No ens fem il.lusions pensant que amb un altre partit que no fos el PP ho tindriem més fàcil per a independitzar-nos.

Molt bones les intervencions dels Srs Tardà i Homs incluint l'oferiment al Sr Sanchez.

 

Si aquest es pensa que el PSOE acceptaria qualsevol cosa que ens acostés a la independència, s'equivoca. El PSOE (en realitat qualsevol partit espanyol) està tant en contra de què Espanya es quedi sense Catalunya com el PP.

No ens fem il.lusions pensant que amb un altre partit que no fos el PP ho tindriem més fàcil per a independitzar-nos. Potser fins i tot a l'inrevés, perquè partits tipus PSOE començarien a embaucar-nos amb promeses de canvis constitucionals, de millores de finançament, etc. (promeses que per descomptat o no s'arribarien a complir mai o ho deixarien tot igual), i part de la població catalana "picaria" i abandonaria l'independentisme pensant que amb aixó ja seria una altra cosa i que ja sortiriem guanyant sense haver d'anar fins a la independència.

 

El portaveu del Partit Demòcrata Català al Congrés dels Diputats, Francesc Homs, ha aprofitat el seu torn de paraula durant el debat d’investidura de Mariano Rajoy per carregar contra el pacte signat pel PP i Ciudadanos: “És purament rescentralitzador. No respecta les comunitats autònomes i conté un ‘paquet català’ que sembla una maçada per Catalunya”. Homs també ha dit que aquest acord ataca la pròpia llengua catalana, i que ho “camuflen amb l’anglès, ignorant que a Catalunya és on més se sap d’aquesta llengua”.

Segons Homs, aquest acord és “encara més inconcret que el que C’s va signar amb el PSOE”; un document que “es pot jutjar pel que no diuen”, com per exemple l’IVA cultural, la situació de Renfe i la igualtat entre homes i dones”. “No aprovem aquest document, i si s’acaba aprovant, el combatrem”, ha assegurat.

 

A parer del líder del PDC, Rajoy “es va superar” en el seu discurs d’ahir: “O vostè o el caos. El caos és vostè. Vostès són el problema, els causants de la situació de desgovern i de tensió política a Espanya. Aquesta setmana quedaran devorats per vostès mateixos, per la seva incapacitat de convèncer i per l’abús immoral del poder que han tingut”.

El portaveu del PDC al Congrés també ha carregat contra el ministre de l’Interior en funcions i les seves conspiracions amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya per fabricar falsos escàndols contra polítics catalans independentistes, i ha afirmat que el PP “ha utilitzat l’extorsió i l’amenaça per aconseguir els seus objectius. Demà formalitzarem la primera querella contra aquest ministre”. “És conscient de la gravetat del que es va coneixent?”, ha preguntat Homs a Rajoy, assegurant que l’actitud de Fernández Díaz “no és gens democràtica”.

 

També ha opinat que resulta “impossible” que Rajoy i el PP puguin oferir un govern “estable, fort i durader”, ja que han “trencat tants ponts amb tanta gent que se situen amb la inhabilitat política per governar Espanya”. “Vostès han perdut i estan perdent cada dia; sembla que no es donin compte”, ha etzibat.

Finalment, Homs ha reivindicat la nació i la sobirania de Catalunya per decidir el seu futur polític, dient que Rajoy ha penjat a la porta de Catalunya un cartellet que hi diu “Tancat per incapacitat política”, i, igual que ha fet Joan Tardà durant el seu discurs, ha fet saber a Pedro Sánchez que estan disposats a donar suport a un govern socialista si aquest accepta el referèndum català.

Més tard, Rajoy ha respost Francesc Homs afirmant que “el pacte amb Ciudadanos no suposa una rescentralització de l’estat, i no és una maçada contra Catalunya. El nostre pacte proposa una educació bilingüe i trilingüe que garanteixi el domini de l’anglès” i ha opinat que un govern de Pedro Sánchez amb el suport de Podemos i els independentistes “portaria molts perills per Espanya”.

