domingo, 23 de febrero de 2014

Quan el pastor li diu al be que ha de "negociar amb el llop"

La senyora Reding faria be d'informar-se una mica del que està passant a Catalunya realment, de primera ma, a fons, i empatitzar-hi una mica i assumir RESPONSABILITATS i no tirar pilotes fora. Com acostumen a fer sempre a Europa. Que no tinguem de dir: no ens van escoltar a Europa, Europa la sorda, Europa la cínica, Europa la mandrosa que no vol problemes.
Totes les veus que volen que els catalans continuem sotmesos a l'estat espanyol, són dels que treuen profit del nostre espoli, de la nostra submissió com l'estat espanyol, poders polítics, econòmics, mediàtics....., tant espanyols com catalans, també de diferents dirigents en l'àmbit internacional, per les pressions del govern espanyol, per ignorància, per interessos...., portem tres-cents anys de sotmetiment, d'espolis, de violències, d'amenaces, coaccions, persecucions, han volgut acabar amb la voluntat i identitat del poble de Catalunya moltes vegades, no ens podem tornar a deixar trepitjar una vegada més, està en joc el nostre país, la nostra gent, mitjançant la força exercida democràticament, pacíficament del poble de Catalunya, podem assolir la llibertat de ser els responsables del nostre pervenir, de construir un país nou millor per tots els catalans, no ens deixem trepitjar, coaccionar, amenaçar, dins de l'estat espanyol mai podrem deixar de ser ciutadans de segona, mai estarem lliures de la seva opressió, del seu espoli, dels seus intents d'assimilar-nos i acabar amb la identitat, la llengua, la cultura catalana.
Estimada Sra. Reding, Les seves intencions poden ser molt bones. Però, ha de saber, que, un partit com el PePe o un altre com el PSOE, tenen els arrels centralistes i més nacionalistes (per dir-ho suaument) que ningú, especialment els primers. Que fa anys i panys que estan promoguent de facto una campanya contra tot el faci olor de catalanisme, infectant a la vegada tota l'opinió pública de l'estat que no ens pot veure. Que per ells, l'estat ja està bé com està. Que no volen ni poden renunciar a una colònia -Catalunya- que treballa per ells, i que representa un bon percentatge del PIB estatal, amb la corresponent contrapartida d'ingressos per aquest estat que ells volen. mentre mantenen un statu quo que és el que els va bé; que aquest estat és un estat neo-demòcrata: que, després de muntar això del "café para todos" com vol que els diguin ara als seus barons que els catalans tindràn un tracte especial i diferenciat, és a dir, allò que en diuen asimètric per que no marxin de l'estat; com vol que els diguin als de "manos limpias", als de la Faes. els de Vox. els de UPyD, als de C's, etc, que son la seva competència en matèria de vots, que estàn disposats a afluixar el nus que ens ofega per donar-nos no sé quins suposats "privilegis"? és impossible, ells mateixos s'han tancat les portes amb pany i forrellat. I qué vol que fem els catalans amb aquesta gent? Es com voler barrejar aigua i oli, no pot ser, i a més és impossible. Informi's bé primer de tot, i després parli, però si els senyors de la UE no ho han entés encara, és que els falta un bull.
Tips i cuits de tots aquests comissaris, funcionaris, buròcrates i mamandurris de luxe. Potser hauriem d'anar pensant seriosament en passar d'aquesta maquinària perversa.
La tendència europea i mundial és la creació de nous estats! Aquesta és l'europa democràtica? L'europa dels estats? Que es vagin mirant que els estats actuals son tots fruit de guerres i de relacions dinàstiques. QUE N'APRENGUIN! els estats haurien de ser el que els ciutadants volen. Una europa que respecta i aprova l'entada de serbia i croàcia(guerres sangants d'independència) i en canvi no respecta l'entrada de la nació catalana, que serà fruit del vot i de pau... jo no en vull formar part!
En començo a estar fart de declaracions no oficials provinents de comissaris de la CE de sobre el que hem de fer els catalans. Feu una declaració oficial o calleu. Adéu, Espanya. Adéu, UE. Hola, EFTA. Hola, món.
 
