Formacions politiques hostatges de les inèrcies?

M’atreveixo a apuntar tres raonaments que potser ens ajuden a entendre els posicionaments actuals de cadascun d’aquests actors polítics:

1. El procés d’autodeterminació que vivim a Catalunya té lloc en un context polític europeu en què els partits han evidenciat una crisi de model que provoca distància amb la ciutadania. Paradoxalment, a Catalunya ocorre el cas contrari: observem una societat civil organitzada que vetlla i reclama que els partits polítics assumeixin un paper determinant en aquest moment polític crucial. Tots? No, especialment aquells que evidencien la voluntat de trencament amb les pròpies inèrcies i volen formar part d’una nova cultura política.

2. Dels partits que formen part del bloc sobiranista n’hi ha tres que clarament són hostatges de les pròpies inèrcies: Iniciativa s’ha vist desbordada per nous moviments socials amb voluntat de transformació política que deixen en evidència el seu caràcter i la seva integració a un sistema que combaten de forma retòrica però que han refermat en el dia a dia (la direcció del departament d’Interior durant els tripartits o el suport continu als governs socialistes de la ciutat de Barcelona en són l’exemple més destacat). Unió viu un procés d’interregne en què mana –encara i molt- un Duran absolutament convençut de la necessitat d’una Catalunya espanyola i un rebuig frontal a les tesis independentistes. I ERC continua essent un partit independentista, ho ha estat sempre, incapaç de desempallegar-se de la incomoditat que els genera una entesa amb Convergència tot i ser un element clau i imprescindible, precisament, per assolir la independència. Cap dels tres, doncs –i em refereixo a les seves estructures, no pas a les seves militàncies i ja no diguem als seus votants-, no ha fet un canvi profund en la seva cultura política.

3. Convergència, per la seva banda, ha realitzat la transformació política i el gir copernicà més brusc que ha observat la nostra història política contemporània: de ser un partit autonomista amb voluntat de modernitzar l’Estat espanyol ha passat a ser una formació que reclama, amb totes les lletres i sense cap angúnia, un Estat propi per a Catalunya. És un canvi profund i radical de la seva cultura política que curiosament la reconnecta amb bona part del seu electorat i en el qual influeix, en contra del que esperava l’Estat espanyol, la necessitat de deixar enrere noms i postulats que han definit la seva trajectòria fins ara. I, finalment, les CUP són la materialització d’una nova cultura política al Parlament de Catalunya. No només no són esclaus de les seves inèrcies sinó que s’alimenten de les inèrcies d’un treball local que, vist des d’ara, va ser injustament silenciat i invisibilitzat pels mitjans durant la seva època extraparlamentària. Sobretot si ho comparem amb l’espai mediàtic i les repercussions que tenen avui nous moviments polítics que no compten, encara, amb cap representació política institucional.

És des d’aquesta perspectiva que em permeto apuntar que les complicitats amb regust antic que hem viscut recentment entre Esquerra i Iniciativa, la sorprenent sintonia puntual entre les CUP i Convergència, o aquesta posició exògena que s’ha autoatorgat Unió tenen molt a veure amb el fet de ser, d’una banda, formacions polítiques hostatges d’unes inèrcies que coarten la seva capacitat d’actuació en un nou estadi nacional en què les velles normes i els vells recursos han quedat definitivament obsolets o, de l’altra, formacions que generen i s’incorporen –amb posicionaments diferenciats- a una nova cultura política que talla d’arrel no només amb les coordenades espanyoles de l’autonomisme sinó amb les coordenades i els rols establerts que han guiat la política catalana durant els darrers trenta anys.

El procés per assolir la independència.

A veure, una proposta per desencallar l'atzucac sobre el procés per assolir la independència.
  1. Calendari:

        1.1 Novembre / Desembre 2014 : 10/11/14 . Valoració del nombre de votants ( i de sí/sí) : Inferior a 1.000.000 resulta un fracàs , ens fem mirar aquesta nostra condició de mesells acovardits ; entre1.000.000 / 2.000.000, és fenòmen rellevant , sense pressa però sense pausa, anem pensant-hi ; superior a 2.000.000, suposa conseqüències polítiques immediates. Després del recompte de la votació alternativa del 9 Novembre, Mas, Junqueras, Fernàndez i qui més vulgui ser-hi es presenten davant els ciutadans. El President convoca unes eleccions al Parlament Català amb l'objectiu de proclamar la sobirania de la nació catalana i com a conseqüència comença el procés de transició cap a l'estat propi. Amb dues condicions prèvies : Primera :Si els partits que estableixin en el seu programa electoral la defensa d'un estat propi per a Catalunya guanyen amb majoria absoluta, s'iniciaran les gestions oficials per separar-se institucionalment de l'estat espanyol. Segona : Els dos líders , Artur Mas, i Oriol Junqueras es comprometen a abandonar la primera línia d'acció política, és a dir a cedir la presidència dels seus partits, una vegada aconseguit el reconeixement internacional de la independència catalana i el repartiment d'actius amb l'estat espanyol. Es tracta de visualitzar que cap dels dos no té altre interès "partidista" superior al "nacional". És tracta de desactivar personalismes, i per una p... vegada pensar en termes d'estat, com fan en situacions transcendents els altres països, inclosos l'espanyol. El president Mas, i el líder d'oposició Junqueras, han d'immolar-se. Han de verbalitzar la seva dimissió una vegada hagin pilotat la transició nacional catalana cap a l'estat propi, màxim 2 anys. Dos anys per proclamar independència, gestionar transició, demanar empara internacional, acordar amb l'estat espanyol. "A vegades és necessari i forçós / que un home mori per tot un poble / però mai tot un poble / ha de morir per un sol home." Salvador Espriu
   
