No hi ha dubte que hem de tenir un Estat propi.Però ens falta encara,si ho volem fer bé.Mireu en que ha quedat el Quebec.I hi estan en més proporció que n´altros.Aquí tenim molta inmigració i els partits no arrosseguen perqué estan massa tancats en sí mateixos.Lo aconseguit que ha sigut molt no pot relaxar-nos.Jo confio en la societat civil , ella ha d´anar conscienciant-se. El líder ja sortirà.
Es fa camí tot caminant i es fan independentistes desde lÀngel Colom , les Consultes iniciades a Arenys de Munt i ara per la ANC i,sobretot, l`ofec económic i cultural del Govern Central i les enquestes aixís ho detecten.
Sí que hi ha gent que treballa per la independència, però el que falta és un líder. Fa temps que ho vinc dient. Imagino un gran reguitzell de vagons, però sense cap locomotora. Aquest és el temor que tinc; que els esforços quedin estancats i acabin diluint-se. Tant de bo m´equivoqui.
Actualment, Catalunya és nació, però està oprimida i asfixiada. Vols que segueixi igual? El català és l'única llengua pròpia de Catalunya, però a nivell social està molt per sota de l'espanyola i està sent atacada per tot l'aparell espanyol. Vols que segueixi igual? I les tradicions no s'imposen, sinó que se segueixin. Tenen vida pròpia que la marca l'ús social, i les conviccions canvien. Per exemple, deia la tradició catalana (i codi civil català) que l'únic que tenia dret a l'herència familiar era el primogènit. Creus que aquesta tradició s'ha de mantenir? Les conviccions canvien, i cal assumir que la major part del jovent català no li agraden les sardanes i sí el rock o el pop realitzat pels grups catalans. Les dues coses no estan renyides, i tan lícit és que se recuperi el Tió entre la gent nouvinguda, com el respecte de la voluntat dels ciutadans a viure les seves pròpies tradicions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario