miércoles, 9 de julio de 2014

CDC i ERC ja tenen pactat anar juntes????

Per què aquesta mania de creure que només amb una candidatura unitària es poden guanyar unes eleccions plebiscitàries? Es suposa que la finalitat d'aquestes eleccions és aconseguir una majoria parlamentària disposada a declarar la independència, ja sigui aquesta majoria el resultat d'una coalició de partits o de partits independents. L'únic requisit imprescindible és que tots els partits que hi estiguin disposats ho declarin al seu programa. D'aquesta manera, la declaració posterior conjunta quedarà validada pels vots, tal como ho va ser la declaració de sobirania i l'acord per la consulta. I el món ho veurà així i ho acceptarà. Per què, repeteixo, aquesta mania de complicar-nos sols les coses i autoexigir-nos més del que ningú no ens exigeix?
Si es va a unes eleccions plebiscitàries no ens ha de preocupar la creació d'un front unitari de tots els partits pro consulta. No cal, i no serà així. L'única cosa important és que abans de les eleccions, cada partit pro independència el prometi en el seu programa de partit. Després de les eleccions, si els partits pro independència són majoria, els diputats dels diferents partits, representants d'un poble que va votar independència, proclamaran la independència.
Malauradament, els catalans continuarem patint els interessos dels partits polítics catalans que prioritzaran els seus propis davant del col·lectiu. Una desgràcia que ni en els moments claus de la nostre historia sempre ens ha manllevat cap a un futur de dependència d'Espanya. Aquest partits polítics no es donen compte que tots, però tots, no deixen de ser un altre classe de CASTA, que com l'altre casta, només vetlla pels seus propis interessos.
L'esquerra, quan parla malament de l'adversari, perd sempre. L'esquerra només guanya quan fa propostes prescindint del que diuen els altres. Si el procés es malmet per la manca d'unitat, l'esquerra (TOTA l'esquerra) quedarà fora del Parlament els pròxims deu anys, com a mínim. Si ERC s'uneix amb CIU i deixa liderar el procés al president Mas fins al final, tindrà el Parlament català independent en les seves mans. CIU per la gestió del procés i la negociació amb l'Estat... ERC per el primer govern català independent.
Tant de bo es pugui articular aquesta unitat. Penso que ERC s'equivocaria si volgués esperar a pujar més per poder liderar el procés en solitari. Una de les coses que li dóna solidesa al procés és que sigui transversal, que un partit "d'ordre" com CiU hi estigui tan compromès. Amb ERC liderant en solitari desapareixeria molt del suport social d'una part de l'electorat (el de CiU) que ningú hauria dit que pogués arribar a ser tant independentista. Sense CiU ràpidament es titllaria el procés de dèria d'una colla de radicals (ja hi ha qui ho fa ara, però sense cap mena de credibilitat justament per l'amplitud i la transversalitat dels agents implicats). I no sé si a Catalunya es notaria, però internacionalment es perdria moltíssim suport. Sóc independentista fins al moll de l'os. Quan siguem un estat propi, ja veurem qui voto. Però mentrestant, el meu vot anirà sempre al President Mas, per no desequilibrar la relació de forces entre CiU i ERC i que se segueixin necessitant l'un a l'altre. Políticament, als independentistes mai ens havia anat millor que quan aquests dos partits han començat a no fer-se mal l'un a l'altre.
VISCA CATALUNYA LLIURE.


No hay comentarios:

Publicar un comentario