El PP es queda sol.

El PP es queda sol aprovant una llei sobre els desnonaments que dóna l’esquena a la realitat social
CiU vota contra la llei del PP. Ahir es va aprovar a la Comissió d’Economia i Competitivitat del Congrés dels Diputats la proposició de llei per a reforçar la protecció als deutors hipotecaris amb els vots únicament de la majoria absoluta del Partit Popular. CiU ha votat contra aquesta llei perquè no dóna resposta a les necessitats de les famílies que estan patint processos de desnonament ni a aquelles que estan fent front a la seva hipoteca amb extremes dificultats. La llei aprovada avui només recull la realitat i la voluntat del Partit Popular.
El Partit Popular exclou el text de la ILP. Des de CiU lamentem que el PP hagi decidit excloure del debat parlamentari el text de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va portar a la cambra i que va ser acceptat a tràmit amb el vot favorable de tots els partits polítics, inclòs el PP. Amb aquest rebuig el PP mostra una vegada més el seu tarannà poc democràtic.
CiU va presentar nombroses esmenes que anaven dirigides a ajudar a les persones afectades per no poder fer front al pagament de la seva hipoteca, a millorar la regulació davant de les evidents errades dels mecanismes de control de l’Estat sobre les entitats financeres i també a regular l’actuació de les pròpies entitats financeres i les clàusules abusives. Aquestes són les principals propostes de CiU:
→ Ampliar el ventall de col·lectius i persones protegides davant d’un procés d’execució hipotecària per incorporar-hi també les famílies amb fills menors d’edat o les persones que tinguin com a font principal d’ingrés una pensió.
→ Adaptar la legislació hipotecària espanyola a la proposta de directiva europea de tal manera que es recondueixi a les persones afectades i a les entitats financeres a una intermediació que permeti trobar solucions particulars a cadascun dels casos i s’evitin així situacions dramàtiques.
→ Millorar l’adequació de l’actual llei hipotecària a la sentència del Tribunal Europeu de manera que es faciliti que les persones immerses en processos d’execució hipotecària puguin al·legar l’existència de clàusules abusives per tal d’aconseguir evitar que aquests processos acabin amb el desnonament.

→ Reforçar la dació en pagament per casos com ara el de famílies que es troben en situació d’insolvència sobrevinguda de bona fe i es veuen obligades a seguir pagant una quota hipotecària que supera el 40% dels seus ingressos.
→ Impulsar el leasing social per tal que aquelles persones que estiguin abocades a perdre la seva vivenda puguin arribar a un acord amb l’entitat financera per poder seguir vivint a casa seva pagant un lloguer adaptat a la seva capacitat econòmica i que els permeti, a la llarga, poder recuperar la propietat de l’habitatge perdut per l’execució hipotecària.
→ Promoure els lloguers socials d’habitatges a preus reduïts que evitin que les persones que no poden fer front a la seva hipoteca siguin desnonades.
→ Aprovar una llei concursal que sigui aplicable a les persones físiques que permeti la reestructuració i la condonació de deutes i eviti que aquelles persones que no poden fer front a la seva hipoteca siguin desnonades o es vegin obligades a pagar un deute a les entitats bancàries que els ofegui de per vida.
Totes aquestes propostes impulsades per CiU han estat rebutjades per la majoria absoluta del Partit Popular que ha rebutjat també pràcticament totes les esmenes que han fet la resta de forces polítiques. El PP s’ha quedat sol aprovant una llei d’enorme transcendència que hagués pogut alleujar la dramàtica situació que viuen moltes famílies a nivell de tot l’Estat com a conseqüència de la impossibilitat de fer front als seus deutes hipotecaris.
CiU actua contra els desnonaments des de totes les institucions. L’acció de CiU per lluitar contra el drama social dels desnonaments no es fa únicament des de les Corts espanyoles, sinó que també s’han pres mesures a nivell del Govern de Catalunya i de les institucions locals. Un bon exemple el trobem en el conveni que fa poques setmanes van signar el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i que s’estendrà properament a més municipis, per tal que no s’executi cap desnonament sense que els serveis socials en tinguin constància i puguin actuar en tasques de mediació.
Èxit dels processos de mediació. El servei de mediació de la Generalitat de Catalunya per a casos de persones que no poden fer front a la seva hipoteca ha actuat ja a dia d’avui en 130 municipis d’arreu de Catalunya i ha permès tancar acords entre famílies i entitats financeres que han evitat 500 desnonaments.