        1.2 Febrer/Març 2015 : Eleccions catalanes de caràcter plebiscitari per encarar els propers dos anys amb un govern de concentració, d'unitat, de transició nacional, com es vulgui anomenar. Es comprometen a confeccionar una llista unitària, amb presència de la societat civil, per regular i pilotar la transició nacional cap a l'estat propi. Juristes, enginyers, economistes, empresaris, tothom és convidat a sumar-s'hi si demostra la seva competència. Amb Artur Mas, Oriol Junqueras, els seus col·laboradors més propers, i afegint la societat civil i si convé polítics d'altres partits : Carles Pi i Sunyer, Santi Vidal, Germà Bel, Montserrat Nebrera, Antoni Castells, Montserrat Tura, Quim Arrufat, Xavi Torrents, Xavier Sala-Martin , Miquel Calçada, etc.
    
       1.3 Si hi ha majoria sobiranista CiU+ERC+PersonatgesSocietatCivil, si els vots sumen més del 51% (esperem que sigui 66%) , tenim març, abril ,maig per començar els tràmits: inici pactes amb estat espanyol per separació, inici empara Brussel·les. Declaració DUS, (declaració unilateral de sobirania), Es comprometen a que aquest període de transició no s'allargui més de 18/24 mesos, i ser capaços de finalitzar tota la xarxa d'aliances internacionals, de reconeixements, d'ambaixadors, de presència en organismes supranacionals, aspectes energètics, de finançament, d'activació de totes les estructures d'estat, de negociació amb l'estat espanyol amb la mediació de la Unió Europea.

       1.4. Maig 2015. Si es confirmen les majories sobiranistes, també en l'elecció dels d'acaldes majoritàriament ERC, CiU, CUP, doncs apa, el 26 de maig, cap al balcó, a declarar, ara sí, la DUI la declaració unilateral de la independència. Visualitzem-ho : A les 20'00 hores del dilluns 26 de maig. Els alcaldes electes de CiU, d'ERC, d'altres formacions en favor de la sobirania catalana, demanen al president de la Generalitat que proclami la independència. Un alcalde d'una població significativa per comarca, a través de pantalles televisives,són cinquanta-dues comarques, una hora més o menys. A les 21'00 hores el President , amb la força democràtica de les eleccions de gener/febrer, i amb la força municipal, recull l'envit i proclama la indepèndencia de la república catalana. "Gallina de piel" plors, emoció pels presents, il·lusió pels que ho gaudiran i records pels que no ho hauran vist !! A veure si ja ens anirem de vacances amb un nou passaport català a la boca!!!! ;-) A veure si ja animarem els esportistes catalans als JJOO de Rio de Janeiro del 2016 !!!! ;-)
           2.    11 setembre de 2015. S'han acabat les diades de protesta, de reivindicació, les manifestacions d'autoafirmació. Ja ho hem fet. Hem jugat l'aposta. Hem guanyat. Tenim uns ciutadans lliures, responsables i compromesos. Ens hem sacrificat, cadascú al seu lloc i a la seva manera. Ara toca donar-nos el temps de gaudir la recompensa per aquests esforços. Com? Una proposta: L'11 de setembre vinent farem un macro-mega-gigaconcert. En la línia del Concert per la Llibertat de juny de 2013. Però encara millor . Hi haurà quatre seus. No un sol escenari, sinó quatre, repartits pel territori -comencem a descentralitzar de veritat- Al Camp Nou de Barcelona ; al Camp d'Esports de Lleida ; a l'estadi del Nàstic de Tarragona ; a l'estadi Montilivi de Girona. Els camps , a vessar d'espectadors. Els artistes, repartits per tot el Principat. I el concert, simultàniament, donant pas alternatiu als cantants, poetes, màgics, d'una seu a una altra. Amb pantalles gegants, i retransmès per la televisió nacional. Actuacions, però també agraïments a tots els que ens han aplanat el camí. Tot el territori cosit amb l'art, amb la cultura, amb la cohesió social. Com va dir Francesc Ribera, tenim "soldats repartits per tota la nació : els artistes, els ciutadans corrents que treballen per la justícia i per la llibertat, aquest és el nostre exèrcit."

Més enllà dels actuals partits, hi ha vida.

