jueves, 30 de agosto de 2012

La transició mal feta.

La Transició va distar molt de ser modèlica. Es va fer en termes molt favorables a les forces conservadores que controlaven l’Estat espanyol. Hi havia un enorme desequilibri entre les forces polítiques que es van seure a la taula per dissenyar aquesta Transició. D’una banda, les conservadores, hereves de la dictadura, que continuaven tenint un gran poder, controlant, a més de l’Estat, la majoria de mitjans d’informació i persuasió, mentre que les esquerres, que lideraven les forces democràtiques, acabaven de sortir de la presó o de tornar de l’exili. No cal dir que les mobilitzacions obreres van jugar un paper essencial en finalitzar aquella horrible i sagnant dictadura. Però els partits polítics d’esquerra que es van asseure a la taula tenien molt poc poder. Això va donar com a resultat una Transició i una Constitució inmodèliques. El sistema democràtic que va resultar va ser molt limitat, produint un benestar molt insuficient. El que està passant amb les víctimes del que es diu a Espanya “el franquisme” (que s’hauria de dir feixisme) és un clar exemple. Una jutge d’Argentina haurà de protegir els seus drets -responent al dret internacional- degut al fet que els que ho haurien d’haver fet a Espanya no ho van fer. I, Espanya continua sent el país amb la despesa pública social per habitant més baixa de la UE.
En aquesta Constitució apareix la bandera borbònica com la bandera espanyola, i la Marxa Reial com a himne nacional, enfront del qual els súbdits han de quadrar-se en silenci. Aquests símbols defineixen bé l’Espanya de la Transició. Però per a milions d’espanyols -que van perdre la mal anomenada Guerra Civil (que va ser un cop militar feixista davant d’un sistema democràtic) i els seus successors, hereus que vam lluitar durant la dictadura per la democràcia-, ni la bandera ni l’himne són els nostres . Ho és per llei, però no els sentim nostres. En realitat, aquell himne va ser l’himne dels colpistes, i la bandera borbònica (amb canvis mínims) va ser la que els colpistes van enarborar en la seva victòria en aquella rebel•lió antidemocràtica (que no hagués guanyat sense l’ajuda militar de Hitler i Mussolini). Aquest rebuig és molt accentuat a Catalunya (on la cultura va ser brutalment reprimida pels colpistes) i no només entre els independentistes  sinó entre gran part de la població.

La depresió ja ha arribat.

Quan tants treballadors estan sense feina i quan la majoria de joves estan desocupats durant molts anys, signifiquen una pèrdua, moltes vegades irreversible, de recursos productius. I això és el que està passant a Catalunya. Davant d’un sector exportador viu, hi ha una economia domèstica paralitzada per una enorme falta de demanda, creada per la confluència de baixada de salaris, destrucció d’ocupació, i reducció de despesa pública. En realitat, la baixada de salaris està creant una enorme recessió no només en els països perifèrics de l’Eurozona sinó també en els països del centre. El nivell de demanda de la manufactura (PMI, Purchasing manager index) està baixant també a Alemanya i a França a nivells d’Itàlia, havent assolit quotes per sota del que es considera el nivell acceptable i/o sostenible. I això era, de nou, predictible, ja que gran part de les exportacions alemanyes i franceses són importacions italianes, espanyoles, portugueses i gregues. I la baixada de salaris i retallades de despesa pública estan reduint dramàticament el consum domèstic i exterior.
La resposta de l’establishment alemany no és estimular la demanda a Alemanya i en els altres països de l’Eurozona sinó al contrari. Les seves polítiques públiques estan retallant els salaris dels treballadors alemanys i (pressionant a través del Bundesbank i, per tant, del BCE) dels treballadors dels països perifèrics de l’Eurozona, conduint al precipici a tota l’Eurozona. S’inicia així una competició per veure qui paga menys als seus treballadors. Però com bé ha dit la Organització Internacional del Treball, en la seva resposta a l’informe del BCE, tal estratègia portarà a una depressió no només europea sinó mundial. El que està passant a l’Eurozona és un exemple de les conseqüències d’aquestes polítiques. La seva recessió pot portar a una gran depressió. De fet, per a milers d’espanyols i d’europeus aquesta depressió ja ha arribat.

domingo, 12 de agosto de 2012

SOM CATALANS.

Parlant de seny i rauxa
En aquests moments que ens ha tocat viure, caldria fer una reflexió...
Volem l'autodeterminació, però és possible amb el Parlament que tenim?
Els grups independentistes no han assolit una gran representació a l'hemicicle, dos dels partits més votats, encara que duen la C de Catalunya a les seves sigles, tenen la seu principal a Madrid, i no deixen de ser una sucursal al nostre país, dirigida des d’allà.
El partit que Governa es troba amb "l'ajut" de les altres forces polítiques, intentant desgastar-los, tant dins de Catalunya com fora.
Senyors...... Ara és el moment del seny, no de la rauxa.
Tots som catalans i estimem la nostra terra, no perdem el temps en voler dir si som de dretes, d'esquerres o de centre, abans que res SOM CATALANS i hem de fer pinya.
Quan puguem decidir per nosaltres mateixos, ja triarem com volem ser.
No perdem més temps en barallar-nos entre nosaltres que això no ajuda, més aviat ens fa mal.
Tenim un President que va guanyar per majoria i ara hem de estar amb ell, per que ens porti pel camí a la independència; tots junts ho aconseguirem, si no li fem costat estem perduts i la seva tasca serà inútil.
Som, o no som una Nació?
Demostrem-ho al mon i deixem-nos de ximpleries, ara es el moment del seny i quan estiguem tots units; llavors i tant sols llavors serà el moment de la rauxa.
No hi ha cap mes manera de fer-ho...
Llavors, A QUÈ ESPEREM??

TOTS UNITS PER LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA

domingo, 5 de agosto de 2012

LA REFUNDACIÓ D´UN NOU CAPITALISME.

El gran avanç de les noves tecnologies ha propiciat que els principals mercats de valors estiguin interconnectats influint ràpidament en tots ells sobre qualsevol variació que succeeixi en un dels seus integrants.
La gran revolució de la informàtica i de la comunicació i l´economia digital, genera una ràpida transmissió de dades, funcionant les diferents borses interconnectades entre si, de manera permanent.
Aquests factors han contribuït a un món globalitzat, que ha permès a una minoria d'aquests grans especuladors financers, i del mercat lucrar-se i beneficiar-se amb altíssims guanys, a causa de la manca de controls i mecanismes reguladors de les diferents economies dels Estats.
Aquestes deficiències en la manca de control dels mercats financers, per part dels Estats, ha fet que un Lobby d´especuladors, hagi obtingut grans beneficis sobre la cotització de valors o de diners sense generar riquesa al conjunt de l'economia, ( per l' economia productiva ) i tanmateix generant una gran bola especulativa, que ha fet trontollar als Estats, que ho han permès (un bon exemple de país, que il · lustra això és Islàndia).
Això ha tingut uns efectes demolidors i molt perversos, que han portat el sistema financer al col · lapse i a la greu crisi de les seves respectives economies, produint un enorme endeutament, en alguns països (i de les seves diferents administracions públiques), a les famílies i com a conseqüència a un ràpid i brutal empobriment de gran part de la població.
Els Estats han de defensar-se, plantant cara a aquests grans especuladors, per delimitar aquestes operacions especulatives, establint mecanismes, que penalitzin aquest tipus de pràctiques a la borsa, i en l´economia, que tinguin com a objectiu poder estimular l' economia productiva, per dotar-la d'una autèntica solidesa, que reverteixi en els seus ciutadans.