Cal fer més reflexions a fi d'aproximar-se el màxim possible a la realitat.

Cal fer més reflexions a fi d'aproximar-se el màxim possible a la realitat. Si dieu que "...Si pretenen que el procés independentista no s'aturi ..." Això mateix se'ls podria dir a ERC i CiU quan a principis d'any van pactar un full de ruta en comú .... sense la CUP. Ho dic perquè el president Mas s'ha queixat que la pèrdua de Barcelona ha estat degut a la divisió de l'independentisme. Home! els primers de produir aquesta divisió van ser ERC i CiU al no pactar també amb la CUP el full de ruta. O no? Però és clar, els interessos de partit van poder més, això és: esgarrapar la part del pastís electoral corresponent a la CUP (ERC) i bandejar el model social de la CUP (CiU). Segon error: fixar les eleccions plebiscitàries el 27S, és dir, després de les eleccions municipals, amb la possibilitat que, com ha passat, es perdin municipis importants com ara Barcelona, per exemple.
Suposo que no es pensaven pas que podrien perdre Barcelona, però ves per on, ha estat així. L'excés de confiança sempre és dolent. Tercer error: dilatar en el temps les eleccions plebiscitàries. Per què? Doncs perquè com més allunyades en el temps siguin, la crisi econòmica i social fa més forat, el que vol dir que cada cop hi ha més gent emprenyada pel deteriorament dels serveis públics en general.
Els que ofereix la Generalitat també. I només amb el discurs de "És culpa del dèficit fiscal i quan siguem independents s'acabaran les retallades" no n'hi ha prou. Perquè la gent que pateix les retallades et dirà: "Bé, lo del dèficit fiscal ho entenc. Però que hi ha de lo meu?". I la prova que això és així és el surgiment a l'escenari de Barcelona en Comú i en menor grau Podemos, i l'oxigen que se li ha donat a Iniciativa amb aquestes eleccions municipals. L'independentisme de CiU i ERC faria bé de fer autocrítica i no fer el raonament fàcil de dir que tots els que ara han votat a la Colau i a Podemos són uns espanyolistes o una colla de babaus que es deixen entavanar per aquestes formacions. I ja està. Perquè si bé una part si que en són d'espanyolistes, també crec que hi ha una altra part que tot i sentir-se espanyols, si els arregles els seus problemes (les retallades) estarien disposats a votar independència. I ara, després de la irrupció a l'escenari polític de la Sra. Colau (a qui per cert, podrien tractar-la amb més respecte), ara, el camp és obert per a què al 27S es presenti alguna candidatura nova del tipus de Barcelona en Comú. Felicitats a ERC i a CiU pel seu error d'estratègia a l'haver prioritzat els seus interessos de partit per sobre de l'interés de la nació, això és, la independència. Ara, l'esperança de l'independentisme és que surgeixi una nova llista diferent de CiU i ERC, d'esquerres i clarament independentista que aglutini el vot que ara ha aglutinant la Sra. Colau. Més humilitat i més autocrítica.
 Es nota de seguida qui va a l'encalç de poder i tururut viola així de seguir ' violats ' per aquest estat i qui hi ha posat tot de sa part per accionar l'envol que nostra societat demana! PD: un-a català/na de debò .. mai per mai acompanyaria la frase de l'Ansar o ' abans es trencarà Catalunya que no pas espanya '! Nota: fart, cremat, de tant de botifler, de tant traïdor, de tant venut/ comprat, de tant trol, de tant pistoler, de tant desagraït, de tant egoista i egòlatra i egocentrista .. tot plegat, de tant " violador de Catalunya "! Anotació al marge: 'nostres partits' només han de donar a conèixer tot allò que ens hi fum espanya: menyspreu/ menystenint, blasma, mofa, marginació o estigma, i allò que n'és pitjor, anihilació de nostra nació, aturament de lleis lícites, legítimes i legals i esfondrament econòmic sota excusa de solidaritat .. diguin-se ( i no diguem-ne mal, molt de mal, màxim de mal .. espanya són ells o Madrid i han de passa'ns-el pel davant!)!
S'adoneu que no aconseguirem la nostra llegítima gran ilusió?. Que a part dels adversaris aliens, tenim un altre adversari infinitament més perillós i decissiu?. Nosaltres mateixos, nosaltres els hi farem la feina als adversaris aliens, i consti que crec en Mas i en Jonqueres, em fa molta por en canvi els "aparatos" i els "cerebros" dels partits, i encara més els d'ERC, pel que he pogut llegir. Pot ser un altra generació no será egoísta,i amb Intel.ligència esmenarà el nostre fracàs.