Això de "separem-nos i ja veuràs com després serem, si cal, més amics que mai" és una bestiesa. Espanya, com aquell ex-marit ressentit, no seria mai un "amic", ans al contrari. L'odi i el ressentiment no els permetria ser precisament condescendents ni amistosos amb una hipotètica Cayalunya independent.
A mi Em sembla molt bé que vulguem intentar millorar les relacions amb Espanya, però és un brindis al sol, perquè no volen cap relació amistosa amb nosaltres, ni la voldran mai; només una relació de subordinació i de submissió per part nostra. Potser d'aquí tres o quatre segles serà possible, ara no ho crec... sobre tot veient com es l'Espanya actual, però hem de fer un sacrifici i desplegar la millor estrategia per al futur inmediat del país. De tota manera el futur no crec que passi per una aliança ibérica. Han de pasar molts anys fins que Espanya ens reconegui amb els mateixos drets com a nació que ells.
Primer que demanin perdó per 300 anys de genocidi cultural, d'espoli sistemàtic, d'empobriment premeditat de l'economia catalana en benefici de Madrid, d'assassinats, de violacions, d'exilis forçats, de tortures, de menyspreus, de polítiques i lleis anti-catalanes, d'insults, amenaces, etc.. Primer que tornin tot el que ens han robat, que anul.lin el judici del President Companys, que anul.lin el Tractat dels Pirineus, que reneguin de la dictadura d'en Franco, que fiquin a la presó a tots els culpables per haver-nos implicat en una guerra il.legal, que fiquin a la presó als polítics i banquers corruptes. Primer que facin tot aixó i després, potser i només potser, seurem a parlar de col.laboracions.
Estar disposats a fer una separació amistosa i a establir bones relacions "a posteriori" em sembla be. Però no siguem babaus que encara estem pagant la factura de fer el passarell amb el compromís de Casp: Si en aquella crucial ocasió les Corts Catalanes haguésin declarat els comptats catalans com a regne i haguessin fet rei a Jaume d'Urgell no estaríem com estem ni haguésim patit el que hem patit. De ser bons nois a ser beneits del cabàs només hi ha un pas molt curt.
No renunciaré ni a la meva llengua, ni a les meves tradicions ni traíré tampoc la memòria dels meus avanpassats. Independència sense mitges tintes, ni assessors conciliadors. O és que Felip V, Primo de Rivera, Franco o Wert han estat conciliadors ? Ja està bé de fer el paperina i donar excuses!
De aquesta manera asenyada se demostra a Catalunya que els que veuen trancadisa i xoc de trens , no tenen raó de fer la clasica por per parar el process . Si no ho volen entendre a Madrid , actuarán amb molt poc seny i intel.ligencia, perqué el camí está treçat i no es parará per molt joc brut i amanaçes . L´independencia i consulta s´ha de fer sense cap mena d´excusas. Un divorci ,a temps i ben fet , es molt millor per tots, que lo que no acceptan a Madrid, per egoisme politic i economic.
SI-SI ara no hi han bones relacions entre Catalunya i Espanya .SI-SI algún dia tinguen la Independència tindren menys relacions que ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario