“Però com t'atreveixes a dir que volem acabar amb la democràcia? Nosaltres, els que sempre hem caigut davant les botes del feixisme defensant la democràcia?”, em pregunto sorprès. “Quina pena. Quina tristesa. Quina desil·lusió”, etziba, abans de manifestar: “Tant de bo haguessis seguit fent-nos feliços amb la teva música. Tant de bo haguessis seguit amb les teves idees, les que siguin, però respectant-nos”.
Loquillo, em penso que hauries de reflexionar a fons sobre els arguments que t'ha donat un dels teus més fidels admiradors, potser un de tants dels qui avui es poden sentir íntimament dolguts per com els menysté el seu ídol de tota la vida... com es podran defensar ara d'haver-te defensat sempre a peu i a cavall! Reflexiona sisplau, i pensa que qui no vol la violència no la fomenta mai sota cap concepte, i tu, en aquest cas, tristament, has violentat els seus sentiments. Tot això t'ho dic amb la millor intenció i per la concòrdia. Per acabar et diré que no sé pas a quina democràcia dius que pots perdre votant; si no es pot votar la democràcia ja està perduda, perquè la democràcia no és només limitable a les pretensions o interessos d'alguns. Una persona, un vot; una altra cosa no és pas democràcia; ha tingut molts noms a la història, però no és democràcia. Per acabar et diré que no hi ha res que promogui més la violència, que la violència de no respectar ni els sentiments ni el dret a vot de les persones; cal ser-ne respectuós i conseqënt, i per això mateix, crec, amb la millor de les intencions, que hauries d'acceptar la invitació que et fem i reconciliar-te amb ells, reconciliar-te també amb els qui com jo et respecten i t'estimen pensis com pensis, perquè pressuposen en tu la mateixa voluntat envers ells que la d'ells envers tu.
No es pot anar pel món dient aquestes bestieses sobre un poble pacífic i democràtic com el català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario