jueves, 14 de mayo de 2015

No suporto el deixar-se caure en la queixa constant o en l’excusa absurda.


Això, en el millor dels casos ho sap cadascú, tot i que de vegades ens trobem que ni un mateix sap ben bé el que vol... així que jo sóc molt conscient que demanar-vos alegrement que confieu en mi, és una fita si més no agosarada, però si que crec que puc demanar-vos una oportunitat.

Així que de moment això és el que us demano, una oportunitat per conèixer-nos millor i poder avençar junts cap a una confiança mútua.

Perquè em pugueu valorar una mica, us diré que he establert un compromís amb mi mateix un compromís que ve marcat per uns objectius, el primer de tots és el de ser honest, honest amb mi i amb tots vosaltres, honest en el terme més ampli de la paraula. El segon, és el de la constància, tan necessària per a la tasca que em proposo desenvolupar i el tercer és el de la voluntat de servei envers vosaltres i envers tota la població d’Arenys.

També en sé de viure i conviure i tinc força sentit comú, i sobre tot crec que en sé bastant d’escoltar la gent, d’empatitzar amb l’altre, de compartir opinions, debats o punts de vista, d’acompanyar en els processos vitals... i sobre tot en sé de buscar consensos.

Buscar el consens sense deixar-me arrossegar al terreny de l’altre, sense renunciar a l’essència del que crec fermament, en definitiva sense renunciar a ser jo mateix.

Els que em coneixeu sabeu que sóc així, que no m’acomodo en la meva zona de confort i quan ha calgut defensar l’opinió davant del partit  o del seu comitè executiu, ho he fet sense cap tipus de problema.

Crec que sóc una persona optimista. Per a mi ser optimista és saber que les coses poder ser millor, que val la pena intentar-ho de nou, arriscar-se i fer-ho tantes vegades com calgui; que els problemes són oportunitats que ens permeten millorar, que equivocar-se és una ocasió per saber com s’han de fer les coses i millorar-les a la següent i que cada fracàs és una nova oportunitat per aprendre.

No suporto el deixar-se caure en la queixa constant o en l’excusa absurda.

Vull una vila on no confonguem l’èxit amb la fama i puguem fer del que ens agrada la nostra forma de vida, on cadascú pugui viure la seva pròpia aventura, el seu propi repte, on cadascú pugui desenvolupar el seu talent, la seva ambició.

La meva és una proposta de consens, d’integració, de suma, i de suma a tots els nivells i el treball en equip és la base de la meva manera de fer. Jo sóc de les que pensen que si no hi ha equip no hi ha joc per tant, serà l’equip qui consensuarà la línia de treball i els objectius a assolir. Si tenim equip, joc i objectius tindrem alguna possibilitat de guanyar. El treball en equip, fa possible el somni de l’equip.

Tanmateix, hem d’esbrinar quins són els punts forts i els punts febles que tenim nosaltres com a organització i des d’aquest coneixement reforçar els forts i minimitzar els febles, de fet, ja tenia previst començar a l’elaboració del nostre pla d’estabilitat política trencat per la imposició del cap de  llista.

Hem de treballar des del convenciment que on hi ha un problema hi ha una oportunitat i mirar de trobar sempre el costat positiu de les coses: un municipi amb moltes oportunitat per explorar i descobrir, on no tot està fet o provat i on tenim per davant molta feina a fer.

Sempre penso que és millor posar l’atenció en allò que tenim, en lloc de fer-ho en allò que ens falta. En temps de crisi, temps d’innovació per excel·lència, no oblideu que la innovació sorgeix com a resposta a vells problemes, hem de saber gestionar els recursos de la manera més eficient i eficaç possible, no és el moment de grans inversions, o d’endeutar-se més i la creativitat és gratis, no costa diners, només calen idees, voluntat i posada en comú, i des del talent així creat, cercar la inversió. No oblideu que la inversió va on està el talent, no a la inversa, i si volem un entorn innovador ens cal una actitud innovadora; però la innovació no neix així, de manera espontània, ens cal una situació planificada, estructurada, elaborada, debatuda...

És per això que us animo a tots a participar en aquest projecte que no és meu, sinó que és de tots els que vulgueu formar-ne part, i així entre tots poder aixecar la moral d’aquest poble.

Visca Arenys de Mar.

Visca Catalunya Lliure !!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario