L'autocrítica sempre és sana.

 L'autocrítica sempre és sana. Però el gruix més important dels votants de la Colau no la voten per l'esquerranisme de les propostes, sinó perquè el discurs de la Colau està fet amb llenguatge propi del marc mental espanyol i els reafirma encara més dintre del marc mental espanyol. És allò que passava als anys vuitanta i noranta, quan candidats com l'Anna Maria Balletbò o l'Isidre Moles anaven a un acte electoral a Nou Barris, a la Zona Franca o a Badalona... Preguntaves a la gent: vostè votarà a favor del PSC? I molt indignats et contestaven: noooo, yo votaré al Felipe. Colau fa el que Ciudadanos, però amb l'avantatge de que a Catalunya sempre ha venut més embolicar-se amb la bandera vermella que anar de lliberal tirant a la dreta quan et mous amb el discurs espanyol i espanyolista, populista. Per això Ciudadanos és l'aposta de les èlits espanyoles pel que fa a Espanya. Però pel que fa a Catalunya, han hagut de promoure una recepta diferent, esquerranosa, agressivament radical, per poder trencar el que era el principal ingredient del procés sobiranista que assegurava la victòria del SÍ: LA TRANSVERSALITAT, el consens d'amplis sectors de la població de diferent classe social i ideologia que estaven disposats a anar junts cap a la independència deixant les seves diferències partidistes aparcades per al moment de posar-se a dissenyar el nou Estat. Aquest és el perill real que representa Colau i Pablo Iglesias a Catalunya.
El discurs que tenen, el de les tertúlies cridaneres farcides de llenguatge gruixut de les cadenes de televisió espanyola, el llenguatge de l'Alfonso Guerra, aconsegueix fàcilment penetrar en el sectors socials que encara no han sortit o no han desconnectat del marc mental espanyol i ho fa abans de que Junqueras o David Fernández hagin pogut fer-se un bon forat en aquests sectors.
 Alhora, promouen un clima que és totalment contrari a la transversalitat que tants anys d'esforç ha costat a entitats com l'ANC o Òmnium. I si acabem amb la cultura de la transversalitat, acaben amb el procés sobiranista sense necessitat ni tan sols d'arribar al 27S. A Madrid ho sabien i per això aposten per Ciudadanos només a Espanya, però no a Catalunya, a Catalunya han apostat per Colau, Podemos i ICV.
Bé, però independentment dels desitjos de Madrid, potser caldria que les persones que veuen amb reticència (i amb raó) la postura de l'agrupació de la Sra. Ada Colau vers el procés sobiranista .... doncs caldria que fessin autocrítica i preguntar-se que és el que han fet ells, quines polítiques han aplicat i quines no han aplicat a la ciutat de Barcelona per a què hagi una part important de la població que estigui disposat a votar-la. I no cal dir que qui hauria de fer més autocrítica és qui ha governat la ciutat. I si CiU, ara que ha esdevingut independentista necessita dels vots dels barcelonins per a tirar endavant el 27S, doncs potser que hagessin tingut més en compte a les classes populars de la ciutat els vots del quals ara necessiten.  I si el 27S és tan important suposo que arribat el moment, CiU no tindrà recança en pactar amb ERC i les CUP per accedir a l'alcaldia (si els resultats així ho determinessin). Potser hi ha partits sobiranistes que s'han adormit a la palla i no s'han pres prou seriosament l'eix social i s'han quedat instal·lats amb el discurs que les mancances que tenim es deuen al dèficit fiscal, que, tot i ser cert, només amb aquest discurs no n'hi ha prou. El fet que hagi gent disposada a votar a partits no clarament independentistes ho demostra. I el dit per l'Ajuntament de Barcelona també és extensible al Govern de la Generalitat de cara el 27S.