El Parlament ha d’aprovar la llei electoral en dos capítols. Dimecres s’aprovarà l’admissió a tràmit, és a dir, el ple de la cambra donarà el vist-i-plau a la tramitació i abans de vacances es votarà si s’aprova definitivament. Hi ha un problema, però. De moment, els qui donen suport a la llei són CiU, ERC, IC-EUiA i la CUP. Aquests quatre grups sumen 87 diputats, de manera que no hi haurà cap entrebanc perquè dimecres la llei superi aquest primer escull: per acceptar la simple tramitació d’una llei al Parlament cal ‘només’ la majoria absoluta de 68 diputats.
Fins aquí bé. El problema podria ser al juliol. La llei electoral és una llei que es considera orgànica de país, és a dir, que toca allò més fonamental d’un país. Per aprovar lleis en aquest àmbit (com l’Estatut) no n’hi ha prou amb la majoria absoluta sinó que cal la famosa majoria qualificada, la de dos terços dels diputats, per tant, 90 vots a favor. La llei electoral està a 3 vots de tirar endavant.
En aquest punt potser convé recordar quins són els punts forts del què fins ara han pactat CiU, ERC, IC-EUiA i la CUP, i que no és poc tenint en compte les distàncies ideològiques que hi ha entre els sis partits que integren aquests quatre grups (CDC, UDC, ERC, IC, EUiA i CUP). Abans que res potser cal aclarir que el consens al que s’ha arribat deixa entreveure una llei genuïnament catalana, és a dir, no s’ha fet una fotocòpia de les altres lleis electorals ni molt menys de l’espanyola. Hi ha molta feina darrera i no s’ha fet de la nit al dia. (Bé, si d’alguna cosa han pecat tots plegats és de la lentitud: han tingut 35 anys per elaborar-ne una de pròpia). El cas és que, si s’aprova, la llei electoral catalana serà una de les més modernes de tot Europa i incorporarà elements que ara es demostren necessaris en aquest sistema caduc de partits. A saber:
- Estalvi econòmic: Quants sobres amb propaganda electoral rep vostè quan hi ha campanya? Un per formació, com a mínim. Visc a Sant Cugat on el 24 de maig es presenten 10 formacions polítiques per un consistori de 25 regidors. Segurament rebré 10 sobres amb 10 díptics i 10 llistes electorals. Cal? No. L’esborrany de la llei electoral catalana preveu una tramesa conjunta. És a dir, els partits polítics s’han posat d’acord (al·leluia) per enviar-me un únic sobre que contindrà els 10 programes electorals i les 10 llistes. Sembla una tonteria però la despesa pública i l’ecologia se’n ressentiran en positiu.
- Vot anticipat: Una altra mesura que sembla mentida que no s’hagi pensat abans. Si el dia de les eleccions no sóc prop del meu col·legi electoral, perquè caram haig de fer tot el tràmit burocràtic d’anar a correus, esperar rebre la documentació, tornar-hi, votar a distància i esperar que el vot arribi a temps? No és més fàcil demanar votar abans, fer-ho i reservar el vot fins el dia de les eleccions? Bé, això del vot anticipat (que es fa en països com els Estats Units) està inclòs a la llei electoral.
- El text que s’està tramitant també preveu una vacuna anti-llistes fantasma. Potser per això no agrada al PSC i al PP. Per poder ser diputat o regidor caldrà estar empadronat a la circumscripció per la qual et presentes. Oi que sona lògic? Doncs fins ara, la llei electoral permet que un senyor de Getafe es presenti com a regidor de Sant Joan de les Abadesses sense que ni tan sols sàpiga ni on cau ni com es pronuncia. No és un exemple a la babalà, és real i actual. No sembla una mesura tan estrambòtica la de demanar una miqueta de proximitat territorial al qui, al capdavall, acabarà representant-ne un tros.
- En l’àmbit nacional també hi ha una mesura central que, per si sola, ja dona sentit a la llei: l’autonomia electoral de Catalunya. L’esborrany preveu la creació de la sindicatura electoral catalana, o el que és el mateix, que la última paraula en la resolució de conflictes electorals la tingui aquesta sindicatura i no pas la junta electoral central amb seu a Madrid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario