REFLEXIÓ SOBRE UNA DEMOCRÀCIA BEN ENTESA.

Des que ha començat tot el procés sempre m'he mantingut al costat del president perquè crec que ha fet prou mèrits i ha sabut estar-se al lloc que li corresponia (no sé si de bon grat o forçat per les circumstàncies... és igual). No obstant això, i degut al XANTATGE DESCARAT que està fent la CUP, considerant que el president Mas en el seu moment va dir, públicament i reiterada, que, si calia, ell es retirava de la primera posició perquè no este...m tractant d'una persona, sinó d'un País, penso, per tant, que malgrat tot, i malauradament, ara cal cedir a les males arts dels comunistes catalans, PEL BÉ DE CATALUNYA.
Ja que la CUP, en la seva obcecació no cedeix ni un mil·límetre i, a més de tenir la paella pel mànec, es comporten com estúpids malcriats, cal reconèixer quan es perd la partida, saber perdre-la amb dignitat i saber adoptar la solució més pràctica i convenient per a la nostra Terra.
De manera que: PRESIDENT, DE COR LI AGRAÏM TOT EL QUE HA FET, PERÒ HA ARRIBAT L'HORA QUE ES RETIRI DEL PRIMER PLA I DESENCALLI EL CONFLICTE AMB UN GEST GENERÓS. DEIXI PAS AL RELLEU, SI US PLAU, i serà reconegut per la història com un president summament digne i amb tots els honors.
Per altra banda, la CUP, ben segur, que pagarà car, amb adeptes i quòrum, el joc brut que està fent al País. Possiblement acabaran, com ICV, sent un grup residual d'inexperts, tossuts i políticament ineptes.

Diguem que, si bé som una nació, no som una nació lliure. El fet d'acceptar un fracàs, com seria un NO en la nostra aspiració de llibertat, i cedir a espanya una altra vegada les regnes del nostre destí com a poble, seria, això, demòcrata...? Em sembla que la democràcia no arriba tan lluny. És democràcia acceptar i beneir, de nou, l'esclavatge...? Perdoneu-me, però no. Crec que el concepte democràcia en aquest cas no encaixa, perquè ni som espanyols ni ho hem estat mai ni ho hem acceptat mai. Per tant, no confonguem democràcia amb submissió.
No podem compartir democràcia amb els espanyols ni amb els botiflers. La democràcia, la de veritat, l'exercirem A CASA NOSTRA, no pas sota la grapa de l'invasor. Aquí tractem amb una revolució, pacífica, sí, però, al cap i a la fi, revolució. Aquí tractem amb una alliberació, no pas amb una votació demòcrata.Guardem-nos la democràcia per quan tinguem el nostre estat, com van fer els francesos després da la seva revolució, guardem-la per quan siguem un poble lliure, i dintre de les nostres fronteres. Aleshores farem i desfarem el que ens convingui i en pura democràcia ben entesa. Ara per ara, la democràcia mesclada amb els espanyols no és vàlida, és un fugir d'estudi amb excuses, és covardia. És un dir: és clar, hem perdut perquè ells (els espanyols residents i els botiflers), són més colla i per això ens han guanyat.
Per tant... NO...!
Que ells votin a espanya, que nosaltres votarem a Catalunya. El nostre deure, allò que devem als patriotes que s'han deixat la pell i les tripes en la defensa de les nostres llibertats, és aconseguir sense pal·liatius trencar les cadenes que ens han tingut subjectes durant més de tres-cents anys, ja des de la guerra dels segadors. Fer-ho pacíficament, sí, però fer-ho. I els ho devem. Sí, els ho devem. Ho devem a les mares que el segle XVIII van veure els seus marits i fills esventrats. Ho devem als avis que han viscut les dues dictadures que ens han assolat durant el segle XX. Ho devem als joves que seran els qui conduiran el País els anys venidors. Ens ho devem, a nosaltres mateixos, que estem maldant, aquí, al peu del canó.
I no ens podem fer enrere, si no volem sentir una vergonya profunda i definitiva.Deixem-nos de democràcies falses i de fugides cap endavant i acceptacions covardes. Espanya diu que no som demòcrates perquè "solo el pueblo espanyol debe decidir sobre los asuntos de españa". D'acord: que el poble espanyol decideixi sobre els assumptes d'espanya..., PERÒ ELS DE CATALUNYA NO.
Que volem...?, celebrar, com tots els països que han aconseguit la llibertat, el dia de la independència..?, o celebrar, sota el jou d'espanya, el dia de la democràcia imposada...? O, potser, "el dia del movimiento nacional"? Doncs jo dic que, personalment, seré demòcrata quan calgui ser-ho "de portes en dintre", amb els meus, en el nostre País alliberat, sota les nostres lleis i amb un govern aprovat pels nostres vots, no pels vots dels estrangers. No penso acatar voluntàriament un NO com a resposta a la nostra exigència davant d'espanya, perquè els qui diran NO no són demòcrates, són traïdors botiflers i pretenen la nostra desaparició com a nació. Si això passa, no podré impedir-ho, però no m'hi conformaré gens... mai!, sota cap concepte de pseudo-democràcia esclavitzant i pusil·lànime. I si això que acabo d'escriure no és democràtic, ja avanço ara mateix que no vull ser aquesta mena de demòcrata esclau conformista, al cap i a la fi, covard.
Si ha de ser així NO SÓC PAS DEMÒCRATA, no m'interessa, no d'aquesta manera.