Marquem el rumb nosaltres.

És bo per al procés d´independència que anem pas per pas, encara que això suposi donar més temps a Madrid per ofegar-nos? O és millor precipitar els esdeveniments i plantar-se d´una vegada?. No és fàcil de dir. Les estructures d´estat s´han de construir. I suposo que s´està fent. Això legitimaria el fet de suportar, encara, els atacs de l´administració espanyola. Però NOMÉS AQUEST OBJECTIU. La Plataforma pel Dret a Decidir és urgent. Mas va dir que es constituiria després de Pasqua. De moment, no es pot dir que el govern hagi incomplert cap pas. El que passa és que Madrid apreta i maltracta més que mai i, per això, molts voldríem plantar-nos ja. Però cal tenir les coses preparades. El que cal és que la societat civil faci dues feines alhora: recolzar el president i vigilar que el procés no s´endarrereixi ni s´encalli. Aquesta és la nostra tasca. Pel demés, és evident que el govern espanyol mou fitxa i comença a parlar d´unes "altres condicions de finançament". Pot ser una trampa. Però és evident, que són conscients que alguna cosa han de fer perquè els catalans s´han posat dempeus. Que el peix al cove ja no funciona. Això, per primera vegada, Madrid ho té clar (és a dir, per primera vegada, Catalunya ho ha dit clarament!). És a dir, "la nave va". I marquem el rumb nosaltres. No és poc, encara que tampoc no és suficient. Tot i això, crec que cal mantenir la confiança en el MHP i en el govern -i en ERC- AL MATEIX TEMPS QUE VIGILEM, com ja he dit. Ens cal anar units i ser generosos. Criticar i atacar és fàcil. Fer és molt més difícil. Posem-nos TOTS a treballar per a l´objectiu. No val només a opinar. Associem-nos a les plataformes i a les entitats. Recolzem l´ANC, el CCN, el col.lectiu Wilson, el col.lectiu Emma... Hi ha molta feina a fer. La recepta, crec, ha de ser: confiança, vigilància i tre

La dignitat nacional catalana no l´han de traçar els de E.U i ni des de Madrid. Som els catalans els que hem de reclamar-ho i exigir-ho amb força politica democratica, lo que justament ens pertoca . Manquen la sinergia dels bons politics catalanistas ( ERC i CDC) que convencin als que encare están amb la dubta del fluix ciutadà acomodat a baixar el cap de manera absurda i contraproduent. Cal despertar-los i mostrar a tothom las aventages de l´independencia per Catalunya.

Com a català sento vergonya.

Com a català sento vergonya. Me la fan sentir personatges com aquest, incapaços de bellugar-se per altra motivació que els diners. Uns diners que no els fan cap falta, al revés de tants milers de catalans sobre els quals pesa la crisi amb tota la seva cruesa. Personatges que, no havent-se de preocupar ara mateix per res de material, mentre els seus connacionals són aixafats pel corró inmisericorde d'un estat hostil, gosen preguntar-nos, sense morir-se de vergonya, quí pagarà les nòmines l'endemà de la independència. Ells són la personificació de la indignitat; els autèntics responsables de la nostra condició; molt pitjors que els espanyols. Ells són els qui no hauríen de cobrar ni un cèntim l'endemà de la independència. I ho dic en un rampell de generositat, perquè només amb això no pagaríen tot el mal que han fet. Que donin gràcies a Déu i al poble català, del qual no són dignes, que, l'endemà de la llibertat, cap altra justícia no els sigui aplicada.

 

La independència no és un procés pel qual un se'n va a dormir i l'endemà es lleva independent. Més aviat és un trajecte que pot durar uns quants mesos mentre es negocia. Per això és tant important fer la DIU el més aviat millor per tal d'obrir un procés de negociació d'igual a igual, i amb la possible intervenció de la UE. Aterrem a la realitat que la independència de Catalunya ja és un procés perfectament contemplat per la majoria de països del món (i ja ho dic ara, no hi ha pànic).

