No es pot fer entrar el clau per la cabota. La realitat és molt tossuda. Sovint tots hem utilitzat la frase "tot és possible". Tanmateix, el "tot és possible" només es pot donar si hi ha les condicions perquè ho sigui.
L'ANC va néixer per posar les condicions objectives per fer possible la independència. Aquestes condicions s'han anat creant a poc a poc, cuinant a foc lent durant anys. Però en els darrers quatre anys, el procés s'ha accelerat de manera exponencial perquè centenars i milers de persones ens vam posar a treballar per fer-ho possible. Crear les condicions perquè es produeixin grans canvis no és cosa de quatre dies, ni de quatre gats. Cal temps i molta gent.
Ara bé, quan gairebé ja ens crèiem que teníem totes les condicions per fer-la possible, ens hem adonat que no, que encara ens en falta alguna. Ens han faltat 5.000 vots. Vots que haurien pogut ser compensats per la unitat i el sentit d'estat de tots els independentistes. Tot sembla indicar que això no serà així. Segurament és difícil de tenir sentit d'estat quan no es té estat, i és difícil d'unir-se entorn d'un projecte quan les prioritats d'uns i altres no són les mateixes.
Una majoria dels independentistes, exactament 1.628.867, considerem que la prioritat, ara, és la independència; mentre que una minoria, exactament 337.901, consideren que la prioritat és no fer president en Mas. Resulta també que la majoria dels que considerem que la prioritat és la independència estem convençuts que, per assolir-la, és molt important la persona que hi hagi al davant, i que, en aquests moments, la persona més ben posicionada per ajudar-nos a assolir-la és Artur Mas, i per això mateix no estem disposats a córrer el ricsc d'engegar-ho tot en orris per un caprici d'una part d'aquests 337.901 independentistes (un 17'2% dels independentistes actuals).
El que s'està impedint és una legislatura de 18 mesos que ens ha de portar a la independència, però el que ens hi juguem no és ni una legislatura ni un govern de quatre anys, ens hi juguem el futur de tots els ciutadans de Catalunya. Poca broma!
Atès que el que ens hi juguem és molt i no estem disposats a córrer el risc de perdre bous i esquelles, atès que les condicions objectives gairebé les hem aconseguides totes, i atès que no es poden fer entrar els claus per la cabota, possiblement no ens quedarà altre remei que acceptar la crua realitat. I això voldrà dir que si aquesta minoria no és capaç d'entendre el moment històric que estem vivint i està disposada a deixar passar aquesta oportunitat, la majoria hem d'estar disposats a tornar a passar per les urnes amb el convenciment que, un cop vista la realitat, serà fàcil d'aconseguir els 5.000 vots que ens manquen per a assolir els 63 diputats necessaris per a no haver de dependre dels capricis de ningú. Als demòcrates, les urnes no ens fan por i sabem que és l'única manera civilitzada de resoldre els conflictes.
Per dignitat, coherència i justícia la majoria de votants de Junts pel Sí considerem que Artur Mas és qui ha de ser investit president. Ho considerem perquè avui i aquí és la persona més capacitada i preparada per estar al davant del govern que es necessita per als propers divuit mesos, i perquè és la persona que pot generar més confiança en l'àmbit internacional, confiança indespensable per al nostre reconeixement internacional.
Per dignitat, coherència i justícia no podem acceptar ni cedir a un xantatge, encara que qui ens el faci sigui independentista, i menys quan aquest xantatge coincideix amb allò mateix que estan exigint TOTS els partits unionistes, contraris a la independència de Catalunya: el cap del president Mas. Per dignitat, coherència i justícia Artur Mas ha de ser el president de la propera legislatura que ha de durar pel cap alt divuit mesos.
I, per responsabilitat, Artur Mas no pot fer un pas enrere com alguns ingenus (o no tan ingenus) li demanen. Per responsabilitat i per compromís amb els 1.628.867 electors que vam votar Junts pel Sí amb la confiança que ell havia de ser qui seria investit president.
Ara és l'hora de la responsabilitat. I l'hora de la dignitat, de la justícia i de la coherència. O acord estable i amb garanties, o eleccions
No hay comentarios:
Publicar un comentario