Sobre la reclamació d’Homs que Catalunya pugui decidir el seu futur polític a través d’un referèndum, Rajoy ha afirmat que li sembla “molt més greu i injust defensar “la liquidació de la nacionalitat espanyola” i no respectar “la voluntat de la majoria dels espanyols”.

Rajoy no ha volgut mullar-se sobre Fernández Díaz i les seves conspiracions, i ha defensat la Fiscalia de l’Estat per haver arxivat aquest cas, argumentant que sempre respecta les seves decisions ja que creu “en el poder judicial i en les decisions de la Justícia espanyola”.

 

 

Separació real de poders.

Totalment d'acord amb Joan Carles de Blas :

La política, amb el temps, decep per la seva crueltat i manca de compliment de la seva finalitat primera apuntada pels clàssics grecs, procurar per la felicitat dels governats.

 

Descobreixes que és per a la gran majoria dels grups polítics un joc de "quatre amics" a voltes malavinguts, que sota unes sigles associades a un imaginari, lluiten per assolir el màxim temps possible, el "suposat" control d'unes estructures que no necessiten d'ells (perquè aquestes estructures administratives ja tenen les seves normes i mecanismes funcionals de regulació i jerarquia), per seguir prestant uns serveis que són de tothom, són res publica.

 

La democràcia tecnocràtica en què ens trobem potser hauria de revisar el seu sistema de representativitat, potser el tenim duplicat o triplicat o ves a saber si massa sobrerepresentat...

 

Les estructures administratives funcionen per se, això és així, potser caldria per millorar les dinàmiques executives dipositar en exclusiva en els cossos de funcionaris les tasques i responsabilitats dels poders executius dels diferents nivells d'administració, sense polítics ni personal directiu eventual amb tasques executives i deixar en mans dels polítics electes el no menys important poder legislatiu.

 

La política, per tant els polítics, s'ha de dedicar a legislar bé, a fer bones lleis que, recuperant als grecs, facin la vida més feliç als ciutadans, i deixar el poder executiu als cossos de funcionaris.

Punts més importants de l'acord PP&Cs: de Rat Gasoll.

Punts més importants de l'acord PP&Cs:
A) Les reformes econòmiques
Acabar amb la temporalitat contractual. L'acord preveu reduir els tipus de contractes a tres: temporal, indefinit i de formació. A més es premiarà l'estabilitat i es penalitzarà la temporalitat
Impulsar un bonus per a les empreses que menys acomiadin
Lluitar contra el frau fiscal i fer complir la Llei d'Amnistia fiscal. Això hauria de permetre recuperar els diners que es va perdonar en l'última amnistia fiscal i que Ciutadans xifra en 2.800 milions d'euros.
Canviar el règim d'autònoms, a fi que aquest tingui més flexibilitat i ajudes per als joves
Revisar la llista de paradisos fiscals i ser més durs amb la persecució d'aquests països, per evitar casos com els dels papers de Panamà.
No incrementar els impostos
B)Les reformes socials
Crear un complement salarial per a aquelles famílies amb les rendes més baixes (que, segons Rivera, ajudarà a més de 2 milions de llars en situació vulnerable)
Impulsar un pla de pobresa
Fer una Llei de "segona oportunitat", que ha de permetre l'adhesió en pagament i la possibilitat de paralització els desnonaments d'aquelles famílies més vulnerables
Tornar als índexs del 2012 pel que fa a la Llei de la dependència
Ajudar a incrementar la conciliació laboral i familiar. Entre aquestes mesures, hi hauria la d'augmentar el temps de baixa per maternitat i paternitat
Impulsar un pacte contra la violència de gènere
Crear una nova llei d'educació pactada. Segons Rivera, aquesta llei deixarà de ser de partit i serà "de país". A més, aposten pel trilingüisme a les comunitats bilingües, i pel bilingüisme a la resta d'Espanya
C) Les reformes institucionals
Despolititzar la Justícia. El pacte preveu una important reforma en el sistema d'elecció dels 20 vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Dotze dels integrants seran nomenats pels jutges i els altres vuit pel Congrés i el Senat. Ara les cambres els trien tots
El Fiscal General de l'Estat podrà ser reprovat i cessat pel Congrés, tot i ser nomenat pel Govern
Augmentar la independència del Tribunal Constitucional
Incrementar la partida pressupostaria per a la Justícia
Reformar el Senat. Es preveu una reducció dels senadors i fer que aquesta sigui una "cambra territorial real"
Retallar la despesa pública en empreses públiques i diputacions. Es preveu una reducció del pressupost d'uns 1.000 milions d'euros. Segons Rivera, és una reforma per "petar la bombolla política". (Tot i això, Rivera volia suprimir les diputacions i finalment no s'ha aconseguit)
Acabar amb les portes giratòries
Reformar la llei electoral per fer que els alcaldes puguin ser escollits de forma directa. Això es faria a través de dues urnes, una per l'elecció de l'alcalde i l'altra per l'elecció dels partits del consistori
A més del pacte inicial anticorrupció, s'impulsarà una llei integral contra la corrupció i la creació d'un delicte d’enriquiment il·lícit
Revisar la llei de finançament autonòmica (i fer que es faci el primer mes de govern)
Impulsar un pacte per Espanya, per "defensar el marc constitucional i la unitat d'Espanya", que s'ha de fer extensiu a les altres forces "constitucionalistes"
.....
Que senzill és signar 150 punts que tant Rajoy com Rivera saben que ni volen ni poden complir

