Que els pobres volen ser rics, i els rics volen continuar essent-ho. Aquí i a la Xina Popular.

«L’aliança d’aquestes dues tradicions –el republicanisme catalanista i l’herència del PSUC- genera autèntic pànic a l’establishment».

Sap quina és l'herència del PSUC? Sap quina tradició té el comunisme autoritari? Sap del comportament dels parlamentaris del PSUC quan es va fer la Constitución española? Sap com es van comportar aquests davant la lluita del sr. Xirinacs, per exemple?

Jo, que no sóc de l'establishment (bé, menys que aquests que es fan dir "rupturistes" i que han estat 30 anys i pico governant la ciutat) no em fan cap por aquests o els altres; però és trist llegir segons què de tot un "periodista d'investigació": On estave investigant, sr. Palà, fa 5 anys? Què no vol dir que són els mateixos de fa 20 anys?

Ja ho va dir la sra. Camats en una tertúlia de la nit electoral: "Nosaltres voliem fer fora al Trias". La contesta d'en Van Gaal: "¡Siempre negativa, nunca positiva!".

Ara, això sí: d'insultar molt i més. Si tanta màfia hi ha a l'ajuntament, a què esperen per posar denúncies al jutgat de guàrdia?
Espanya i els seus sicaris s'ho han jugat tot a l'única carta de Barcelona, sabedors que a la resta del país no hi tenien res a fer (llevat del Cinturón Rojigualdo, ja s'entén). Tota l'eufòria espanyolista es basa en un puto escó de diferència a Barcelona entre la sucursal de Podemos i el partit català guanyador de les eleccions municipals en vot, diputats, regidors, majories absolutes i majories relatives. Espanya i els seus sicaris s'ho han jugat tot a aquesta única carta i a aquesta carta s'agafen. I ara l'objectiu següent és que la sucursal de Podemos entabani ERC igual que dotze anys enrere va fer-ho la sucursal del PSOE, per així fer miques el Pacte de la Llibertat a pocs mesos de les plebiscitàries.

Per cert, Espanya i els seus sicaris van estar-se mesos i mesos intentant trencar el Pacte de la Llibertat amb la mandanga que CiU només volia la unitat per dissimular el sorpasso d'ERC. Ara ja fa moooooolt de temps que no hi ha cap enquesta que no reculli que les distàncies entre els dos primers partits de Catalunya tornen a augmentar en favor de CiU i consegüentment ja no sentim gaire aquella mandanga. I menys que el sentirem mentre mantinguem en el record que, a Barcelona, el sorpasso l'ha fet Colono's a ERC.

Ara bé, una cosa sí que l'encerta l'article: ve un cicle d'esquerres. Cert. Pinta que sí. Pinta que l'economia es recupera, pinta horitzó de bonança i prosperitat i per tant, sí, suposo que l'esquerra tornarà al poder per tornar a deixar l'economia com un cagader d'ànecs fins que vinguin els altres a arreglar-ho mentre ells bramen contra els ajustaments obligats per com han estat els seus d'irresponsables i xoriços. Confio, això sí, que un cop siguem independents ja no seguirem aquesta pauta espanyola i serem una democràcia normaleta i exemplar. Amb dretes i esquerres homologables a les de qualsevol país dels que val la pena d'emmirallar-se.

Ada Colau, que no Barcelona en Comú, i com a prova la foto en la papereta, ha aconseguit el vot de la desesperació.
I el vot de la desesperació, no és ni intel·ligent ni eficient, ni resolutiu. Tots els estudis científics sobre el comportament humà li explicaran.

I també els historiadors, sociòlegs i demés, li explicaran que els pobres volen ser rics, i els rics volen continuar essent-ho. Aquí i a la Xina Popular. En que es van convertir els que tallaven el caps als nobles francesos? En rics burgesos.

Establishment? L'establishment hi és a totes les cases, a tots els partits, a tot arreu. I sempre l'esquerra s'ha aprofitat de la desesperació de la gent, de la pobresa i de la ignorància amb conseqüències, més que nefastes per a ells, no cal que parlem oi del comunisme i altres succedanis? Posats a generalitzar, generalitzem.

A les dretes, els centres i les esquerres, hi ha de tot, avantatges i inconvenients, cap és superior a una altra. Aporten diferents perspectives, i diferents maneres de fer, que encaixen millor o pitjor en el context social i mundial.

I en cada país, la dreta i l'esquerra tenen nivells diferents, la nostra dreta més dreta, la nostra catalana, estaria vista com l'esquerra més esquerra als EEUU, per exemple. Tot, sempre dins del seu encaix socio-econòmic i cultural.