Estem sota un regim colonial ????

Cada vegada hi han més Catalans que tenen la percepció de que estem sota un regim colonial: a) Estem condemnats a pagar per tota l'eternitat el manteniment de les ruïnoses infraestructures de la península. b) Haurem de seguir engreixant als reietons autonòmics que ens escupen a la cara (bascos i navarresos inclosos). c) Haurem de seguir engreixant a la gegantesca, inútil, i ociosa casta de l'alt funcionariat de l'altiplà madrileny, casta que es va perpetuant de pares a fills per tots els racons dels ministeris, portes giratòries, i xollos diversos..Estem a prop de la suficient massa critica per anar cap a una DUI, únic mètode que ens pot alliberar de les arbitrarietats que ens fan.

Catalunya ja no està situada. Catalunya s'ha mogut. Els monopolitzadors de tots els poders del "Reino" no ho volen veure i s'aferren als murs que bastiren contra els possibles moviments dels catalans. Els financers internacionals, tant necessaris com perillosos, reconeixen ja a crits la ceguesa dels del "Reino" i voldrien parar com més aviat millor el moviment català, i per a nosaltres amb aquest toc d'alerta se'ns obre un escenari nou: hi ha un reconeixement explícit que existim a nivell europeu, i ara cal que els financers acabin per reconèixer que el nostre moviment no s'atura en un pacte fiscal ni en un blkindatge de competències garantit pel "Reino felón". Tenim una nova plana per escriure, i és possible que agafem una velocitat que ens porti realment a la plena sobirania. Aquesta és la veritable "resituació" i cal que la fem rebé. En la Europa democràtica canvis polítics tant profunds com els que estem vivim no s'aturen en els despatxos de Barcelona, ni de Madrid, ni de Londres. A Barcelona els despatxos són simplement insignificants. A Madrid el pànic paralitzant s'ha apoderat dels despatxos. A Londres els despatxos encara estan en la fase de "valoració" i ara demanen un "impossible" als de Madrid que ho viurien com una capitulació que a més resultaria segurament impresentable als despatxos de Barcelona...

Els de fora és normal que no ho acabin d'entendre (Financial times), però els de dins encara deixem que ens cantin les sirenes? de cap manera Espanya permetrà un sistema en que Catalunya tingui més autonomia, i això per dues raons fonamentals: la primera és per una cosa similar a l'enveja, si ja amb el peu al coll liderem l'economia a Espanya imagina't si tinguessim un tracte just és que els hi passariem la ma per la cara i això per a l'orgullo español és molt greu. La segona és que estan en fals, els països europeus que han unificat regnes, com Itàlia o Alemanya ho han fet per unificacions voluntàries i no pas forçades. França no ha unificat regnes el tema de la invasió del langue d'oil al languedoc ve de molt lluny i la formació de França ja ve desde llavors. El cas de Gran Bretanya és híbrid, però tot i així els escocesos demanen la independència. Es un procés normal dels pobles que estan en una estructura estatal no volguda ni desitjada que hi hagi tensió territorial perque`tot plegat està en fals. I és per això que el pitjor malson dels espanyols són els catalans perquè saben que tenen muntat un estat sobre el no res. I tots els seus esforços són i seran encaminats a mentir manipular, prohibir, enganyar, desvirtuar tot allò que pugui recordar als catalans qui són i d'on venen. Per això els problemes en temes com la cultura, l'educació, i en general sobre l'economia perquè diners vol dir poder. En definitiva que és absolutament impossible que Espanya mogui un sol dit en la direcció de la tercera via, perquè, en aquest cas dono la raó a les paraules de Rajoy "no puedo". Es cert i sobretot ara, no poden donar més autonomia a Catalunya perquè se'ls desmonta la paradeta, l'estat espanyol està posat sobre un terra de paper i qualsevol pas en fals el farà caure irreductiblement. Però evidentment nosaltres tenim una responsabilitat història amb nosaltres mateixos i els nostres antecessors, no podem deixar escapar l'oportunitat de posar les coses al seu lloc, ara que es donen tots els elements necessaris per fer-ho; i començar a viure en la veritat del que som, i deixar de ser captius.