Com a català sento vergonya.

Com a català sento vergonya. Me la fan sentir personatges com aquest, incapaços de bellugar-se per altra motivació que els diners. Uns diners que no els fan cap falta, al revés de tants milers de catalans sobre els quals pesa la crisi amb tota la seva cruesa. Personatges que, no havent-se de preocupar ara mateix per res de material, mentre els seus connacionals són aixafats pel corró inmisericorde d'un estat hostil, gosen preguntar-nos, sense morir-se de vergonya, quí pagarà les nòmines l'endemà de la independència. Ells són la personificació de la indignitat; els autèntics responsables de la nostra condició; molt pitjors que els espanyols. Ells són els qui no hauríen de cobrar ni un cèntim l'endemà de la independència. I ho dic en un rampell de generositat, perquè només amb això no pagaríen tot el mal que han fet. Que donin gràcies a Déu i al poble català, del qual no són dignes, que, l'endemà de la llibertat, cap altra justícia no els sigui aplicada.

 

La independència no és un procés pel qual un se'n va a dormir i l'endemà es lleva independent. Més aviat és un trajecte que pot durar uns quants mesos mentre es negocia. Per això és tant important fer la DIU el més aviat millor per tal d'obrir un procés de negociació d'igual a igual, i amb la possible intervenció de la UE. Aterrem a la realitat que la independència de Catalunya ja és un procés perfectament contemplat per la majoria de països del món (i ja ho dic ara, no hi ha pànic).

 

Que no puguem pagar les nòmines quedant-nos a Espanya és només qüestió de temps. Si marxem, l'agència tributària catalana recaptarà els nostres impostos que serviran per pagar les nòmines i molt més. I si la Caixa no es posa les piles tenim unes autopistes molt rendibles per expropiar, i un port de Barcelona que ens donarà molts calerons, així com un altre de Tarragona, i un aeroport del Prat que val una milionada, així com un altre a Girona, i una gent molt trempada que vol viure dels seu treball i sense imposicions dels xupons que ens xuclen la sang, i moltes altres coses bones que tnim per guanyar-nos la vida. i sobretot,sobretot, molta dignitat.