35 frases per la Llibertat, Democràcia i Independència.

A partir de cert punt no hi ha retorn. Aquest és el punt al qual cal arribar.- Franz Kafka-

La independència sempre va ser el meu desig; la dependència sempre va ser el meu destí.-Paul Verlaine-

Caldria afegir dos drets a la llista dels drets de l'home: el dret al desordre i el dret a anar-se'n.-Charles Baudelaire-

Quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d'home, cap tirania pot doblegar-lo.-Mahatma Gandhi-

El futur no està escrit enlloc perquè només el poble pot escriure'l.-Adolfo Suárez-

Les condicions per a la conquesta són senzilles. Només hem de treballar un temps, suportar un temps, creure sempre, i no retrocedir mai.-Sèneca-

Declaro la independència de la imaginació i el dret de tot home a la seva pròpia bogeria.-Dalí-

No es pot perdre allò que mai va ser teu ni retenir allò que no es vol quedar. És per això que cal ser valent i aprendre a dir adéu.

No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i la calor de la justícia.-Montesquiu-

És propi de ments mitjanes envestir contra tot allò que no els entra al cap.-Antonio Machado-

Tot sembla impossible fins que es fa.- Nelson Mandela-

Parlar de democràcia i al mateix temps fer callar el poble és una farsa.-Ovidi-

Per lluitar per altres ideals nobles hi ha molta gent. Però Catalunya només ens té a nosaltres.  - Lluís Companys-

Si les grans veritats haguessin hagut d'esperar el vot favorable de les majories, mai no haurien existit.- Thomas Hobbes-

Un dret no és alguna cosa que algú t'hagi de  donar. Un dret és allò que ningú et port treure.

La unitat espanyola té un vici d'origen: no és espontània, és una imposició. -Josep Armengou-

Quan algú entén que desobeir les lleis injustes és contrari a la seva dignitat, cap tirania pot dominar-lo.-Mahatma Gandhi-

Els drets individuals no estan subjectes al vot públic; una majoria no té dret a votar la derogació dels drets d'una minoria.-Ayn Rand-

Un aprèn a estimar la seva terra , no quan la creu perfecta sinó quan aprèn a estimar també les seves imperfeccions. -Edithsme-

La desobediència és la base veritable de la llibertat, els que obeeixen són per força esclaus.- Henry David Thoreau-

