lunes, 12 de mayo de 2014

Oh, gran i visionari Josep Pla.

Oh, gran i visionari Josep Pla, quantíssima raó tenies! "No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d´esquerres". TOTS A TREBALLAR PER MARXAR CORRENTS D´AQUEST ESTAT VERGONYÓS!
Vet aquí l´exemple més lamentable de polític "progressista". Mister X parla de la pàtria per defensar la mamella de què viu. Em recorda altres venuts com Miterrand (que es va auto-organitzar un atemptat i va fer posar una bomba al vaixell de Greenpeace, tot, mentre mantenia dues famílies i anava de progre). Què us sembla er compañero, eh, PSC? Nadal? Tura? Obiols? Castells? Geli? Em pregunto si noteu alguna coïssor.
Felipe, i tu qui ets per dir que el territori de Tarragona no pot decidir si pertany a Catalunya? Amb això sol, ja es veu que no acceptes el paper de la democracia. Mira Felipe, tu saps que Espanya té problemes molt grans, però els catalans ja n'estem farts d'haver de resoldre-hos nosaltres solets, per tant ha arribat l'hora i volem marxar.
Les demarcacions (províncies) van ésser un invent de Napoleó a principis del segle XIX aplicat a Catalunya que uns anys després Javier de Burgos va copiar i estendre a tot l'Estat espanyol per imperatiu borbònic. Fou una manera de trossejar el país igual que es va fer a França, però sense cap base històrica, cultural, ni de mercats, sino només amb la pretensió de diluir els territoris d'una manera arbitrària dins l'Estat. Això els ha sortit bé fins ara tenint en compte que la maquinària estatal ha treballat ferm des d'aleshores i s'ha anat adaptant a les "províncies espanyoles" i hi ha aplicat la legislació corresponent d'una manera implacable. Però així com en democràcia és raonable i de justícia que una minoria nacional tingui dret a decidir el pertanyer o no a un Estat (també artificial), mai no es pot pretendre que una divisió com la "província" i ni tan sols una comarca (que també és un invent modern), es pugui escindir en referèndum del seu marc històric i natural com és el cas de Catalunya. El problema rau en el fet que els polítics espanyols parteixen de la convicció que a l'Estat no hi ha nacions històriques reconegudes i que Espanya són 52 províncies que s'engloben administrativament en 17 autonomies . Com és fàcil de veure, aquesta manera interessada de construir l'Estat es contradiu amb el terme "nacionalitats" inclòs en la Constitució espanyola ja que aquesta no en fa cap diferència respecte de les autonomies. Aquesta inconcreció es va fer amb molta malícia com el temps està demostrant i per això ara ens parlen de separacions provincials i de braços amputats. Els catalans ho hem de tenir clar i no caure en aquest parany.
Com deia La Trinca: El gobierno y la oposición unidos Jam´s serán vencidos! I el poble què? El poble que el donin pel dubi dubi da da. El futur d'Espanya és la dictadura del PPSOE. El futur de Catalunya és escollir entre la independència o la uniformització centralista i autoritària dins de la dictadura del PPSOE.
"“La democràcia és el joc de les majories que respecten les minories..." si aquest no és el cas no hi ha democràcia... i el demés és retòrica buida... Visca Catalunya lliure ||*||

No hay comentarios:

Publicar un comentario