I en què consistirà el rescat?

 Cal tenir clar que un rescat no implica la sortida de l’euro, sinó que es fa precisament per evitar aquesta sortida. En essència, vol dir que aquest bilió d’euros guardat a Luxemburg es posarà a disposició de l’Estat en forma de préstec assumible, segurament al voltant del 4-5% (quan els mercats estaran demanant el 8 o el 9%). A canvi, és clar, arribarà la temuda intervenció directa de l’economia espanyola.

Qui intervindrà Espanya? El precedent ens diu que la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional -la troika, en argot comunitari- elaboraran un pla d’emergència i obligat compliment per a Espanya. La intervenció no significa necessàriament la caiguda del govern, tot i que tan a Grècia com a Portugal els governs que van acceptar els primers plans de salvament no han sobreviscut.

Què haurà de fer l’Estat? Si ens fixem en Grècia i Portugal podem tenir una idea de quines seran les prioritats de la troika:

1. Reducció dràstica de la mida de l’Estat, tancant o venent empreses públiques, acomiadant funcionaris i eliminant administracions superposades. Es fixaran en les diputacions o en les comunitats autònomes?
2. Recapitalizació i venda a qualsevol preu de les “caixes zombi” a inversors nacionals o internacionals.
3. Reorganització a fons del sistema judicial per accelerar els processos.
4. Simplificació fiscal i increment de l’IVA en comptes de l’IRPF.
5. Aturada indefinida de les obres d’infrastructures no estratègiques (com els AVE).

Es convertirà l’Estat Espanyol en un “bon alumne” després d’aquest rescat? Les apostes estan obertes...