La meva esperança es mantè viva i lluitadora gràcies al convenciment absolut de que la majoria de catalans i catalanes hem deixat de creure en quimeres i hem vist clar que l´unica via possible és prioritzar Catalunya per sobre de qualsevol partidisme. Estem a la recta final del camí i qui no estigui a l´alçada es quedarà enrera. Si algun carrec polític es pensa que el seu vot té més valor que el meu va molt equivocat. El maquiavelisme tornarà a ser protagonista quan siguem lliures, llavors ja sabrem gestionarlo com millor ens convingui. Catalunya està segrestada i l´hem d´alliberar amb o sense l´ajut dels polítics partidistes, ells sabran a quin carro pugen !!!

Ara vaig a fer de profeta, bé, no cal posar-se nerviós. A grans problemes grans remeis. Que les coses no segueixin el guió que hom ha pensat, el guió més evident, el més simple, el que semblava el guió ideal alhora de fer la carta als Reis d'Orient, no vol pas dir que no s'abasti l'objectiu final. Cal entendre que els partits polítics tenen les seves prioritats, els seus interessos. Per exemple, ERC es veu guanyadora en unes noves eleccions i això CiU ho sap, la qual, a més, no vol trencar amb Unió, cosa que no entenc, tot sigui dit. Els interessos dels partits a nosaltres ens assemblen detalls sense importància davant el repte de la independència, però cal entendre que per a ells, pels partits, els seus interessos particulars estan col·locats al costat de l'objectiu de la independència, sinó més amunt i tot. Dit ras i curt, els partits polítics, per la seva naturalesa, no estan en condicions de supeditar els seus interessos a la meta de la independència. Tot això vol dir que no hi haurà pas una llista unitària o única compartida entre ERC i CiU. Vol dir que el procés està descarrilant? No. No vol dir que el procés vagi malament. Només que el camí que porta a Roma no és l'autopista de la Via Augusta que tothom voldria i es pensava, sinó que és una altra camí. El qual, a la llarga, molt probablement sigui millor que el primer. Perquè? Doncs perquè la creació d'un nou estat liderat per partits polítics sorgits de l'antic règim, ens agradi o no, portaria a construir unes bases del nou estat viciades d'inici on es reproduirien aspectes negatius que la ciutadania vol evitar en la constitució del nou estat català. I l'única manera d'aconseguir això, un nou estat de nova planta, és sense el protagonisme dels partits "clàssics" originaris de l'antic règim. Ens agradi o no és així i ho hem d'assumir. I hem de pensar també que, més enllà dels actuals partits, hi ha vida. I quin és aquest camí alternatiu que serà al final el que s'esdevindrà? Doncs l'únic que pot esdevenir. Vull dir que fent servir la lògica només pot ser un:

Primer: Impugnació del 9N per part de l'Estat Espanyol (encara que sigui una suspensió provisional). Perquè? Doncs perquè si amb la suspensió del primer 9N han aconseguit esberlar la unitat dels partits pro consulta ... doncs tornar-ho a fer amb aquest segon 9N a fi d'aguditzar la seva divisió.

Segon: Retirada del 9N per part del President Mas (si ho va fer amb el primer 9N, amb aquest segon també) i promesa d'avançar les eleccions sempre que hi hagi llista única o unitària amb protagonisme de CiU dins la llista.

Tercer: "Dimes i diretes" sobre la negociació de la llista única o unitària. Negociacions, renegociacions i declaracions espolsant-se les puces de sobre. Van passant els mesos i els partits no arriben a cap acord.

Quart: l'ANC-Òmnium omple les places de Catalunya reclamant al President Mas la convocatòria d'eleccions anticipades i anuncia que es presentarà per ella mateixa amb una llista de país, en la qual no hi haurà ni ERC ni CiU.

Cinquè: Per fi el President Mas, davant les protestes cada cop més irades de la ciutadania convoca les eleccions.

Sisè: La llista de l'ANC-Òmnium guanya per majoria absoluta. ERC i CiU queden arraconats a la marginalitat.

 Setè: El nou Parlament declara la Independència i es presenta davant Brussel·les com a nou estat i negocia un crèdit per sobreviure els primers anys de la independència. La UE concedeix el crèdit i pressiona a l'Estat Espanyol per a què es retiri de forma gradual del nou Estat Català. A canvi, la UE interessada en que el nou estat del sud d'Europa sigui modern, homologable, que funcioni sense els vicis de la vella Espanya que tants problemes li ocasiona, imposa un seguit de condicions. Condicions duríssimes, tan en l'àmbit econòmic com organitzatius del nou estat. En altres paraules, estarem intervinguts com ara Grècia imposant-nos limitacions ens la despesa i dèficit pressupostari, amb poques prestacions socials, i ens imposaran mesures organitzatives com ara la desaparició de la figura del funcionariat substituït per personal laboral, aprenentatge obligatori d'anglès, francès i alemany al sistema públic d'educació (el que bandejarà el castellà del sistema educatiu). Etc. etc. etc. Només la franja de població ben preparada i amb idiomes es guanyarà bé la vida. La resta tindrà greus dificultats per passar el dia a dia. Guaiteu com estan organitzats els petits estats d'Europa que funciones (Bèlgica, Dinamarca ....) i sabreu com pretendrà la UE que sigui la nova Catalunya.

