domingo, 29 de julio de 2012

Ens trobaran a faltar.

Jo ho tinc molt clar: si n'hi ha que, com diuen, han exhibit la bandera andalusa, de canàries, d'astúries, i ningú no els ha dit res, ¿com és que insulten als que han portat la catalana? Si no ens volen a Espanya, ¿per quins collons ens obliguen a ser-hi? Si us plau, que ens fotin a fora i estarem tots cotents.
D moment Catalunya es espanya, aixi que crec que esta mes que justificat la nostre senyera alla on estiguem. El xocolata per a tots avui esta mes que justificat. Catalans aviat ens trobaran a faltar ja os Ho Dic avui any2012.

Anem tots junts Collons !!!!!!!

Crec que s'acosten mesos molt decisius pero el nostre pais, i desde aqui faig una crida a tothom perque cadascu amb el seu petit petitisim gra de sorra aporti tot el que pot o el que sap i aquet cop entre tots ( si us plau units i amb sentit comu ) fer notar que al menys estem al costat dels nostres politics, al menys aquest cop. la crida es per tots aquells que estimeu Catalunya, que su sentiu amb sentiment i cor català desde sempre als qui us agradaria que Cesc Fabregas o Marc Gasol competisin amb catalunya... intemtem unir forçes simpatitzem amb el partit que simpatitzem, i anem tots junts cap un objectiu... es ben veritat el que va dir en Pep...units som imparables tot depen en el fons de nosaltres.. no siguem hipocrites si us plau...si nosaltres ho som que no espereu que es nostres politics siguin millor, els nostres politics son el reflexe nostre no us enganyeu. i caun caminem sols ja tindrem temsp de decidir si volem que el nostre pais sigui cap a la dreta cap a l'esquerra cap amunt o cap avall. siguem consecuents per una vegada collons i anem tots junts !!

MOMENTS PRECONSTITUCIONALS.

Dos mesos abans no caigués el mur de Berlin ningú no ho sabia. Jo també estic d'acord: la independència és la solució. Prefereixo un tracte d'igual a igual o, si m'ho permeteu, de germà a germà. És millor deixar diners que no que ens els prenguin. Si el nostre president convoca eleccions amb la finalitat de proclamar la independència, tots els que ara li retreuen que no ho faci el votarien? Hi haurà un moment en el que els partits no seran tan importants i, a més a més, si es tracta de ser independents hauriem de pensar en aquest moment preconstitucional, amb la finalitat d'elaborar una nova constitució catalana que ens permeti assegurar una democràcia de millor qualitat en la que es castigui degudament a qui malbarati els diners de tots. Seria perfecte ser independents i al mateix temps ser un estat nou dins Europa d'una elevada qualitat democràtica. Als actuals partits independentistes i els que necessàriament ho acabarant sent ja cal que us aneu espavilant en aquesta direcció. Els moments preconstitucionals tenen un alt valor humà perquè estan basats en la confiança i la generositat. Endavant!
 

domingo, 22 de julio de 2012

País mediocre??????

Potser ara el temps d'acceptar que la nostra crisi és més econòmica, va més enllà d'aquestes o als polítics, la cobdícia dels banquers o la prima de risc. Assumir que nostres problemes no s'han acabat convertint en una festa d'altra banda, amb una altra bateria de mesures urgents o una vaga general. Reconeixent que el principal problema d'Espanya no és Grècia, l'euro o senyora Merkel.... Suport per tractar de corregir-lo, que ens hem convertit en un país mediocre.

Cap país aconsegueix aquesta condició de la nit al dia. En tres o quatre anys. És el resultat d'una cadena que comença a l'escola i acaba a la classe dirigent. Hem creat una cultura en què la mediocre són més populars a l'escola, els primers alumnes que s'impulsen a l'oficina, que la majoria s'escolten en els mitjans de comunicació i els únics que van votar en les eleccions, no importa el que fas. Perquè ells són els nostres.