Tot acte de desobediència com a acte de llibertat és el principi de la raó.-Erich Fromm-

Una nació sense eleccions lliures és una nació sense veu, sense ulls i sense braços.-Octavio Paz-

La llibertat no és res més que una oportunitat per ser millor.-Albert Camus-

La diferència entre una democràcia i una dictadura rau en que en una democràcia es pot votar abans d'obeir les ordres.-Charles Bubowski-

La gran victòria que avui sembla fàcil va ser el resultat de petites victòries que van passar desapercebudes.-Paulo Coelho-

Tot poble, província i municipi té el dret il·limitat a la seva completa independència, sempre i quan la seva pròpia Constitució interna no amenaci la independència i la llibertat del seu territori veí.- Mijaíl Bakunin-

Alguns ens odien perquè som minoria i perquè conquistar drets ens provoca alegria mentre que a ells  perdre privilegis els provoca rancúnia.-Arturo Jauretche-

Normalment quan les persones estan tristes no fan res. Es limiten a plorar,  però quan la seva tristesa es converteix en indignació, són capaços de fer canviar les coses.-Malcom X-

La democràcia exigeix que els drets polítics de les minories es salvaguardin.- Nelson Mandela-

Sabem que si a un sol home se li neguen els seus drets, els drets de tothom estaran en perill.-Robert Kennedy-

Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir. -Mahatma Gandhi-

El vot és l'instrument més poderós mai concebut per l'home perquè és capaç  de enderrocar la injustícia i destruir les terribles parets que empresonen als homes pel simple fet de ser diferents dels altres homes.-Lyndon B. Johnson-

Parlar de democràcia i fer callar al poble és una farsa. Parlar d'humanisme i negar als homes  una mentida.-Paulo Freire-

Vull tenir el dret a triar. Jo vaig néixer en Democràcia.

Els catalans coneixem bé les tempestes i és per això que quan veiem ploure, somriem.-Edithsme-

Els catalans no som d'eixe món.

Avui i per casualitat he entrat en un d'aquests fòrums on es debatia la singularitat catalana, i he de dir que m'he quedat del tot glaçada. I és que acabo de descobrir sense cap mena de dubte que els catalans, a part de no semblar-nos en res a la resta dels espanyols, no som, com deia Raimon,  d'eixe món.

De veritat som tan estranys els catalans?

A veure, som una Nació, però una nació no sobirana. Un Estat ben delimitat però sense fronteres i un dels pocs territoris democràtics al món on votar no es considera un dret fonamental i adquireix per tant el dubtós rang de quimera. Venerem a una verge negra a la que anomenem afectuosament moreneta, calcem espardenyes, cantem rondalles, i creiem en llegendes. Fem estranys rituals enfrontant dimonis i àngels, turcs i cavallers, cristians i musulmans. Tenim balls de bastons, de bruixes, de diables, de nans i de gegants. Ens agrada més la sardana que el pasodoble  i en lloc de ballar en parelles ho fem en rotllanes. Ens complauen mes els tibles, els flabiols i les tenores que no pas les guitarres i les castanyoles. En comptes de construir torres de ferro les construïm humanes, ens agrada enterrar les sardines i l'únic rei que ens satisfà és en Carnestoltes. Tenim una font màgica a la que li surten els colors quan li toquen la música que li agrada, i una muntanya tan esquerpa i tan serrada que diuen les males llengües que li van serrar els turons els àngels amb una serra daurada per tal de fer-la tan propera als catalans com llunyana als altres.

Tenim dues banderes, una de pau que és la senyera i l'altra de batalla que és l'estelada.  Un himne nacional que és tot un cant de guerra, i en comptes de celebrar una victòria en la nostra Diada més bella, celebrem la derrota més sonada de tota la nostra història. Els nostres plats més internacionals són unes cebolletes, uns llimacs i uns fongs, tot molt natural, si senyor, i a més ens els mengem amb les mans i en ocasions especials fins i tot ens posem uns pitets, com els nens. Tot s'ha de dir, els catalans som alhora polits i porcs, i també.... rars.

