Ens hem guanyat el dret a la memòria, però ara cal guanyar el dret a la justícia.

Enguany, commemorarem el 40è aniversari de la mort del dictador, que reposa a la seva tomba faraònica del Valle de los Caídos, aquell mausoleu de mort, vergonya de qualsevol demòcrata. També commemorarem el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys, l’únic president democràtic d’Europa occidental assassinat pel feixisme. En ambdós casos, no podem limitar-nos a un exercici de pura memòria, sinó que cal, més que mai, exigir justícia.

Cal jutjar Franco i el franquisme, cal jutjar la mort del president Companys i dels seus autors materials i intel·lectuals. Hem de passar de la memòria a la justícia.

El triomf pòstum del franquisme va ser un quid pro quo de resultats nefastos per la democràcia: silenci històric i neteja del passat feixista a canvi de la reinstauració borbònica. Espanya no va voler jutjar-se a sí mateixa. Les estructures de la dictadura van sortir intactes de la transició. El feixisme espanyol és l’únic feixisme europeu que no s’ha penedit de res, ni ha rebut la més lleu sentència condemnatòria.

Ens hem guanyat el dret a la memòria, però ara cal guanyar el dret a la justícia, l’única manera de tenir accés a la veritat.

No n'hi ha mai prou de memòria i de justícia, s'ha d'anar construint dia a dia. Com la nació, és un plebiscit diari. Perquè la memòria no és passat, sinó futur. La justícia sobre els crims polítics no ens explica els temps antics, sinó que ens permet mirar endavant -en un futur crític, democràtic i lliure- . El dia que deixem d’exigir-nos justícia, l'oblit, expectant, traïdorament alerta, ocuparà el seu lloc.

I així com, des del punt de vista dels ciutadans, podem parlar del dret a la memòria, com la lluita col·lectiva per a formar part de la història. i d'assolir la veritat, i de ser, de reconstruir allò que no se'ns va explicar, que no se'ns va voler dir, al seu davant hi ha el deure de la justícia, que pertoca a les institucions. Govern i Parlament, han de conjurar-se per assolir la justícia que no s’ha aconseguit. La independència ha de servir també per aconseguir la justícia manllevada.

Recordo i exigeixo que es faci justícia a totes les víctimes de les tiranies i les dictadures del món. Recordo i exigeixo que es faci, doncs, justícia al franquisme i a la seves víctimes.