Vuitè: Després dels primers 4 o 5 anys remuntarem i ja serem un nou estat amb ple benestar social de la seva població. Aquest és el camí que crec que s'esdevindrà, perquè s'estan donant les condicions per a què així sigui. Qualsevol altre camí, per deducció, no és pas possible. No és possible la unitat de partits, no és possible la no intervenció de la UE per a què els retornem el crèdit. No és pas possible fundar un nou estat sense reproduir els vicis de l'antic estat d'origen amb la participació dels actuals partits polítics. Ens agradi o no és així. Serà així. Mentalitzem-nos i adaptem-nos des de ja. 

Benvolguts President i Oriol Junqueras.

Benvolguts President i Oriol Junqueras:

Vostès, amb tota la legitimitat del món i possiblement justificat pel context de cada moment, van ser capaços de pactar amb els partits i presidents espanyols que aquesta setmana ens han tornat a comparar amb nazis i franquistes. Si van ser capaços de pactar amb persones tan obertament contràries no només a la independència sinó a la simple existència de Catalunya com a nació... realment no són capaços de pactar entre vostès per resoldre com arribar a un objectiu que comparteixen? Artur Mas i Oriol Junqueras són independentistes. El president d’ERC encarna els anomenats “pota negra”, és a dir, els independentistes de primera hora i que durant molts anys van exercir-lo en solitari i com a punta de llança. El president de la Generalitat representa l’establishment que s’ha acabat fent independentista perquè s’han esgotat tots els intents per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. No hi ha hagut manera de trobar un encaix polític (cafè per a tothom), encaix econòmic (sense pacte fiscal) ni encaix cultural (el català s’ha vist com un llast enlloc d’una riquesa). La persistència d’uns i el llarg viatge dels altres expliquen que avui hi hagi una majoria social a favor de la independència. Tots plegats sumen més del 50 per cent, sí, però tampoc gaire més. Per tant, sense uns o sense els altres tot aquest desafiament que s’està plantejant a l’Estat Espanyol seria impossible.

Uns i altres, ERC i CiU, han pactat amb PSOE’s i PP’s perquè en cada moment ho han cregut convenient per intentar avançar en els seus projectes polítics. Atenent a aquests objectius, els partits d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras s’han hagut d’empassar gripaus molt grans. Per exemple: per anar nodrint Catalunya d’eines d’autogovern, CiU va fer president Felipe Gonzalez al 1993 i José María Aznar el 1996. Un gripau a canvi del sistema de finançament que recollia només el 15% de l’IRPF i un altre a canvi de tenir els Mossos d’Esquadra desplegat arreu. El 2004 ERC va fer president Zapatero a canvi d’un nou Estatut. Però no només això, per allò d’estendre “la pluja fina del catalanisme”, el 2006 ERC va fer president de la Generalitat a un membre del comitè federal del PSOE. És a dir, buscant legítimament el millor per Catalunya, ERC va propiciar que la màxima autoritat de Catalunya fos un més a les cadires de Ferraz, a Madrid. A pilota passada és pot resultar fàcil jutjar fets en un sentit i en un altre, però en una època –com l’actual- en què cal generositat per part de tothom, esdevé indispensable pressuposar que aquells pactes de tots plegats tant amb el PP com amb el PSOE es van fer des de la bona fe i la millor de les intencions.

Les parets de les seus de CiU i d’ERC encara recorden el tràngol d’haver d’explicar als públics respectius aquelles enteses. Però la pregunta és: si es va ser capaç de fer tot allò pensant en un bé suprem, el progrés de Catalunya, ara no és possible que continuïn pactant entre sí per arribar a la mare de tots els acords?

Com ha quedat acreditat en tot el que portem d’article, tothom té roques a la motxilla, i segurament si ens posem a fer un llistat de greuges estaríem hores jugant a “i tu més”. Des de dilluns passat també podríem elaborar un rànquing semblant amb coses que han fet malament uns i altres. Però també coses que, malgrat tot, han continuat fent bé a posteriori. Prefereixo quedar-me amb la Marta Rovira dient que el 9N anirà a votar o també amb el Francesc Homs agraint l’esforç d’ERC pel suport d’aquests dos anys. Hi ha marge per l’entesa perquè, a diferència de pactar amb Aznar, l’objectiu és el mateix. Hi ha entesa en el què, recels en el com. I segurament no hi ha un “com” màgic i perfecte. Fer una nova votació enlloc d’allò consensuat té uns riscos. Però fer-la amb els secretaris dels ajuntaments agafant-se la baixa per por a la inhabilitació tampoc semblava una panacea.

La legalitat espanyola s’haurà de trencar en algun moment. I només es podrà trencar una sola vegada, perquè a la que es cremi el cartutx, tot el pes de l’Estat espanyol impactarà contra les institucions catalanes. Per tant, posats a desobeir, sembla més eficient saltar-se la llei per fer tota una DUI que no pas per fer una consulta. Perquè fins on jo sé, CDC i ERC són partits independentistes, no pas consultistes. És evident que per arribar a aquesta independència cal, com en tota democràcia, que s’acrediti, de manera contrastada, que una majoria social li dóna suport.