Tenim un ase com a símbol no oficial de la nostra nació, perquè aquí  no ens agraden les corridas i algun animal teníem  que escollir per competir amb el toro espanyol. Per Nadal fem cagar un tronc al ben mig del menjador mentre li cantem a ple pulmó i li piquem amb un pal el llom, i per si això fos poc i per a desesperació d’alguns clergues, la figura més representativa del nostre pessebre no és el nen Jesús, la Verge o un arcàngel sinó un petit i grassonet caganer que ensenya el cul descaradament al ben mig de la representació,  i per contrarestar l'opinió d'alguns bisbes que s'escandalitzen, diré al nostre favor que ho fem només perquè aquesta menuda figura simbolitza per a nosaltres la bona sort ja què fertilitza amb les seves deposicions la terra. Tot plegat estrany? No home no, si de cas desconcertant.

Ens encanta disfressar-nos de dimonis perquè tot s'ha de dir, són un xic més divertits i entremaliats que els àngels, i és per això que en comptes de processons fem correfocs, amb dracs, dimonis i tota mena d'éssers  pagans i imaginaris, mentre ens apropiem dels carrers, i saltem, i correm,  i ballem embogits al so d'uns infernals tambors i sota els focs festius d'unes festes que estan plenes d'olor de pólvora cremada i de trons ensordidors. Tot plegat molt tranquil·litzador, si senyor!

Preferim el dia de Sant Jordi al de Sant Valentí i en comptes de bombons que engreixen massa, regalem  llibres i roses. Ens delim per la coca, però compte! la salada o la dolça, bevem Cava i no xampany, Cacaolat i no batut de xocolata, ens agrada més el gintònic que el Whisky-Cola, i la cervesa Damm que no la Mahou o la Cruzcampo. Nosaltres demanem bikinis i no mixtes de pernil i formatge, bevem Clares i no Maries, ens agraden mes els canelons que els picantons,  i preferim l'escudella que el gall dindi. Calcem bambes i no sabatilles esportives, ens agrada més la rumba catalana que el cante, i preferim els goigs i les havaneres abans que les sagetes. Celebrem el dilluns de Pasqua i no el dijous Sant, no escoltem la Cope sinó ràdio Flaixbac, i veiem Tv3 perquè bàsicament a les altres televisions sembla que els catalans no els agradem gens. Bevem Vichy català i odiem la Perrier,  fem comerç de proximitat i reciclem, ah... i tenim pubilles i encara ens queda algun que altre hereu.

Aquí tenim Mossos i no guàrdies Civils, i és d'agrair, perquè les hòsties seran les mateixes, però sempre t'entraran més bé si són els de casa els que les foten. No celebrem el dia de la Hispanitat perquè no ens agraden les guerres ni tampoc els tancs, preferim el dia de l'orgull gai perquè som més oberts de mires, tenim menys manies i ens divertim més. No tenim Cervantes, ni Quevedos, ni Vargas Llosa, ni Camilos José Cela, gràcies als cels, però tenim a Calders, Guimerà, Martí i Pol, Carner, Espriu, Mercè Rodoreda i un llarg etcètera, que hi farem, ens els quedem. Som tan avars els catalans i ens agraden tan els diners que en comptes de dividir el temps en hores ho fem en quartos i es que els rellotges catalans en comptes de córrer per mitges ho fan per quarts. Doncs si que som estranys!

Tenim  un Temple Expiatori, patrimoni de la humanitat, que es va començar a construir allà pel 1882,  i cent anys després encara no està acabat. Una mica lents si que ho som però diré al nostre favor que ens el hem pagat naltres solets, com gairebé tot. Tenim una llengua tan marrullera que quan a ella se li escapa un accent, tot seguit es produeix un accident. No té enye la punyetera, i sovint li geminen algunes lletres i això en determinats contextos, produeix urticària, i èczemes. Nosaltres parem les taules, piquem les portes, obrim els llums i engeguem les teles. Tenim estones i no ratos, naps i cols en comptes de pitos i flautes, mai acaben res sinó que pleguem, fem servir paelles i no sartens i vestits en comptes de tratjes. Ves que hi farem!

