sábado, 19 de diciembre de 2015

El panorama és el d'un excés d'endeutament que reclama la única solució possible que passa per la conversió del deute en valors.

Hi ha diverses maneres de veure's, un mateix. Una de les opcions és posar-se al davant d'un mirall, però també es pot deixar que siguin els demés els qui facin el nostre perfil. Especialment si ho fan persones o institucions que tinguin un prestigi merescut i una influencia com a líders d'opinió. Es per això que les opinions del Financial Times tenen importància. I casualment l'influent rotatiu de color salmó que ara pertany al grup japonès Nikkei conserva intactes la seva independència de criteri i la seva capacitat d'influir. I, per tant, quan opina des de la City de Londres, la repercussió pot tenir efectes "urbi et orbe". I casualment, aquests dies, s'han pronunciat tres vegades sobre qüestions que ens afecten. Dues vegades s'han referit al món del futbol i una a la política.

Sobre el futbol s'han referit al Barça i també a l'Atlètic de Madrid. Pel que fa al club blaugrana, Tobias Buck publica l'extracte d'una entrevista amb el president Josep Mª Bartomeu que es manifesta com a candidat en aconseguir en el propers cinc anys ser el primer club a superar els mil milions d'euros de facturació. Ara, el Barça ocupa el quart lloc després del Madrid, el Manchester United i el Bayern de Munich. Aquest serà, doncs, el propòsit dels sis anys de presidència que ara comença i que, més enllà de les victòries esportives permeti situar al club com a referencia per a una entitat que sigui, en realitat, una referència mundial. El club és propietat dels 145.000 socis. Al F.T. també han publicat un article de Simon Kuper sobre l'Atlètic de Madrid. L'equip del Manzanares va arribar l'any anterior a la final de la Copa d'Europa. Amb Simeone d'entrenador, el club té jugadors carismàtics com ara Fernando Torres o Griezmann amb la capacitat de reinventar aquell club tacat per la trajectòria del president Gil i uns deutes de 450 milions d'euros. Tenim doncs, un altre candidat a la llista de possibles guanyadors i capaç de sacrificis que condueixin l'èxit. Finalment, han publicat a plana sencera una entrevista amb Pablo Iglesias al qual es refereix com líder del moviment anti-austeritat i del moviment "Podemos", que no els acaba de convèncer amb la seva denuncia de que els partits de centre - esquerra han traït els vots rebuts i de que les ferides de la guerra civil és encara un camp de mines. Els resultats seran la conseqüència de tenir el suport i el finançament de les televisions o bé el lideratge en el terreny de les idees. A part, però, dels observatoris d'una Torre de Guaita com el gran diari financer, hi ha també d'altres fronts dignes de ser tingudes en compte.

En aquest sentit, el panorama és el d'un excés d'endeutament que reclama la única solució possible que passa per la conversió del deute en valors una mica en la línia de Greenspan per a combatre les bombolles amb unes estructures més robustes per la via de transformar el deute. Altrament, el deute ens abocarà a la crisi en el cicle creditici. A part que països com Espanya i França no compliran els seus objectius de dèficit pressupostari i fiscal. Mala peça al teler en vigílies d'unes eleccions generals per més que Guindos asseguri que es compliran els compromisos tot i que les perspectives no són realment favorables. Per tant, hi ha problemes a tot arreu. Al Brasil, p. ex. tenen una caiguda del PIB a nivells com els del anys 30. I la perspectiva és que el dòlar s'enfortirà en relació a les monedes dels socis comercials. El Banc Central Europeu declara, doncs, que caldrà adoptar les mesures necessàries per a restablir l'equilibri. Altrament, la força del dòlar causarà dolor als països emergents. En tot cas, l'any que ara s'acaba serà un record pel que fa a les insolvències. I, en plena deflació, en el preu del petroli hi podem trobar relliscades globals, inestabilitat i, en el nostre cas, en una obra pública sota mínims especialment a la "malquerida" Catalunya on encara hi ha punts negres de Carreteres que costen 12 morts a cada exercici des de fa 20 anys. El problema ja és, per tant estructural i és causa de una via complicada per a la recuperació. Es en aquestes condicions que tenim més perill de no mantenir les mesures d'estímul per a fer-les efectives, que no pas d'allargar-les una mica més temps del necessari. En realitat, les més grans economies de la UE podrien seguir l'exemple dels EUA i actuar com a prestamista i consumidor en última instància. Simultàniament, el mercat de matèries primeres ha significat només a l'Anglo - American una acomiadament de 85.000 treballadors. A la Banca Morgan Stanley, p. ex., han hagut de fer 1.100 acomiadaments. Els establiments creditors, p. ex., han de lluitar contra les dificultats d'un mercat on havien estat els motors i ara hi troben tempestes i competència barata. I a Espanya hem assistit a la caiguda de Abengoa, el grup de renovables amb seu a Andalusia. Es ben curiós que els directius d'Abengoa amb l'inefable José Borrell com a responsable d'altes retribucions s'hagin atribuït, a pesar de la insolvència, 20 milions d'euros per cap sense demanar excuses, o mostrar algun penediment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario