La CUP ha quedat atrapada pels missatges de la campanya electoral, i la voràgine de missatges anti-Mas.

Si a tot això hi sumem el contingut del discurs d’Artur Mas d’ahir, el seu compromís d’aplicar un programa de fort accent social (amb propostes com la renda mínima garantida, que fins fa poc eren tabú per a CDC) i de no allargar la legislatura més enllà de 18 mesos, cada vegada hi ha menys arguments per continuar negant-li el suport en la votació d’avui.

 

Entenem el valor que té una promesa electoral i fins i tot un posicionament ideològic clar i contundent com el de la CUP, i acceptem que un canvi de criteri tindria un important cost a nivell intern i extern, però és precisament en les situacions excepcionals quan cal prendre decisions valentes i arriscades, assumir sacrificis, pagar un preu, en definitiva, per obtenir un bé superior.

 

És en moments com el que ara viu Catalunya que cal valorar molt bé els pros i els contres d’una decisió, calibrar-ne les conseqüències a llarg termini i plantejar-se molt seriosament què significa estar a l’altura del moment històric actual; entendre què és el que reclama. I, sobretot, quins són els riscos de no canviar el guió i mantenir-se immòbil.

 

Raül Romeva i Anna Gabriel han defensat la declaració d’inici de procés independentista a la tribuna d’oradors del Parlament. S’estrenaven, i han brillat. El representant de Junts pel Sí ha explicat de manera didàctica per què s’ha arribat a aquest punt i ha anunciat que el Ple marcaria “un abans i un després d’aquest Parlament i de les institucions catalanes”. Mentrestant, la número 2 a la llista de la CUP ha afegit el record a les generacions de catalans i catalanes que han patit la repressió de l’Estat.

 

Per la seva banda, el ‘búnquer’ unionista PP-PSC-Ciudadanos han rebatut el text tot barallant-se per dirimir qui era el partit més espanyol. S’han sentit un ‘viva España’, referències a la Constitució, amenaces diverses… Catalunya Sí que es Pot ha defensat la desobediència i el procés constituent, però… Com sempre, cap de les dues coses per Catalunya. CSQEP ha fet pinya amb ‘el búnquer’ per votar No. En qualsevol cas, Mariano Rajoy ja ha començat a arrencar l’ara sí eficient maquinària per carregar-se la resolució, tot i que el text ja inclou ignorar el TC… Si tenim nou govern per executar les instruccions del Parlament, és clar.

Precisament aquesta ha estat la part agredolça de la jornada: el debat d’investidura, el fantasma que pot tornar-nos a fer reviure l’hivern infernal de l’any passat. Els malsons tornen per Nadal. D’opinions ja n’hem sentit de tots colors, i parlar més és redundar. A la tarda s’ha aixecat el teló i Artur Mas ha posat les cartes sobre la taula. Amb sinceritat ha dedicat una sèrie de missatges a Mariano Rajoy. Després de qualificar de pseudodemocràcia allò que regeix l’Estat, els ha convidat a tornar al camí del seny i permetre un referèndum pur, si és que tantes ganes tenen de comptar vots.
Però Espanya es frega les mans amb el més que previsible ‘No’ de la CUP. Diuen que han trobat a faltar autocrítica per la corrupció. Quina, si no s’ha demostrat res?

La CUP ha quedat atrapada pels missatges de la campanya electoral, i la voràgine de missatges anti-Mas.