 

Que no puguem pagar les nòmines quedant-nos a Espanya és només qüestió de temps. Si marxem, l'agència tributària catalana recaptarà els nostres impostos que serviran per pagar les nòmines i molt més. I si la Caixa no es posa les piles tenim unes autopistes molt rendibles per expropiar, i un port de Barcelona que ens donarà molts calerons, així com un altre de Tarragona, i un aeroport del Prat que val una milionada, així com un altre a Girona, i una gent molt trempada que vol viure dels seu treball i sense imposicions dels xupons que ens xuclen la sang, i moltes altres coses bones que tnim per guanyar-nos la vida. i sobretot,sobretot, molta dignitat.

Recuperar la nostra llibertat.

De cap manera es pot donar pretesos arguments als unionistes perquè no en tenen cap. Nosaltres no partim d´una igualtat. Ha de tenir molt present que nosaltres partim d´un acte terrorista en contra. Com va ser la guerra de Successió. Una guerra que no vam triar nosaltres i vam perdre perquè dos impewris es van avenir per imposar-nos un Borbó -Felip Vè,- en contra de la nostra voluntat. No ens el van imposar i ens van fer espanyols a través d´un referendum, sinó d´una guerra que no anava amb nosaltres. Per tant del que es tracta és de recuperar la nostra llibertat nacional. No pas de discutir-la.Potser sí que hi ha nacions que han sorgit del no-res -hi tenen dret-, i a través de eleccions volen saber si han de ser lliures o no. Res a dir. Però el nostre cas, ser unionista és estar a favor de la violència que ens van imposar i que no volen reparar 300 anys depsrés. Em sembla una diferència abismal. Una altra cosa és com haurà de ser la nostra Catalunya lliure. I aquí sí que cal establir un règim democràtic. Perquè si bé els drets cal aplicar-los, -com el de la independència-, les idees cal explicar-les i denatre-les i escollir-les a través de les votacions. És a dir, que teòricament, en una Catalunya independent podrien anar a les urnes els partits que fossin -parlo en condicional, els partits doncs, d´extrema dreta, de la dreta, del centre-dreta, del centre, del centre-esquerre, d´esquerre, de l´extrema esquerre, i d´anarquistes i ho creguessin convenient. És a dir, que tothom sortís de la mateixa línia de sortida. I aquí sí que s´ha de ser excrupolosament democràtic. I les urnes que diguin el que la gent vol. Ara el dret a ser lliure no és qüestiona. Tothom que neix té dret a ser lliure, tant si són persones com pobles. I Catalunya és un poble, esdevinguda nació fa mil anys, i ara no ens posarem a discutir-ho. Perquè fa anys que ho sabem, malgrat els intents desespretas de francesos i espanyols de tergiversar la història. Per tant, ???, una cosa és el dret, (independència) i l´altra les idees (partits democràtics).
 Com a sobiranista em molesta el pensament dogmàtic i la intolerància i, si cal, defensaré el dret a expressar les opinions favorables a l’unionisme –compartides o no, equivocades o no- dels altres. El debat ha de ser de les idees, no contra les persones. Els conceptes sempre es poden entorcillar, per exemple, “fer costat a la majoria” no vol dir ser un caragirat ni un arribista ni un oportunista sinó, en el context en què s’expressa, una persona que accepta el resultat de la votació –em pensava que era l’essència de la democràcia- i que considera que, en un tema on no hi ha certituds absolutes, estarà ben decidit el que decideixi la majoria dels nostres conciutadans. És una postura a tenir en compte, com la d’aquest 17% de catalans que diuen que no volen votar. Sobre pedres tosques, pumites, pumícies o pómex la meva opinió pot ser gratuïta però la trajectòria i contingut dels articles del Sr. Foix (amb qui discrepo sovint) així com la seva admiració envers el món anglosaxó em fa pensar que és un demòcrata sincer. I què hi farem, certament, no és sobiranista, com no ho és LaVanguardia (ni ElPeriódico) ni la majoria dels tertulians de 8Tv, però, alerta, l’acritud, la intolerància, el frontisme, la crispació poden ser la conseqüència d’una estratègia que ens va en contra. No caiguem en aquest parany ni ens dediquem al vell ofici de la cacera de bruixes, si us plau. Per resumir el meu criteri: independentisme, sí, però millor positiu, propositiu, constructiu, i si pot ser, amb un somriure dibuixat a la cara.