Aviat us direm adéu.

 Aviat us direm adéu, i els vostres capsigranys a Catalunya (PP, C's i les restes del PSC), es veuran catapultats al ridícul més absolut, i a la desparició conjunta amb el vostre decrèpit i fallit estat. Aquesta marginalitat en la qual us posicioneu és el símptoma de la impotència del colom que es mor, i que s'amaga en una portalada o en una rac´fins que perd tota força vital. Això us passa, i voleu morir matant. Que trist i retrògrad! A Escòcia es riuen de vosaltres, a Gibraltar també, a França, Alemanya, Àustria, Luxemburg i Holanda, per no citar Itàlia, ho fan més discretament. I a Catalunya cada dia ens pixem més de riure amb les vostres titellades. Tancament de Canal 9; agressions al català i a l'escola de les Illes, llei Wert, llei Fernández-Díaz, Tribunal Constitucional; negativa a Catalunya per poder votar democràticament...et al. Esteu arribant a la desfeta absoluta. Us esteu podrint i encara no sou morts del tot: fixeu-vos quina fi us espera. I ara està despertant democràticament allò que vosaltres anomeneu colonialment Las Vascongadas, o sigui, Eukal-Herria. Us queda ben poc, per desaparèixer definitivament. De fet, sou un mirall de Sèrbia; el resquici de la ruïna del que va ser el Gran Imperio dels que ho van violar tot arreu. Quin riure, i quina sensació de privilegi poder viure la vostra fi. Se us escapen els pets de moribunds, i no ho podeu evitar. Heu sembrat odi entre la gent ignorant, per romandre en el poder mig segle més, però Catalunya es va despertar fa un segle, perquè el que hi passa avui no és fruit de tres mesos, ni del franquisme, ni dels polítics del Parlament; és el resultat del pensar de gent intel·ligent durant tres segles; l'herència història que besavis han llegat a avis; avis a pare, pares a fills, fills a néts i néts a besnets. La història fidel i real, no la que us heu inventat vosaltres, i que avui voleu fer passar com a bou per bèstia grossa. Catalunya ha estat, des del 1714 i fins avui, una colònia impositiva, on els botiflers han suposat el vostre gran capital, i després, sistemàticament, els heu anat decapitant. Però els esclaus i els botiflers no se n'adonen, ni avui. I la resta ho tenim tan clar! Tan clar! No us estimem, perquè no es pot estimat l'agressor que arrabassa drets i sentiments, que vol imposar a casa d'altri i transformar la llar aliena en la seva, desposseint el legítim titular/propietari de tot dret i costum propi, que es canvia per drets, costums i lleis foranes: heus aquí els Decrets de Nova Planta, i fins avui. Ni els immigrants de fa 50 anys us estimen, malgrat que els vau enviar per eradicar la llengua, la cultura i la catalanitat d'aquest poble. I això és el que teniu avui. Més clar, l'aigua. Sou una xacra i una vergonya pel futur del món. Good Bye, Spain, you are Pain sense remei! Us esteu podrint...sense remei.