Cert és que necessitem els polítics per administrar la confiança que hem dipositat en ells.

La veritat és que “la cosa” està sent més decepcionant del que podríem haver esperat després de l’experiència del post 9N. Sempre, en tots dos casos, han sigut els polítics qui ens han fet patir, emprenyar, desesperar o pensar en tirar la tovallola. Sort en tenim de nosaltres mateixos, perquè si no fos així, “la cosa” encara estaria a les beceroles. Cert és que necessitem els polítics per administrar la confiança que hem dipositat en ells. Però la paciència no és infinita i s’esgota.
Hi ha gent optimista que diu que abans de la campanya hi haurà acord. Hi ha gent que diu que anirem a març. Jo penso que si anem a març i no traiem, com a mínim, 72 diputats, haurem fracassat absolutament. A més, veurem una lluita fratricida entre CDC, ERC i CUP en la campanya electoral, mentre els altres s’ho miren amb displicència i un somriure d’orella a orella. Sí, fins i tot, CSQEP també se’ns riuria de nosaltres. Doncs bé, davant d’aquest panorama, senyors, senyores, nens i nenes de JxS i CUP, és urgent que hi hagi govern. La Resolució votada el 9N d’enguany és, ara mateix, paper mullat. No serveix per a res, absolutament per a res. Sense un govern no anem enlloc. Anem a cegues i a les palpentes.
Sense una figura que lideri “la cosa” no anem enlloc i no ens prendran seriosament, no a Espanya, sinó al món. I ens agradi o no, Mas és qui ha liderat “la cosa”. Que s’ha aprofitat del moment? Potser sí. Que podia haver mirat a una altra banda? També. Que ha sabut llegir el clam de bona part de la societat catalana? Segur.
Doncs bé, han passat dos mesos des del 27S i volem un govern. Feu-vos-ho com vulgueu, però al desembre, jo, personalment, vull un maleït govern que ens dugui d’una punyetera vegada a una República Catalana i que no hagi d’estar aguantant a polítics mediocres rient-se de “la cosa” i faltant al respecte als 2M de votants que volem un nou país per tothom. Que no hagi d’estar defensant per enèsima vegada la nostra història de nous revisionistes, que no hagi de justificar l’ús de la meva llengua, que no hagi de pagar les vacances i els vicis d’una monarquia corrupta i obsoleta, que no hagi d’aguantar insults i menyspreus de polítics de tots els colors, que no hagi d’aguantar promeses que no es compliran mai per tan sols endolçar-nos les orelles i caure, com sempre, en el parany de les seves mentides.
 d’un embolic a un altre embolic més proper (em referia a Síria, el EI i el terrorismes).
A Catalunya ja fa 2 mesos que va haver-hi unes eleccions que ens havien de servir per constituir un govern que en 18 mesos ens podia portar a la independència d’Espanya. Per això n’hi havia prou en que els 62 representants del JuntxSi i els 10 de la CUP es posessin d’acord per formar un govern i seguir un procés prèviament pactat. Dons després de 60 dies no s’han posat d’acord perquè la CUP no vol donar la presidència d’aquest govern a Artur Mas que era el candidat de JuntsxSi i aquests no estan disposats a cedir ja que 62 són molt més que 10. Dos mesos intentant trobar un acord i no hi ha manera. Lamentable. Mentre el govern d’Espanya amb el PP estan fent servir tota la maquinaria del estat per posar tots els impediments polítics i econòmics perquè el procés no avanci.
A que no sabeu quina es la paraula més utilitzada per tots plegats, si, DEMOCRÀCIA!
Ara es pot recuperar la meva entrada del maig del 2014 sobre el tema.
Pels partits contraris a la independència els altres no som demòcrates perquè no es pot anar cap a la independència si no es te la majoria de vots, no més la tenim d’escons. La seva manera de calcular es, com a mínim curiosa. M’explico. Els partits independentistes suposen el 48% dels vots i més del 50% dels escons. Els partits totalment contraris a la independència no arriben al 40% dels vots ja que hi ha dos partits Catalunya si que es Pot i UDC, aquest sense representació, que no estan a favor ni en contra, consideren que s’ha de fer un referèndum. Malgrat això els partits del 40% diuen que el 52% dels votants estan contra la independència. Això per ells es la democràcia.
Està clar que un referèndum amb un SI o un NO seria la solució, però aquests partits que estan en contra la independència no ho volen ja que segons ells en el millor dels casos hauria de ser un referèndum de tot els espanyols. En definitiva si jo em vull separar haig de demanar a l’altre part que m’ho autoritzi i això es impensable.
El 20 de desembre hi ha eleccions a Espanya però no crec que el resultat de les eleccions ajudi gaire a aclarir la situació.
El problema que tenim, segons la meva opinió, es que aquests dos mesos el que ha passat es que internacionalment el nostre procés, que començava a ser vist amb cert interès per altres estats, hagi perdut força a l’exterior i sense el recolzament exterior serà molt complicat que arribem a bon port.
En un moment o altre haurem de tornar a mobilitzar-nos per recuperar el «prestigi»
 I ara, espavileu, o la història us jutjarà severament. I com deia aquell, s’ha acabat la broma. Govern, ja!