Si tenim clar en incumplir la legalitat vigent (española, por supuesto!) encara que aquesta suposi una agressió constant als catalans, hi ha una sol·lució ben fàcila: crear un centre educatiu expréssament on tot es faci en castellà i que allà vagin els fills de ... d'aquestes famílies estrangeres tan interessades en atacar-nos. D'aquesta manera se'ls donaria educació en castellà tot cumplint les sentències dels tribunals espanyols que vetllen per la supremacia del castellà a Catalunya i d'altra banda, es protegiria la resta de nens catalans que podrien continuar estudiant en català. O sia, crear una "illa". És el que fa l'organisme humà quan es veu envaït per cossos estranys: acumula aquests cossos en un mateix lloc i es forma un gra de pus, que tard o d'hora acaba petant per ell mateix.
Amb només un afegit. No es tractaria que Espanya 'acceptés el català'. Perquè, en algun sentit, 'acceptar-lo' també 'l'acceptava' el franquisme (que proclamava que no seria perseguit en l'àmbit familiar i que en sentit estricte no prohibia l'edició de llibres. Es tractaria que Espanya acceptés el català tant en termes d'unitat de la llengua com en termes de la seva normalització. El català ha de ser als seus territoris si fa no fa com el castellà als seus. I aquella afirmació i aquest objectiu han de ser objectius de tot l'estat. No només nostres, no. També seus. Òbviament això seria im-pres-cin-di-ble en el supòsit que fos possible de mantenir una convivència plurinacional dins el mateix estat. Això, això hauríeu de defensar els de les terceres vies. No només això, perquè també hi ha el tema dels diners, el tema de la representació esportiva i una pila d'altres temes. No només això. Però, això de la llengua, això hauria de ser el primer i més inexcusable punt de qualsevol tercera via.
Sí que és cert que la hipotètica tercera via l'ha d'oferir Espanya i que, lògicament, no pot tornar a consistir en 'diàleg', ni en promeses de reformes constitucionals, ni menys encara en 'un millor finançament. Espanya ha de moure fitxa -que no la mourà, perquè són com l'escorpí de l'acudit'-, però, vaja, el guió lògic és que siguin ells qui la moguin. Però els catalans que estarien per comprar l'oferta trobo que estan massa per trobar-li pegues a la independència i massa poc a remarcar quines condicions de mínims exigeixen perquè almenys ells puguin conformar-se. L'oferta ha de venir d'Espanya però la carta als reis l'hah d'escriure els catalans que en principi voldrien una tercera via. Més que res per orientar-los.
No hay comentarios:
Publicar un comentario