I per acabar d'arrodonir tot aquest desgavell de rareses tenim Patums, pares carbassers, homes dels nassos, Encamisades de Falset,  un gavadal de Tombs, Flames del Canigó i matances del porc, festes de la collita, xatonades, calçotades, aplecs de cargols, ofrenes florals, fires del càntir i també enramades. I tot i que els García, Martínez, Jiménez i Pérez ja són majoria a casa nostra encara ens queden un quants Sabaté, Ferrer, Fuster, Puig, Guasch, Casamitjana i Reig,  i com som dolentots els catalans ens guardem a la butxaca uns quants Argelaguer, Burrull, Alrich, Canyadell, Cadafalch  i Puigdemont perquè ens encanta veure com s'entrebanquen algunes llengües i escupen algunes goles les lletres quan pronuncien aquests cognoms tan il·lustres.

Està clar doncs que el problema de fons no és que els catalans siguem singulars o no, o que no ens sentim del tot espanyols, el que passa és que som tan estranys que no som d'eixe món. Ni millors ni pitjors.

Els camins cap a la Declaració Unilateral d’Independència.

Totalment d'acord Blanca Serra:

 

En aquest sentit jo penso que en el cas català el procés constituent ja va començar fa uns anys amb una sèrie de moviments polítics que, en poc temps, passen del concepte del que hem convingut a anomenar “dret de decidir” al concepte de dret a exercir el dret d’autodeterminació i després al concepte d’estat propi, al concepte de sobirania i finalment al concepte d’independència i república independent.

De tots els moviments de masses polítics que han tingut lloc els últims 10 anys, per mi el que té aquest caràcter d’estar prefigurant un procés constituent rupturista  no és pas el conegut com a “moviment del 15 de maig” - que no passa de ser un moviment regeneracionista clàssic espanyol que ni tan sols qüestiona el sistema monàrquic- sinó el moviment que es produeix al mateix temps que el 15 M a Catalunya conegut com el moviment popular de les consultes sobre la independència que es va estendre a llarg de dos anys entre 2009 i 2011; es tractava d’un moviment nou amb components polítics i organitzatius inèdits de gran abast social,

que va desplegar cinc onades de consultes a 554 localitats amb un total de 885.000 vots i més de 60.000 voluntaris organitzats: valdria la pena, ara que molta premsa i alguns grups polítics estan tan interessats a destacar el cinquè aniversari de les ocupacions populars de places com la Puerta del Sol de Madrid o la de Catalunya de Barcelona i les reivindicacions que s’hi plantejaven , que es fes el mateix amb el moviment de les consultes populars sobre la independència: què s’hi plantejava? Quina evolució han tingut tots aquests moviments?  Com han alterat el sistema polític posfranquista?  S’ha vist qüestionada d’igual manera la legalitat espanyola? i ha desembocat d’igual manera en moviments d’insubmissió política i autoorganització popular? Són processos socials de sobirania popular iguals els moviments de les consultes i els del 15 M?

En la meva opinió només el moviment de les consultes conté elements de prefiguració d’un procés constituent rupturista i ha provocat el qüestionament total del sistema polític autonomista, de la monarquia borbònica, i del sistema de partits lligat a les estructures polítiques de l’Estat Espanyol.

Que el moviment independentista en tots els seus aspectes i organitzacions és l’autèntica bèstia negra de l’unionisme, de les terceres vies i de totes aquelles forces que volen de totes totes conservar l’estructura de l’Estat espanyol com a sistema de dominació es demostra amb la insistència, amplitud i varietat de formes i eines amb què intenten incidir en el panorama polític català, sembrant la confusió, enganyant i mentint a tort i a dret, introduint zitzània entre les forces i organitzacions independentistes, escampant la desconfiança i el recel sistemàticament, magnificant els debats, les polèmiques i les controvèrsies que de manera natural es presenten dins la societat catalana.

