Vida de Brian.

Vida de Brian no satiritzava cap equivalent a CiU. Al contrari. Vida de Brian satiritzava els grupúsculs radicals de l'independentisme jueu que, tancats en les seves interminables diarrees doctrinàries perdien el món real de vista i, efectivament, prenien el principal partit del nacionalisme jueu com l'enemic i se n'acabaven oblidant dels romans. Vida de Brian no satiritzava Convergència, per entendre'ns. Vida de Brian satiritzava l'independentisme català escindit en mil microgrupúsculs de sonats però units tots ells en l'obsediment a odiar amb ferocitat Convergència. Vida de Brian satiritzava transtornats energúmens fora del món real com els acostumen a empastifar aquest digital. Energúmens que deixen curta la sàtira de la pel·lícula perquè el seu odi els pot dur a l'extrem, no ja d'oblidar-se dels romans sinó A PREFERIR-LOS I FER-SE'N SOCIS! El que va fer Esquerra amb el Tripartit fa que, en comparació, Vida de Brian quedi curta en la sàtira del que, en realitat, és un fenomen habitual de deriva sectària en els extremismes grupusculars. Perquè, òbviament, Monty Python no pretenia ridiculitzar ni el nacionalisme jueu ni el nacionalisme català. Monty Python pretenia ridiculitzar l'extremisme d'esquerres. Allò que per cert aquí també vam viure en el tardofranquisme, d'uns trotskystes o uns maoïstes pels que semblava que l'enemic era el PSUC. Tan bojos estaven, aquells sonats que després es farien mestres, periodistes o regidors d'ajuntament i així hem anat, que al seu parer el PSUC 'frenava'. Si no hi havia revolució socialista era per culpa del PSUC. D'aquells transtorns mentals, per cert, vénen desgràcies encara ben actuals a Catalunya.