Estem tan acostumats a la nostra mediocritat finalment acceptem com l'estat natural de les coses. Excepcions, gairebé sempre es redueix a l'esport, servim a negar l'evidència.

-Mediocre és un país on els residents passen una mitjana de 134 minuts al dia amb una televisió que mostra principalment spam.

-Mediocre és un país que la democràcia no ha estat un President que parla anglès per tot o tenen un coneixement mínim sobre política internacional.

-Mediocre és l'únic país del món que en la seva sectarianisme ranci, ha aconseguit dividir fins i tot associacions de víctimes del terrorisme.

-Mediocre és un país que ha reformat el seu sistema d'educació tres vegades en tres dècades als seus estudiants a la cua del món desenvolupat.

-Mediocre és un país que no té una única Universitat entre el 150 millor en el món i obliga els seus millors investigadors d'anar a l'exili per sobreviure.

-Mediocre és un país amb una quarta part de la seva població en atur, no obstant això, s'ha trobat més raons per indignats quan els guinyoles en un país veí bromes sobre les seves atletes.

Un país on la brillantor de l'altra provoca la sospita és mediocre, la creativitat és marginats i sancionar independència.

Un país que ha fet l'aspiració Nacional gran, perseguit sense complexos per milers de joves que busquen a ocupar la plaça següent en el joc de Gran Hermano, per polítics que insultar sense haver de proporcionar una idea, caps que estan envoltades per mediocres, dissimular la seva pròpia mediocritat i estudiants que ridículitzant al company que s'esforça.

"Mediocre és un país que ha permès, anima i celebra el triomf de la mediocre, marginant l'excel·lència per deixar dues opcions: deixa o permès d'empassar per la marea gris imparable de la mediocritat."

Ens anem treient la por de sobre,oi !!!!


Amics, perque ens anem treient les pors de sobre! :

Una Catalunya Estat seria el tercer país més exportador del món
segons un estudi del Cercle Català de Negocis Si avui Catalunya esdevingués un Estat de ple dret es convertiria en el tercer país
més exportador del món, segons revela un estudi del Cercle Català de Negocis que s’ha fet públic avui.
...
El CCN afirma en l’estudi que si l’any 2010 Catalunya hagués tingut plena sobirania les seves exportacions (que forçosament haurien
d’incloure les vendes a l’Estat espanyol) suposarien un 59% del PIB català. Aquest percentatge ens deixaria només per darrera de
Tailàndia (74,2%) i els Emirats Àrabs Units (67%), segons dades de 2010.

L’estudi contempla, però, diversos escenaris que podrien afectar la capacitat exportadora catalana. El CCN es basa en un estudi de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras per concloure que en el cas d’un fort boicot per part d’Espanya (en el pijtor dels casos es contempla que afectaria en un 40% la balança comercial amb Espanya) en cas de secesió Catalunya baixaria només del tercer al setè lloc en el rànquing mundial. Aquesta posició encara ens deixaria per damunt de països com Alemanya.

L’estudi del CCN constata que cada any baixa la dependència econòmica del mercat espanyol, fins al punt que el 2011 el dèficit
comercial només equival al 25% del dèficit fiscal. Fins abans de la crisi, el dèficit comercial era clarament superior al fiscal. Per a Joan Canadell, secretari general del CCN, les dades demostren que l’economia catalana “és dinàmica” i les empreses catalanes “són de les més competitives del món en els seus sectors”. Per a Canadell, “el problema és que les ineficàcies de l’Estat espanyol i el dèficit fiscal permanent fan que com a país no puguem ser competitius
fins que no assolim l’Estat propi”.

Per la seva banda, Ramon Carner, president del CCN, celebra que les exportacions a fora de l’Estat superin a les interregionals i diu que és així perquè “l’empresari català ha pres bona nota que vendre a Espanya no és cap solució de futur i per això troba que per sortir de la crisi ha de vendre a l’exterior”.

sábado, 21 de julio de 2012

Menyspreu al funcionari.