No sé quin tant per cent d’aquest article subscriuen els simpatitzants de CiU i els simpatitzants d’ERC. Confio, i sospito, que serà alt. Bé doncs, a partir d’aquest pont es pot reposar el fil a l’agulla. I que pensin en una altra cosa: aquesta vegada, a diferència del pacte del Majèstic o del segon tripartit, una immensa majoria de votants de tots dos partits estan darrera seu animant-los a que s’entenguin. Suposo que Carme Forcadell i Muriel Casals també els ho hauran dit en persona. Amb elles també estan condemnats a entendre-s’hi. Si van ser capaços d’arribar a enteses amb Cristóbal Montoro o amb Alfonso Guerra, estic segur que ara els serà més fàcil. Tornin al Palau de la Generalitat, al Robert, al de Pedralbes o si cal al de Plegamans, però vostès que poden, dialoguin per favor.

Mas i Junqueras vull a tots dos.

En els darrers dies ha aparegut amb força tota la tropa de trolls espanyolistes fent-se passar per independentistes d'esquerres carregant-se al President Mas amb més força encara que la que acostumen a fer servir a Madrid. Era d'esperar que busquessin furgar en les esquerdes del Pacte pel Dret a Decidir. Han intentat i continuaran omplint els fòrums d'opinió dels diaris digitals, especialment els diaris sobiranistes, donant la imatge de que s'ha desfermat una guerra entre la militància d'ERC i la de CDC. Una guerra partidista que els qui no tenen partit ni preferència els importa un rave , que no es el meu càs, ja sabeu. Quan veig la baralla de si Mas o si Junqueres me'n recordo d'aquells culers que s'enfronten entre ells per si ens hem de quedar amb Messi o amb Neymar... I em pregunto: per què no gaudir de la sort de comptar amb tots dos? Repeteixo: si tenim la immensa sort de disposar de dos líders com Mas i Junqueras, tots dos amb algun defecte, però amb un global força més presentable del que jo mai havia vist en la classe política, per què no celebrem que els tenim als dos i per què punyetes ens hem de barallar o els hem de contraposar l'un a l'altre. Jo crec que els necessitem a tots dos (i a uns quants més també). Jo crec que tots dos plegats garanteixen un dels més grans actius que té el procés: la TRANSVERSALITAT. Poder fer que l'objectiu d'un Estat català independent comprometi des dels aturats de llarga durada fins els alts executius de certes multinacionals o alguns presidents de multinacionals... això no té preu, això no ho podem perdre. Jo no triaré entre Mas i Junqueras. Els vull tots dos. Els necessito a tots dos perquè em garanteixen que el procés suma complicitats molt diverses, sectors socials i econòmics molt distants i perquè, a més, considero que tots dos líders son força presentables i, com que no pateixo de desconfiança crònica pròpia dels derrotats i derrotistes, a més a més els dos em fan confiança malgrat que a vegades s'equivoquin. Visca Catalunya LLiure !!!!

Jo no crec gaire en les casualitats.....

Anava a deixar el tema ERC de banda però crec que s'hi ha de tornar a parlar de nou, o al menys explicar què vam veure ahir d'en Junqueras.

Ja us vaig explicar tot el que va passar el dilluns i la seva sortida per motius partidistes, per cert, donar només una dada addicional que sabien tots els presents i que era important: Dels 911 municipis que van aprovar la moció el 9N, només 322 van presentar un coordinador i/o ( perque no tots ho van fer tot) els punts de votació. Per cert, dels 322, només 2 d'ERC. I cap d'ells va presentar el cens... Ho dic com a dada d'arguments que van traient de la màniga inventats aquests senyors d'ERC.

Ahir va sortir en Junqueras parlant i plorant, dient que no donaria recolzament als pressupostos sinó son per a una Catalunya independent. Tot un espectacle de teatre perque, de nou, va intentar enganyar a la gent.

En primer lloc, en Junqueras sap que no es possible fer eleccions ( plebiscitàries) abans de Febrer 2015 ( Recordeu la data perque va ser proposada per CDC) i que els pressupostos s'han de presentar a finals d'any. De fet, fixeu-vos que, automàticament, com si anessin de bracet, en Rajoy va exigir que Catalunya aprovi els pressupostos per l'any vinent.....

Jo no crec gaire en les casualitats.... A un l'interessa anar per lliure per motius partidistes i a l'altre l'interessa que tothom vagi per lliure perque sap que així no serem mai independents.

La jugada és molt clara... Obliga a CiU a prorrogar els pressupostos ( ja veurem si no ho recorre ningú), i si ho recorre algú, obliga al govern a pactar els pressupostos amb algú i ja sabeu l'escenari que queda, o PP o PSOE....

Senyor Junqueras, està fent un pèssim servei al país i va voler disfressar amb llàgrimes un altre engany, enganys que jo denunciaré sempre que ataquin a la independència o que s’efectuïn per motius partidistes...

Només li diré una cosa, hi ha gent que sí es va adonar, i la que no, avui jo els hi explico, però ja n'hi ha prou d'enganyar.

He arribat a sentir de vostès, ara ( perque quan ha interessat vostès l'utilitzaven i deien que era el líder), que el President Mas no vol la independència... Saben vostès que si estem aquí és per l'aposta del President Mas pel país, ja que, si es mogués com vostè per motius partidistes, pactaria amb PSC i estaria tranquil fins 2016.