 
 
 
 
 

viernes, 21 de febrero de 2014

#TotsAmbElPresident

El que li passi a Mas en passarè a tots, perquè està amb nosaltres. No el deixem ni el deixarem sol president. Tots ens incloem realment en la seva posició i el mal que li vulguin fer a vosté el rebem tots. I ens defensem anant endavant.
Diria que el que esta fent el President Artur Mas per arribar a que ens autodeterminem, no ha van fer els Carod/Puigcercós/i demès, que van arribar al poder, van delegar en Montilla i es van acomodar. També reconec que Mas, no fa altra cosa que seguir el que li demana el poble, però no sempre els directius solen seguir les indicacions que la ciutadania demana. Per últim, no reconeixer la misèria econòmica en que viu el nostre Govern, i no veure els milions que paguen de interesos al any, és de cecs o de sectaris. A casa meva sense anar més llarg, no vivim com abans, i hem tingut que autorretallar-nos despeses, i no ens fa cap gràcia, peró ens fa ser comprensius amb altres casos. De la independència esperem millores en tot ordre, encara que de moment les haurem de seguir passant magres. I ja vindran els dies de ser exigents amb les dretes, les esquerres i totes eixes coses que etiqueteu, i que quasi mai responen a l'etiquetatge.
Mas és el president de tots els catalans però a més, té la dignitat que li va mancar al seu predecessor (totalment oblidat del comú dels catalans). Ara no es tracta de fer polítiques partidistes sinó de fer un bloc de soport al nostre president. En el passat recent ha estat poc comprès pels que no som polítics de raça però de mica en mica hem comprès que les presses d'uns i les dreceres d'altres ens haurien tornat a la casella zero. I mireu on som! Estem avançant amb pas decidit mentre veiem el nerviosisme i la incredulitat dels rivals. Mas ha de saber en tot moment que té un poble darrere i que el té disposat i mobilitzable: la causa i el president ho mereixen.
President, per mi sou una persona admirable, tant per la valentia de posar-vos davant del Procés, com per la capacitat oratòria que teniu per parlar a Bruxelles i on sigui, contestar amb encert i rapidesa les preguntes més capcioses dels periodistes, sens vacil•lacions i amb una intel•ligent pedagogia. Les vostres paraules sempre s'entenen i son justament les que necessitem. Gràcies

sábado, 8 de febrero de 2014

La porta del Catalanisme mai ha de restar tancada a la diversitat i sobretot al respecte.

"En trenta i cinc anys d'autogovern mai s'havia utilitzat la llengua com a eina de confrontació, i ara es fa.” És una amenaça real, creada a partir d’una polèmica artificial, però que, si es descontrola, pot acabar provocant un veritable incendi social, que és el que busquen els Riveres, les Camachos i tota la patuleia política que vol fer avortar com sigui el procés sobiranista català. Penso que en aquest moment ens estem jugant molt més que el model d’immersió lingüística: ens estem jugant la convivència i la possibilitat d’esdevenir independents. Crec que, arribats a aquest punt, hem de ser prou lúcids i valents com per agafar el toro per les banyes i acabar d’una vegada amb la polèmica de la llengua.

La porta del Catalanisme mai ha de restar tancada a la diversitat i sobretot al respecte, tan sols sumant tindrem la possibilitat d'esdevenir Lliures. Ara bé, fem memòria: del primer intent de terrorisme polític amb la LOAPA; a València fa molts anys que la llengua, és atacada i escarnida, a les Balears i a la Franja ja comencen a comptar els aniversaris del Genocidi cultural per llei, dels feixistes . ¿Què ha canviat d'ahir a avui, en l'actitud genocida, vers la nostra Cultura, dels talibans d'esquerres i de dretes espanyols, perquè hagi influït en les possibilitats de la tercera via, ¿el motiu és la sentència del 25%?,malauradament, penso que hi ha quelcom més. El Món de la política, és l'essència de l'ésser humà, és silenci, gestos, missatges. És com un iceberg, don en veiem una petita part i la resta l'imaginem amb il·lusió i/o el temem per prevenció. Per això alguns Polítics, quant a passat un temps prudencial, tenen necessitat d'escriure les seves memòries, suposo que els maixants, per continuar escampant merda i així poder dissimular el seu tuf i els honestos per treure's de sobre, una part de la dura i pesada llosa, que han portat, per tots nosaltres, amb la màxima dignitat, de què han sigut capaços. Que voleu que us digui, el nostre país és tant petit i alhora tan bonic i divers, que no l'imagino clos per a ningú i menys per als fills pròdigs, dels que sempre he pensat i pensaré que no han deixat mai, de ser part de la meva gran família i ja ho diu la dita, de la família en vols dir, però no en vols sentir.

REFLEXIÓ A LA CARTA SEMANAL del portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida.

Si tenim clar  en incumplir la legalitat vigent (española, por supuesto!) encara que aquesta suposi una agressió constant als catalans, hi ha una sol·lució ben fàcila: crear un centre educatiu expréssament on tot es faci en castellà i que allà vagin els fills de ... d'aquestes famílies estrangeres tan interessades en atacar-nos. D'aquesta manera se'ls donaria educació en castellà tot cumplint les sentències dels tribunals espanyols que vetllen per la supremacia del castellà a Catalunya i d'altra banda, es protegiria la resta de nens catalans que podrien continuar estudiant en català. O sia, crear una "illa". És el que fa l'organisme humà quan es veu envaït per cossos estranys: acumula aquests cossos en un mateix lloc i es forma un gra de pus, que tard o d'hora acaba petant per ell mateix.
 