Els que més contribueixen al menyspreu de la professionalitat del funcionariat són els polítics quan accedeixen al poder. Estan tan acostumats a prosperar en el partit a base de lleialtats i submissions personals, que quan arriben a governar no es refien dels funcionaris que es troben. Amb freqüència els veuen com un obstacle a les seves decisions, com buròcrates que posen objeccions i controls legals als qui pensen que no haurien de tenir límits per ser representants de la sobirania popular. En cas de conflicte, la lleialtat del funcionari a la llei i a la seva funció pública arriba a interpretar-se pel governant com una deslleialtat personal cap a ell i fins i tot com una oculta estratègia al servei de l'oposició.
Per evitar aquest escull han sorgit, cada vegada en major nombre, els càrrecs de confiança al marge de l'Administració i de les seves taules salarials; també s'ha provocat una hipertròfia de càrrecs de lliure designació entre funcionaris, el que ha suscitat entre aquests un interès a alinear-se políticament per a accedir a llocs rellevants, que després tindran com a premi una consolidació del complement salarial d'alt càrrec.
El desig de crear un funcionariat afí ha conduït a la intromissió directa o indirecta dels governants en processos de selecció de funcionaris, influint en la convocatòria de places, la definició dels seus perfils i temaris i fins i tot en la composició dels tribunals. Aquesta manera dels clients d'entendre l'Administració, en si mateixa una corrupció, té molt a veure amb la corrupció econòmico-política coneguda i amb els errors en els controls per escurçar-la.
Aquests governants de tots els colors polítics, però sobretot els que es titllen de liberals, són els que, després de la perversió causada per ells mateixos en la funció pública, carreguen contra la tropa funcionarial, sigui personal sanitari, docent o purament administratiu. Si la crisi és general, no és comprensible que es rebaixi el sou només als funcionaris i, si el que es vol és gravar als qui tenen una ocupació, hauria de ser una mesura general per a tots els qui perceben rendes pel treball siguin de font pública o privada. Amb tot, el més sagnant no és la retallada econòmica en el salari del funcionari, sinó l'insult personal a la seva dignitat. Pretendre que treballi mitja hora més al dia no resol cap problema bàsic ni estalvia llocs de treball, però serveix per assenyalar-lo com a persona poc productiva. Reduir els anomenats moscosos o dies de lliure disposició -que van néixer en part com un complement salarial en espècie davant la pèrdua de poder adquisitiu- no alleuja en res l'Administració, ja que mai s'ha contractat una persona per substituir a qui gaudeix d'aquests dies, ja que es reparteix el treball entre els companys. La mesura només serveix per crispar i desmotivar un personal que, a més de veure com se li rebaixa el seu sou, ha de suportar que els governants l'estigmatitzin com una càrrega per sortir de la crisi.

domingo, 15 de julio de 2012

Anem llestos Independència quan mès aviat millor.