Sr. Junqueres, deixi la manipulació de banda i el partidisme de banda, miri pel país i només hi ha una manera. Full de ruta del Consell Nacional de la Transició, el que vostès van recolzar i del que ara se n'obliden i això vol dir, votar i anar a plebiscitàries tots junts. Només així obtindrem la independència.

Espero que ho pugueu compartir per evitar aquest nou intent d'engany i manipulació

Encara estic emprenyat, no tinc remei !!!!

Ahir ja us vaig dir que estava molt emprenyat, però per la tarda vaig passar vergonya.
Sento molts catalans independentistes que argumenten dient que els espanyols son manipuladors i resulta que aquí, per desgracia, també n’hi ha d’aquests.
Vull denunciar un escrit que corre per la xarxa convocant als catalans a l’acte de diumenge de l’ANC defensant que tots els partits vagin per separat i amb la DUI com a programa. Això, evidentment, no és un text que ve de l’ANC sinó un grup de gent que recolzen a un partit interessat en aquest punt. ( Qui tingui dubtes ho pot veure al meu mur ja que van tenir la barra de penjar-lo a les 20:00)
Això és un acte de manipulació i s’ha de denunciar, perquè s’ha utilitat quelcom de l’ANC per a fer partidisme ( I ja sabeu a qui em refereixo). Em va donar molta vergonya que s’arribi a aquest punt.
Però avui volia parlar precisament de llistes conjuntes o separades.
El Consell Nacional de la Transició deia clarament que hi hagués una llista única formada per societat civil i partits sobiranistes perquè, d’aquesta manera, es ratificava el resultat de la consulta, ara sí amb totals garanties, i s’escollia el govern de concentració. En l’objectiu de la llista havia de figurar la Independència, perquè podia venir per dos costats, un per la negociació i un altre per una DUI que era la darrera opció.
Tot això està escrit i aprovat per tots els partits polítics sobiranistes, ANC I Omnium, es a dir que, aquell que proposa el contrari, és qui realment incompleix, o, segons el President Mas, “ té anhels de conquerir la Generalitat”.
Jo voldria analitzar què passaria si anem tots junts i si anem per separat.
Junts implica que fem campanya conjunta i que, a més de donar una veritable imatge d’unitat a nivell internacional ( molt important), i, si es guanyen les plebiscitàries ja està escollit el govern de concentració, no cal negociar res entre ningú i la imatge que es dona és de quòrum total i d’organització.
Separats implica guerra durant la campanya. Sé que algú dirà allò de, no, no ens atacarem entre nosaltres, anem tots junts. Això no s’ho creu ningú, qui munta una llista separada és per a guanyar a l’altra i si es fa això es cau en una guerra durant la campanya. Guerra contraproduent perquè pot ajudar als indecisos a no votar l’opció del SI.
Imagineu, que no ho crec, que guanyen les forces pel si, a negociar un govern de concentració, o el plantejament és que el que guanya ho munti tot solet?... Un gran risc.
Ahir sentia unes paraules que, tot i haver-les sentit molts cops no deixen de ser molt maques: Deien que del trencadís català es poden fer coses molt maques quan es junta…..
El problema serà que, per interessos partidistes el trencadís quedi com està i perdem una oportunitat única.
Si no et fa res penja-ho al teu mur per tal de que tothom prengui consciència de que la unió fa la força i tot i ser militant d’un partit que vol anar per separat s’ha de fer veure al partit que no és la manera. Ara no toca partit, toca país. No toca conquerir la Generalitat, toca conquerir la llibertat.

La culpa sempre serà d'en Mas

No es pot carregar la responsabilitat d'un procés polític a servidors públics, que són ciutadans que no tenen responsabilitat política. Ni per a una falta administrativa. Mentre existeixi el poder espanyol sobre Catalunya, s'ha de complir la llei espanyola en tot allò que afecta els ciutadans, i l'incompliment és a càrrec dels polítics.

ERC, que he votat durant quinze anys, és un partit immadur i caïnita, dotat d'una gran capacitat per a l'autocommiseració i d'una certa habilitat amb els ganivets. Pretén que la coalició del govern es cremi, i si no es crema amb les retallades de Madrid que la premsa li imputa (falsàriament), doncs prova que cremi els seus propis funcionaris, molts dels quals voten o han votat ERC. La culpa sempre serà d'en Mas. En Junqueras no hi entén, de política, i per això ha estat acceptat al capdavant d'ERC perquè així els ganivets s'aturen. A mi, això que ha passat no m'estranya gens ni mica.

A més, donades les circumstàncies (això de "circumstàncies", com el concepte de "realitat", no ho entén el kantià Junqueras), ens trobem en la millor situació possible: hi haurà consulta amb participació popular, com sensatament demanava la CUP (per una vegada), no és vinculant però això és igual ja que la part jurídica aquí no compta, i encara pot tenir més efecte polític que fent concessions com fins ara al poder espanyol; i és la mateixa consulta, que ningú no s'equivoqui, amb la pregunta doble que en Mas va haver de pactar amb l'Herrera per poder arribar aquí.