Amb només un afegit. No es tractaria que Espanya 'acceptés el català'. Perquè, en algun sentit, 'acceptar-lo' també 'l'acceptava' el franquisme (que proclamava que no seria perseguit en l'àmbit familiar i que en sentit estricte no prohibia l'edició de llibres. Es tractaria que Espanya acceptés el català tant en termes d'unitat de la llengua com en termes de la seva normalització. El català ha de ser als seus territoris si fa no fa com el castellà als seus. I aquella afirmació i aquest objectiu han de ser objectius de tot l'estat. No només nostres, no. També seus. Òbviament això seria im-pres-cin-di-ble en el supòsit que fos possible de mantenir una convivència plurinacional dins el mateix estat. Això, això hauríeu de defensar els de les terceres vies. No només això, perquè també hi ha el tema dels diners, el tema de la representació esportiva i una pila d'altres temes. No només això. Però, això de la llengua, això hauria de ser el primer i més inexcusable punt de qualsevol tercera via.
 
Sí que és cert que la hipotètica tercera via l'ha d'oferir Espanya i que, lògicament, no pot tornar a consistir en 'diàleg', ni en promeses de reformes constitucionals, ni menys encara en 'un millor finançament. Espanya ha de moure fitxa -que no la mourà, perquè són com l'escorpí de l'acudit'-, però, vaja, el guió lògic és que siguin ells qui la moguin. Però els catalans que estarien per comprar l'oferta trobo que estan massa per trobar-li pegues a la independència i massa poc a remarcar quines condicions de mínims exigeixen perquè almenys ells puguin conformar-se. L'oferta ha de venir d'Espanya però la carta als reis l'hah d'escriure els catalans que en principi voldrien una tercera via. Més que res per orientar-los.
 
 

El poble de Catalunya es sobirà per decidir el seu futur.


Els catalans decidiran el seu futur. D’acord amb la voluntat expressada de forma molt majoritària pel poble de Catalunya a les eleccions de l’any 2012 i seguint l’acord del gruix de les forces polítiques del Parlament, el proper dia 9 de novembre se celebrarà la consulta on els catalans decidiran democràticament el seu futur col·lectiu. El poble de Catalunya es sobirà per decidir el seu futur.
El resultat de la consulta no és negociable. La decisió que els catalans prenguin a les urnes sobre el futur de Catalunya no és qüestionable ni negociable. Es podrà negociar la manera d’aplicar la decisió que prenguin els catalans o la manera de desplegar el procés posterior a la consulta, però en cap cas la voluntat dels catalans podrà ser substituïda. El futur de Catalunya serà aquell que decideixin els catalans a les urnes.

Un cop els catalans hagin expressat la seva voluntat a les urnes i la consulta tingui un resultat, s’obrirà un procés de negociació amb l’Estat per acordar com s’aplica i com es canalitza el resultat de la consulta. Si el poble de Catalunya vota a favor de la independència s’obrirà un procés de negociació amb l’estat espanyol per fer una transició pactada i ordenada cap a una Catalunya independent, però en cap cas aquesta negociació serà per negociar el resultat de la consulta
. La voluntat del poble de Catalunya és inapel·lable.
Resolució del Parlament de Catalunya
. El passat mes de gener el Parlament de Catalunya va aprovar amb una gran majoria (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i tres diputats del PSC) una resolució per sol·licitar al Congrés dels Diputats la delegació de la competència per convocar referèndums d’acord amb l’article 150.2 de la Constitució. El tercer punt d’aquesta resolució diu de forma molt clara que el referèndum és l’inici d’un procés democràtic els resultats del qual s’hauran d’aplicar d’acord amb el principi de legalitat i que un cop celebrat el referèndum s’obrirà un procés de negociació amb l’Estat.


Respectarem l’acord el Parlament de Catalunya. El Conseller de la Presidència va fer ahir unes declaracions que, com és lògic, anaven exactament en la línia del que fixa la resolució del Parlament de Catalunya aprovada per àmplia majoria. Sorprèn, per tant, que algun dels partits que van donar suport a aquest acord del Parlament qüestionin ara les declaracions del Conseller que van precisament en la línia del que es va acordar. Des de CDC no ens mourem de l’acord assolit per la gran majoria de les forces del Parlament de Catalunya.

Triple sí. Des de CDC ja vam anunciar que farem campanya pel triple sí: sí volem votar, sí volem un estat per a Catalunya i sí volem que aquest sigui un estat independent. Des d’ara fins que es convoqui la consulta CDC farà campanya perquè els catalans puguin decidir el seu futur votant a la consulta. Un cop la consulta ja estigui convocada, llavors CDC demanarà clarament el doble sí a la pregunta. Volem que Catalunya sigui un estat independent.