Sobreviure el fallit històricament estat ESP. Un estat que mai ha sapigut ni li ha interessat saber quina és la finalitat dels estats: Donar benestar i dignitat als seus ciutadans. Entenen l'estat ESP com la megacasta funcionarial-oligarquica que sempre ha viscut d'uns altres pobles i ha deixat el poble ESP a la miseria. Algú em pot dir algún moment de la història de l'estat ESP en què no hagi ofert miseria, violència i indignitat?. L'estat ESP no va passar la Ilustració i menys encara la Revolució Industrial ... i no cal recordar que tampoc va tindré mai unes Corts medievals com les catalanes precursores del Parlamenterarsme modern. L'estat ESP es va quedar anclat en el Feudalisme més ranci i més ineficient. Les mesures actuals tracten de salvar l'estat no els ciutadans que li donin el sentit de ser. Per tant no tinc cap rencança en dir que l'estat ESP se'n pot anar a la merda doncs com a estat és d'una inutilitat i d'una manca d'ètica que no mereix cap esforç que puguem fer els ciutadans que per la força ens veiem obligats a pertanyer-hi. Som ciutadans, oi? Doncs ... per què no actuem com a tals?
Si ens hem d'esperara a lliurar-nos de corruptes, explotadors, banquers (i banqueres) tirans, etc. etc. , anem llestos, Independència quan més aviat millor, ara si pot ser, gentola sempre n' hi ha hagut, la hi ha, i la hi haurà, simplement el mon es així, te aquestes coses, i hem de lluitar contra elles, des de dintre, no hem d'esperar tots siguem purs i candits per organitzar-nos la vida.
La crisi farà reviure conceptes com ara la lluita de classes que els ideòlegs del liberalisme creien extingits com els dinosaures. Efectivament, amb el model neoliberal vigent s'estan aguditzant les contradiccions del propi sistema i posant en perill la pròpia supervivència del mateix. La "fi de la història" va morir fa uns quants anys. En la seva recerca desenfrenada d'increment de plusvalues avui devaluades les classes dirigents estan possant sota una olla de pressió les classes populars en un procés que se'ls pot girar en contra. Ho veiem dia rera dia com en aquest sistema corrupte i podrit els sacrificis van adreçats només cap el d'abaix mentre s'està produïnt un trasvàs i robatori de riquesa d'avall cap amunt i cap els qui tenen més, accentuant la precarització i exclussió de les classes populars.

Fer pinya tots plegats.

Això provocarà paulatinament un empobriment en el ciutadà i consumidor final. D'aquesta forma no e...s poden crear llocs de treball, ja que obligues a les empreses a pagar més impostos i si augmentes el preu del teu producte o servei la gent no pot accedir-hi, ja que els nivell de renda de les families segueixin iguals o pitjors, ja que els sous disminueixen o queden estancats, mentre que els preus i els interessos augmenten.
Ja, quan vàrem fer el canvi de l'euro a la pts, va ser l'inici de l'empobriment del país per culpa de que els governs actuals no van fer les reformes adients en sous i salaris als treballadors. En canvi el preus van augmentar a l'alça: 100 pts = 1euro i al contrari el sou era de 100.000 pts a 600 euros, amb els anys aquest canvi ens ha passat factura igual que l'especulació. Però avui en dia no podem permetre que el salari mínim sigui gaire bé el 50% menys que a França o alemanya i tinguem el impostos més alts o iguals. I el govern central no té prou en fastidiar al ciutadà que també vol ficar a tothom al mateix sac. El govern de Catalunya fa temps que fa els deures des de l'obligació de millorar la situació i ara el PP també vol imposar els seus criteris, no només econòmics sinó en altres matèries que no tenen competències. En definitiva penso que els hi falten ideas i no saben com governar aquesta situació. Cada cop veig més clar que només tenim un camí. Catalunya és un país de treballadors, fem 10h, 11h 12h diaries per poder arribar a final de mes i després tenim que pagar el que altres no fan, ho trobo del tot injust. Espero que la gent amb el temps vegi la realitat, ja no només pel sentiment que cadascó pot tenir el seu, sinó per la butxaca i pel futur de les families catalanes. Ës el moment de fer pinya tots plegats!! salut i força.

domingo, 8 de julio de 2012

Les intencions del govern espanyol.

¡Així, no!

