El sistema està en mans de 1500 anti-sistemes.

Aprofitar per fer la revolució abans que la independència és no entendre ni comprendre quin és el substrat social català que ens ha dut fins aquí. Potser molts votants ara no votarien segons quines sigles i potser, si acabem abocats a noves eleccions, el panorama s’haurà clarificat. Que la independència és irreversible és un fet; els estats-nació ja són obsolets i el món s’articularà sota altres formes geopolítiques més eficients en les quals Catalunya (amb Barcelona de capital) hi encaixa perfectament. El que hem de tenir clar, però, és que ara no estem immersos en una revolució, és a dir, donar un tomb al voltant d’un eix, sinó que encarem una evolució, és a dir, que fem un pas endavant cap a aquesta forma nova d’organització. Qui s’entesti en processos revolucionaris fracassarà i l’únic que aconseguirà serà endarrerir una mica el que és inevitable. De la frustració d’aquests dies n’hem de treure la força per encarar l’etapa següent d’un procés que ja no es pot aturar.
El temps determina avui més que mai els aconteixements del procés català. En són conscients els 72 protagonistes? Ho hem constatat en els mesos perduts després del 9-N, en la disjuntiva de si una llista de partits o una llista única, que van significar cedir un temps preciós pel rearmament dels nostres adversaris i potser ens hi van jugar el no arribar al 50% de partidaris de la independència. Un balanç que ningú ha fet. Però ara la guerra total engegada per capítols des del govern de l’estat espanyol ens obliga a actuar ràpid i amb contundència, però encara no tenim govern…
És revelador que la CUP amb el veto a la proposta majoritària de JxS no valori la situació on ens col·loca aquest temps que va passant. Des d’un narcisisme irritant, mentre cauen rocs per tot arreu, el seu temps és un temps subjectiu en el qual es subordinen els fets, una arma política de pressió que només es pot permetre qui no agafa responsabilitats col·lectives; el temps de reunir amb calma les assemblees, i d’anar gallejant al pas dels dies dient que encara tot segueix igual, com una demostració de la seva fermesa ideològica. La famosa furgoneta de l’espot que va poc a poc perquè van lluny. Ara més aviat van en un carro de l’ase de Buridán. I es manifesten des d’un anticapitalisme dels qui lluiten contra les retallades, contra el patiment dels ciutadans, etc…, com si aquest “impasse” que ens imposen fos gratis per la població i pel procés.
No hi hauria res més perillós que darrere la immaduresa política de menystenir el temps, s’amagui només una praxis d’oposició, de victimisme per ser els elegits portadors del St. Greal d’una quimèrica Revolució Total. Si és això, mai acceptaran la revolució democràtica (que no “Socialista”) cap a la independència. Potser per això el seu temps no té ni dies, ni setmanes, ni… anys.
Portem exactament dos mesos perduts i per poc que un es mogui, es palpa en l’ambient que l’emprenyament de la gent és manifest.
Portem exactament dos mesos perduts i per poc que un es mogui, es palpa en l’ambient que l’emprenyament de la gent és manifest. És cert que els polítics independentistes en general i alguns en particular no ha estat a l’altura que calia estar i ara el poble ja n’està tip d’aquest estira i arronsa i sense que es vegi com acabarà. Sap greu que tota la feina que hem hagut d’encarar, treballant moltes vegades fins a deixar-hi la pell, anant a totes les concentracions i mítings, a les assemblees, aconseguint després de molta paciència i pedagogia que algú que no tenia clar votés per la independència, ara que suposadament tenim la majoria, el projecte pot acabar-se. I sí hem de dir que hi ha culpables d’aquesta situació, perquè si hem d’anar a unes eleccions molta gent deixarà de votar perquè ja n’estarà més que tipa. Potser només els irreductibles continuarem la lluita però bona part de la gent, cansada d’aquest vodevil, tirarà la tovallola. Cal dir que si bé tots els polítics implicats són responsables d’aquesta nefasta situació, la CUP s’emporta la palma. La majoria absoluta de la gent que he parlat no entén com pot ser que hi hagi polítics que tinguin la obsessió del “no a Mas” un president amb clars o obscurs, però que ha donat la cara i està querellat per la justícia espanyola, cosa que no li ha passat ningú de la CUP, i que només és per 18 mesos com a màxim, no per 4 o 20 anys!, que és el referent de molta gent de la dreta i de l’empresariat necessari per eixamplar l’espectre independentista, perquè aquesta aposta no la faran només les classes proletàries i perquè a Europa és un referent, i necessitarem que aquest continent en reconegui.
Prou de perdre més el temps cupaires. Vinga, via fora, un cop de cap i tirem endavant perquè en cas contrari no tindrem ni país quan ens hi vulguem posar com ja està treballant l’estat espanyol a plena potència per anul·lar-nos. Hem perdut dos mesos i esperem que no n’hàgim de perdre quatre més i amb això tot el procés. I si això passés, caldrà demanar responsabilitats polítiques als seus responsables.
El sistema està en mans de 1500 anti-sistemes
Tinc molt present el dia de la Via Catalana, moltes hores de preparació, fred, pluja, calor…
Cap paper al terra, cap incident, tot un èxit per la societat civil.
No ens robareu els somnis, les esperances i les il·lusions,
Ens tornarem a aixecar, tornarem a lluitar i aquesta vegada sabrem fer-ho millor.