Només repassant breument les línies principals de reflexió que es  van repetint a les tertúlies, als mitjans de comunicació i en els posicionaments de dirigents polítics trobem unes quantes d’aquestes idees

elaborades per distorsionar, embrutar i sembrar la discòrdia i la confusió; destaquen sobretot en primer lloc l’ús que es fa dels resultats de les diverses eleccions que s’han produït en els últims dos anys  a casa nostra: es barregen amb tota la impunitat i la barra eleccions municipals, eleccions autonòmiques, eleccions estatals, processos de primàries de partits, eleccions en sindicats, en entitats de gran envergadura sociopolítica com l’ANC  etc, etc. El punt de confluència de totes aquestes barreges és intentar certificar que el procés independentista és minoritari, no ha arribat al 50% dels votants, ha fracassat en el seu esforç plebiscitari a les eleccions autonòmiques, ha estat superat pels unionistes a les eleccions espanyoles, és una olla de grills desavinguts i va de baixa inexorablement. Els opinadors s’atipen de buscar elements negatius que abonin aquestes consideracions i, si no els troben, se’ls inventen, aporten enquestes i xifres cuinades pels serveis d’intoxicació que vehiculen a través de la premsa i els espais televisius amics. Fer cas de totes aquestes maniobres és el pitjor error que podem cometre els independentistes, que hem de tirar per la via de l’autocentrament, fixar-nos en les xifres que ens ofereixen els Països Catalans i mirar què és el que fan les forces polítiques pròpies- de centre, de dreta, d’esquerra, anticapitalistes... però sempre no sucursalistes respecte a les forces polítiques espanyoles.

Perquè una altra via de confusió i intoxicació és fer passar per pròpies tàctiques i estratègies cuinades a 600 kms i que estan al servei de la conservació de l ‘estat: i aquí hi entren totes les reformes constitucionals que se’ns ofereixen – que, en general, s’encaminarien a una constitució encara més centralista i retrògrada- i totes les propostes de pseudoreferèndums que fan veure que són possibles (“sí, se puede, sí se puede”...) en una maniobra no se sap si d’autoengany, de presa de pèl o de maquillatge conservador de l’statu quo del règim del 78 i el seu aparell politicoeconòmic.

Aquí tornem al moment en què estem del procés constituent i el paper que hi han de desenvolupar les institucions autonòmiques (Parlament, govern amb totes les seves limitacions), les organitzacions polítiques, sindicals, municipals i les organitzacions i entitats populars.

El règim autonòmic, que forma part de l’arquitectura política de l’Estat espanyol imposa unes limitacions que comencen pel no reconeixement de l’existència d’una nació i un poble català i la impossibilitat, per tant, que aquest poble d’aquesta nació pugui decidir el seu futur polític; d’això en resulta la impossibilitat d’organitzar la consulta efectiva d’autodeterminació des del Parlament Autonòmic i el Govern de la CAC; si dintre de la democràcia del sistema polític espanyol el Poble Català no està dotat de personalitat jurídica pròpia, també pot resultar que no podem ser reconeguts en el marc jurídic internacional i que el nostre plet sigui considerat, fins ara, una picabaralla interna entre espanyols.

Totes aquestes consideracions em porten a concloure que el procés constituent català, si vol realment programar l’exercici del dret d’autodeterminació via referèndum o eleccions constituents vàlids en Dret Internacional, ho haurem de fer fora dels òrgans regits pel marc de la Constitució espanyola i, per tant, en un necessari nou marc institucional propi – digui’s Assemblea de Representants Electes Catalans o Assemblea Nacional Constituent, i de forma unilateral. Aquesta és la feina que , de manera coordinada, hem de tirar endavant en els pròxims mesos, des de les institucions de la CAC, des dels poders municipals i des de les entitats populars com l’ANC.