MIQUEL
BUCH
 
És un mandat parlamentari i un compromís del govern que aquest any entri al Parlament una proposta de nova llei de governs i hisendes locals de Catalunya. Les entitats municipalistes i el Departament de Governació fa mesos que treballen perquè, des del consens i fruit d’una rigorosa anàlisi de les necessitats del nostre país, puguem definir una nova organització dels ens locals més eficient, eficaç i austera, i que defineixi a qui correspon exercir les competències.
És el que jo anomeno «qui fa què, què fa qui, i qui ho paga», sempre pensant com es presten millor els serveis per als nostres veïns i veïnes. Aquesta iniciativa la portem des d’aquí perquè el nostre Estatut d’Autonomia deixa clar que l’organització territorial i competencial dels ens locals és part del nostre autogovern.
En paral·lel, ens trobem que des de Madrid arriben cada setmana idees diferents: primer, es parla d’eliminar municipis; després, només de traspàs de competències; després, de l’eliminació de mancomunitats i consorcis (figures que en molts casos no tenen cap cost econòmic i que aconsegueixen que sigui molt més barat el servei que presten). ¿Aquesta és una bona manera de fer les coses? De ben segur que no. A més, la reforma neix amb una temptació recentralitzadora i d’envair el nostre autogovern i l’autonomia dels ens locals. No hi ha hagut consens entre l’estat i els governs locals ni amb la resta de forces polítiques. Potser es farà per empatx de majoria absoluta. El govern central posa l’altaveu anunciant una gran reforma del món local, com si els ajuntaments fóssim el gran problema, i com si això fos la solució al problema de l’administració espanyola. I, davant d’aquesta situació, els alcaldes i alcaldesses diem prou. L’administració local enfront de la resta d’administracions, segons el CIS, és la més ben valorada pel ciutadà. Tot el món local és el responsable de només el 3,4% del deute de les administracions públiques. Aquesta dada demostra que no som els màxims responsables de la mala situació general. Cada administració ha d’assumir la seva part de responsabilitat, en particular la de l’Estat, la més deutora.
Abans de voler resoldre l’organització municipal, potser haurien de començar assumint que ells sí que són una part important del problema, suprimint alguns ministeris amb competències descentralitzades. Desconfiem per tant de les receptes «que tot ho curen», i sobretot «que només curen els mals aliens». Sembla que les intencions del govern espanyol passen per amputar un conjunt de competències dels municipis de menys de 20.000 habitants que passarien a ser gestionades des de les Diputacions. A Catalu-nya, això comportaria quedar-nos només amb 63 ajuntaments amb la gestió directa de les actuals competències; 44 a la demarcació de Barce-lona, 10 a Tarragona, 8 a Girona, i en el cas de Lleida, només la capital. Una proposta que, a Catalunya, ignora els consells comarcals o l’Àrea Metropolitana, que, per proximitat al territori, ja estan prestant avui serveis de manera eficaç. Unes entitats que ja he dit al principi que s’han de repensar i fer més austeres, eficients i eficaces. ¿Estem dient que un veí de Llavorsí haurà de fer 138 km fins a Lleida per poder fer un tràmit? Convertirem els veïns i veïnes de pobles petits i allunyats de la capital de demarcació en ciutadans de segona, i no ho podem permetre.
Catalunya té una organització institucional que respon a la realitat del nostre territori i els representants del món local defensarem aquesta realitat. Si es concreta la proposta, es trobaran amb un rebuig frontal del món local català, encapçalat per l’entitat majoritària del municipalisme català, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS  

sábado, 7 de julio de 2012

Ara el govern vol reduir l'atur per estalviar.

A veure, estafa no crec que sigui la paraula, de fet el que es cotitza per la prestació d'atur és ridicul, un 1,55%, en una nòmina de 1000€ bruts suposa 15,50€, al cap de 6 anys haurem pagat 1116€, i en canvi tindrem dret a una prestació de 700€ els primers 6 mesos i 600€ els altres 18, aproximadament 15.000€. Per tant si cadescun de nosaltres hagués de cobrar en funció del que hem aportat per la contingència d'atur, no tindriem ni per cafès. A més resulta que la majoria de la gent esgota la prestació i solent trobar feina en els darres mesos. El que també s'ha parlat algun cop de fer és incrementar el que es cobrar però reduir el termini, de fet Espanya és dels païssos a on es cobren més mesos de presatció, i casualment un dels que té la taxa d'atur més alta entre els països del nostre entorn. és a dir la prestació ha de servir per parar el cop de la pèrdua de feina, però en cap cas pot esdevenir una mena de dret consolidad a unes vacances pagades de 24 mesos. (I per que consti, ni voto, ni he votat mai al PP, ni són especialment sants de la meva devoció.