L'Herrera ha vist que el vigia de la nau albirava terra, i s'ha tirat en mar. "Hi arribaré nedant!", ha cridat. "Ei, que hem vist terra, però a l'altra banda!", li criden. En Junqueras ha vist com els seus nens macos s'han enfadat perquè en Mas continua de capità i els ha dit: "No us amoïneu! Veieu? M'amagaré a la bodega. Crideu-me si hi ha tempesta." Però qui és Jonàs i complirà al final la missió és un altre. Com que no hi creuen, els nens macos d'ERC, doncs és igual.

Segueixo emprenyat.

He de reconeixer que segueixo emprenyat.

Durant molt de temps fa que, puntualment, estic demanant coses a ERC, fins i tot algú em deia, que jo els tenia mania.

Mania cap ni una, de fet hi tinc bons amics i respecto el fet que tinguin una altre ideologia política que no puc compartir perque soc amant de la gestió i perque estic a un partit on el benestar dels catalans és un dels objectius bàsics.

Vaig denunciar que molts dels seus militants i simpatitzants, s'equivocaven d'objectiu a les xarxes i al carrer. En lloc d'intentar convencer a indecissos es volcaven en parlar amb els ja convençuts amb la independència creant dubtes sobre si el President Mas els portaria cap a la independència.

Vaig demanar que ERC entrés al Govern com ho demanava el President Mas, des de fa més d'un any, justificant que es necessitava un Govern en majoria per a poder negociar a Madrid una consulta. No es va fer ni cas ( i sento dir que va ser per motius partidistes) i no vam tenir força negociadora a Madrid.

Em vaig enfadar molt quan ERC va demanar entrar en el govern fa poc més d'un mes i mig, i ho ha seguit reiterant. Què pot aportar ERC al govern? Garantir la consulta diuen ( ara en parlaré), res més. Evidentment per a la consulta no calia que entressin i ja es va demostrar ahir... ( Torno a sentir dir que va ser per motius partidistes)

Totes les forces polítiques, i podria posar ara la medalla al meu partit per ser el primer en dir-ho però no és el que toca ara, van coincidir que les responsabilitats i el posar la cara per a les possibles sancions de Madrid no podien ser els funcionaris. Doncs, si us fixeu, és l'unic canvi que es fa. Tot allò que hauria de fer un funcionari s'ha tre ( treure el padró, donar taula electoral, etc).

Les garanties de la consulta son exactament les mateixes que l'anterior, no té garanties democràtiques ( el no no està representat), no serveix per a prendre decissions ni efectuar accions, però si que val per a fer una demostració internacional de la força i ganes de decidir Catalunya el seu futur, i aquesta proposta del President Mas, que és la parlada, ens ajuda més, i deixar clar que tot i que en condicions precaries votarem la nostra llibertat, a més de donar-nos un resultat millor, unir-nos, sobre tot políticament.

Sempre, en tots els casos, des de que el Congreso va denegar el referendum, es va dir que la consulta hauria d'anar seguida d'unes plebiscitàries. Les plebiscitàries ( son unes eleccions a la Generalitat), amb una llista única i amb la DUI o independència al programa, valdrien per a ratificar, ara sí amb garanties democràtiques el SI, i per a donar legitimitat a un govern de concentració ( torno a dir que dubto molt, i en aquest punt coincideixo amb tots els economistes, que hi hagi mai una DUI perque no interessa ni a ells ni a nosaltres, encara que, si ens obliguen s'haurà de fer).

Anar a unes plebiscitàries junts ens pot garantir la independència. Anar per separat complicaria molt que el SI quedés clarament ratificat i després hi hauria problemes per a crear el govern de concentració perque s'hauria anat per separat. Anar junts desfà tot aquests problemes.

Tot això ho sabia el sr. Junqueras, amb tot això hi estava d'acord.... Però se li va dir de nou que no calia la seva entrada al Govern ( clarament per motius partidistes ja que no podia aportar res) i que s'havia d'anar tots junts a les plebiscitàries. Aprofitant que IC-ICV no volia ni sentir a parlar de plebiscitàries perque no son independentistes, ERC es desmarca dient que portaran una DUI al programa i volen eleccions a la Generalitat, i que surt de la consulta ( Recordeu que un dels objetius és l'unitat).... I aquí em vaig tornar a enfadar perque era aprofitar per a trencar per motius purament partidistes i llençar un missatge que era el mateix que tothom tenia coll a vall i acordat.

Ahir al matí el President Mas va demostrar, de nou, el seu lideratge en el procés, és el govern el que pot fer possible la consulta i demana que la trencadissa s'arregli, però la consulta s'ha de fer ( unitat) i recorda que després s'ha de fer unes eleccions anticipades amb una llista única i de fet va utilitzar dues frases molt clares:

- Aquestes eleccions s'han de fer si sabem que hi ha unitat i es poden guanyar ( sino fariem el tonto).

- Jo no puc obligar a ningú a anar junts, que és el dessitjable i sabem tots que necessita el país, i no puc entendre que es vulgui anar per separat a no ser que es tinguin anhels de conquerir la Generalitat ( que, evidentment no toca).

