets. La història fidel i real, no la que us heu inventat vosaltres, i que avui voleu fer passar com a bou per bèstia grossa. Catalunya ha estat, des del 1714 i fins avui, una colònia impositiva, on els botiflers han suposat el vostre gran capital, i després, sistemàticament, els heu anat decapitant. Però els esclaus i els botiflers no se n'adonen, ni avui. I la resta ho tenim tan clar! Tan clar! No us estimem, perquè no es pot estimat l'agressor que arrabassa drets i sentiments, que vol imposar a casa d'altri i transformar la llar aliena en la seva, desposseint el legítim titular/propietari de tot dret i costum propi, que es canvia per drets, costums i lleis foranes: heus aquí els Decrets de Nova Planta, i fins avui. Ni els immigrants de fa 50 anys us estimen, malgrat que els vau enviar per eradicar la llengua, la cultura i la catalanitat d'aquest poble. I això és el que teniu avui. Més clar, l'aigua. Sou una xacra i una vergonya pel futur del món. Good Bye, Spain, you are Pain sense remei! Us esteu podrint...sense remei.