¿Per què aquesta mania de comparar-nos amb Alemanya ú altres països d'Europa quant ens pugen la benzina o qualsevol impost, ens fan pols la nòmina amb l'IRPF o ens retallen drets socials com a ensenyament, sanitat o pensions?.Tot i això, no s'esmenten ni els seus sous ni els seus drets ni el benestar producte dels seus impostos, que a més són respectats per l'estat amb una serietat que nosaltres n`hi em somiat mai.

 La realitat, és al carrer i no en enquestes o estadistiques.No vull comparar la mentalitat laboral d'un espanyol amb la d'un japonès, és cert , però en dir que som el país amb màs atur d'Europa i que casualment tenim la prestació màs llarga, jo interpreto que escurçant la prestació, casualment, també baixaria l'atur.I pot ser que per a alguns o molts, la desocupació sigui una vacança de 24 mesos, però li asseguro que no ho és per a tots i en aquest cas concret, generalitzar és del màs injust.Repeteixo que la realitat està al carrer.I per últim, seria desitjable sancionar els que defrauden amb la prestació, a Alemanya i altres països d'Europa, això ho vigilen molt, però mai legislar de manera que paguin tots els aturats en conjunt.Ultimament veiem massa sovint que les lleis castiguen a justos i pecadors,i aixó no es legislar amb justicia.

martes, 3 de julio de 2012

Declarem la independència.

El que cal fer és declarar la independència, blindar l'autogovern i començar a negociar amb el govern espanyol la secessió total.
Si s'anticipen com ho han fet amb la sentència del TS contra la immersió anem bé.... Tenim una llei al Parlament des de fa prop d'un any que permet blindar la immersió i CiU enlloc de donar-hi suport ha bloquejat la seva tramitació parlamentària i a més hi ha presentat esmena a la totalitat.

Quan l’espoliador es fa la víctima, el Sr. Monago de Extremadura.

Ara s'adonen que els 200 anys de retard que ens porten (encara no han fet una revolució industrial propia) els dona dret a seguir subsistint de les colònies. Prou! si els diners que ens han furtat els haguessin invertit en generar industria productiva en lloc d'nfraestructures inútils, ara no tindrien aquestes pors. com diria el "poeta"... Que n'aprenguin!   
Monago és nacionalista ... però nacionalista espanyol! A Extremadura també fa segles que hi ha gent que no són ni espanyolistes i molts no som ni espanyols i a més a més parlem portuguès, per exemple! Els capitalistes no tenen partia el treballadors i els jornalers si! Visca Catalunya i Extremadura.lliures !!!!! 
Això sol passar perquè no hi ha polítics. Qualsevol líder ja sap que les dues condicions per ser-ho són: Motivar i Preveure. Un servidor que no és res, no sap motivar gens, però sí preveure. Així és que, que passi una vegada és culpa del delinqüent, però que passi dues és culpa dels responsables que no han sabut o volgut evitar. No era d´estranyar, doncs, que passaria, i ningú no ha fet res. Per tant, no cal que ens diguin la notícia, ja s´esperava.

De moment Catalunya es Espanya, de moment.....

D moment Catalunya es espanya, aixi que crec que esta mes que justificat la nostre senyera alla on estiguem. El xocolata per a tots avui esta mes que justificat. Catalans aviat ens trobaran a faltar ja os Ho Dic avui any2012.
Amb tot el respecte del mon, s'ha de fer el que va fer l'Oleguer, dir no a la selecció espanyola i així, quan treguin la senyera tothom els aplaudirà doncs defensaran la selecció de Catalunya .
 