Ahir per la tarda ja vaig estar una mica més tranquil perque era evident que ERC havia quedat retratada i recularia, però en Junqueras em va tornar a emprenyar. Va dir que faria costat a la consulta, només faltaria, però que el President havia incomplert un pacte... i condiciona la llista conjunta a una DUI... Es a dir, ho condiciona tot al que ja estava pleestablert....

Senyors d'ERC, durant molt de temps han estat dient que el líder és el President Mas i han estat el primer partit polític al mont que ha fet vots utilitzant el líder d'un altre partit, però s'estan equivocant en una cosa, ara no valen els partits.

La societat civil catalana ha demostrat una cosa que no està sent possible per culpa de vostés. Unitat, perque sense unitat no tenim res a fer.

Deixin de pensar en clau de partit, pensin en clau de país, confirmin al poble català que volen realment la independència.

Tothom ha reconegut el lideratge del President Mas, no parlem de que CiU ( dubto el tema d'Unió tot i que la majoria volen la independència) o CDC sigui el nom de la llista, parlem d'una candidatura única per a la independencia on tothom ( partits sobiranistes i societat civil) estigui representat i que ja sigui el govern de concentració, sino caldria negociar aquest govern i el ridícul, vist el que hem vist, seria espantós.

Després de dos anys, eleccions i tothom per la seva banda però essent independents.

Per això demano a tothom que feu arribar aquest escrit i denuncieu qualsevol intent del partit que sigui de partidisme. Ara parlem de pais, no de partits.

A qui pensi en clau de partit se li ha de deixar molt clar que ens està posant un pal a les rodes per a ser independents.

Visca Catalunya lliure ! Tots junts sí podrem!

Que s'ha de fer amb Catalunya ?

Els espanyols cada dia sorprenen més, el seu nivell no els deixa veure que ens menyspreen contínuament? Que s'ha de fer amb Catalunya? No veuen que aquí no poden continuar fent el que vulguin com si acabessin d'entrar Barcelona les forces de sr. Berwick? Han passat tres-cents-anys, que han significat una heroica lluita civil per no deixar que la seva tàctiques d'extermini, exili, dissolució dels catalans per introducció d'un parell de milions de estrangers, assassinats, afusellaments sense cap tipus de judici, terrorisme d'estat, prohibició de l'ús de la nostra llengua, espoli mitjançant impostos set vegades més elevat que els aplicats als castellans, actualment ho fan de forma mes "diplomàtica, ", ara en diuen "solidaritat el prendre els diners del contribuent de Catalunya cap espanya, ens envien forces de "seguretat" que en lloc de protegir, ens fa por i ens reprimeixen quan reclamem pacíficament llibertat, apliquen lleis fetes a la mida per continuar aquesta situació d'injustícia eternament, fins a la nostra desaparició com poble i cultura, neguen l'existència de la nació catalana que data del segle XI, esborren i canvien l'història dels seus llibres, però queden llibres suficients arreu del mon per demostrar les seves mentides, surtenelseupolitics deien bajanades , afirmant que espanya existeix des de fa 3000 anys!!! Totes aquestes maldats que patim han de tindre un final, nosaltres no estem disposats a consentir que vinguin uns senyors que ells han posat a dit, els quals fan el que s'espera que faci, a prohibir el dret a ser qui som! La societat catalana que vol apressar la seva voluntat per escollir el futur a les urnes, no admeten que vinguin amenaçar un altra vegada persones indefenses, persones pacífiques, amb repressió i violència, que pot ser de moltes formes,política, il·legítimament jurídica com per part de forces armades que tant fa l'etiqueta què portin a l'uniforme, poden ser policies o soldats, l'efecte és la mateixa repressió violenta, terrorisme d'estat, privació dels drets humans a una nació ocupada ja tres-cents anys, una nació màrtir, heroica que lluita amb pocs mitjans contra un enemic despietat, que es diu Castella/espanya, srs. espanyols no tenen vostès una mica d'humanitat dintre er comprendre que s'han passat molt de la ratlla? Son botxins de la nostra nació indefensa? No volem ser exterminats per la força ni escoltar més paraules buides i amenaçadores. Marxin de CATALUNYA, MARXIN I DEIXIN al poble de Catalunya viure amb llibertat, tres-cents anys de captiveri son prou, son autors d'una maldat tan gran, que mai ens la podran pagar, no empitjorin la situació, perllonguen una opressió que al final trencarem, i que cada dia que passi serà mes costosa pels dos països, estem determinats a alliberàs, no facin despertarde nou la violència del poble de Catalunya contra vostès, per que llaborens les coses seran irremeiables, no deixin córrer la ocassio de sortir de Caalunya per laporta honorable d'un reconeixemnt del nostre dret aserquisom , com Anglaterra a fet amb escocia, la seva falsa idea de que ens poden doblegar un altre cop, i seguir utilitzant catalunya com reserva econòmica, hem dit PROU ...Catalunya vol ser lliure i ho sera. Vulguin o no tots vostès, per què estem disposats a tot per tal de aconseguir la recuperació dels nostres drets sense tindre que demanar permís a ningú, i menys a un estranger! ! Visca Catalunya Lliure !!!