Ser Català representa haver de lluitar per continuar existint

Catalunya pot ser independent, i de fet ho recolzaré mil i un cops. Però Espanya no és l'enemic. Els polítics que representen Espanya potser sí, però el país no. Em sento en part orgullós de parlar l'idioma de Cervantes, i crec que com a país és respectable. Que vulguem marxar d'ell no implica comentaris antiespanyols, ni anticatalans per part seva. Bona nit , estem al segle XXI i en teoria som capaços de dialogar i tractar la gent respectant les seves llibertats.I estic parlant d'ambdós bàndols.
Els insults son resultat del fracàs de la política. L'estat plurinacional, pluricultural, plurilinguístic no ha sigut implementat amb totes les seves conseqüències com per exemple acabar amb el centralisme ancestral que veu enèmics per tot arrèu. Espanya és una mala administradora del talent que té precisament per la seva varietat. Nomès atien polèmiques, envejes, agravis per defensar simplement el CENTRALISME.
l'estat espanyol només te un objectiu acabar amb tot el que estigui lligat a la identitat catalana, per això lligat amb l'eurocopa fa tot el que pot per impedir que tinguem seleccions catalanes i fa tot el possible perquè des-de tots els seus mitjans la selecció espanyola sigui la nostra, puc comprendre que degut al gran volum d'inmigració d'espanya cap a Catalunya des de els anys 40-50, una part important d'aquesta inmigració a pesar de que aquí a tingut un bon pervindre, no a volgut integrar-se amb la nostra identitat i a continuat sent i sentint-se espanyol, a pesar de que ser espanyol a Catalunya representa se espanyol de 3ª, i ser Català representa haver de lluitar per continuar existint, per poder tenir la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat. Des-de que Catalunya va ser sotmesa a l'estat espanyol, que estan intentant acabar amb tot el que representar ser Català, actualment tenim una de les situacions mes difícils de la nostra historia ( a part de les guerres que per desgracia sempre em estat derrotats), l'estat espanyol des-de fa molts anys ens te sotmesos a un espoli fiscal brutal, a una manca d'inversions en infraestructures que son un pes mort per el nostre desenvolupament, a una xarxa de vies de pagament sense fi, a un intent de acabar d'enfonsar la llengua i la cultura catalana a un fet folklòric, via allau massiu de mitjans en castellà, que el català no sigui la nostra llengua vehicular, utilitzen les lleis i tribunals al seu servei, utilitzen a tota aquesta població que se senten espanyols i volen que l'identitat catalana sigui un fet residual. es per tot això i per moltíssimes coses mes que per falta de temps i espai i per no fer-me pesat, es que no entenc que i haguí catalans que puguin recolzar el que represente la selecció espanyola. l'estat espanyol només te un objectiu acabar amb tot el que estigui lligat a la identitat catalana, per això lligat amb l'eurocopa fa tot el que pot per impedir que tinguem seleccions catalanes i fa tot el possible perquè des-de tots els seus mitjans la selecció espanyola sigui la nostra, puc comprendre que degut al gran volum d'inmigració d'espanya cap a Catalunya des de els anys 40-50, una part important d'aquesta inmigració a pesar de que aquí a tingut un bon pervindre, no a volgut integrar-se amb la nostra identitat i a continuat sent i sentint-se espanyol, a pesar de que ser espanyol a Catalunya representa se espanyol de 3ª, i ser Català representa haver de lluitar per continuar existint, per poder tenir la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat. Des-de que Catalunya va ser sotmesa a l'estat espanyol, que estan intentant acabar amb tot el que representar ser Català, actualment tenim una de les situacions mes difícils de la nostra historia ( a part de les guerres que per desgracia sempre em estat derrotats), l'estat espanyol des-de fa molts anys ens te sotmesos a un espoli fiscal brutal, a una manca d'inversions en infraestructures que son un pes mort per el nostre desenvolupament, a una xarxa de vies de pagament sense fi, a un intent de acabar d'enfonsar la llengua i la cultura catalana a un fet folklòric, via allau massiu de mitjans en castellà, que el català no sigui la nostra llengua vehicular, utilitzen les lleis i tribunals al seu servei, utilitzen a tota aquesta població que se senten espanyols i volen que l'identitat catalana sigui un fet residual. es per tot això i per moltisimes coses mes que per falta de temps i espai i per no fer-me pesat, es que no entenc que i hagui catalans que puguin recolzar el que represente la selecció espanyola.