Avui, el marc inicial del procés encara no ha esta creat, no tenim president i no tenim govern estable perquè no hi ha acord entre els impulsors.

la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya.
Aquesta Resolució del Parlament conté una declaració d’inici d’un procés constituent no subordinat, un procés que ens ha de dur a la independència del nostre país en els propers 18 mesos.
Una declaració que segueix el manament sorgit de les eleccions del passat 27 de setembre i que compta amb una majoria de diputats.
Una majoria no tan àmplia com hauríem desitjat, i que fa totalment necessari per l’èxit i la bona fí d’aquest procés, ampliar la base social  i el suport a l’independentisme d’aquelles persones que encara no s’hi troben còmodes o que tenen preguntes per respondre.
Per mi, assolir la independència del nostre país, no ha de ser un fi  en si mateix, és l’eina que ha de dur Catalunya a ser un estat propi, pròsper,  que aconsegueixi una millor qualitat de vida als seus ciutadans. Per tant, tan important és el que volem aconseguir, com qui ho durà a bon port i com.
Aquest procés, que comença amb la Resolució que va prendre el Parlament el passat 9 de novembre, té  com a premissa la unitat de les forces polítiques sobiranistes: unitat política,  unitat d’acció i unitat de visió.
I en data d’avui, trobo a faltar aquesta unitat, la trobo a faltar en la CUP.
Per mi, tan important és la independència a assolir, com qui liderarà aquest procés, així com quin país construirem.
Tota la meva vida que he desitjat veure la terra on vaig néixer, Catalunya, com a estat propi independent, però en el meu imaginari veig aquest país independent amb un model econòmic basat en l’economia social de mercat, amb un model productiu competitiu, i amb una societat basada en la cultura de l’esforç, del treball i del mèrit; només així aconseguirem reduir les desigualtats.
Independència sí, i un procés per a la independència liderat per persones que em donin garantia de seriositat, de rigor i de respecte per a tothom, per, així, anar ampliant la base social de l’independentisme.
I en data d’avui aquest lideratge encara no ha estat legitimitat.
Un procés seriós i rigorós que porti al reconeixement internacional, i a la creació d’estructures d’estat sòlides i que garanteixi el funcionament del sistema productiu i de protecció social de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Avui, el marc inicial del procés encara no ha esta creat, no tenim president i no tenim govern estable perquè no hi ha acord entre els impulsors.
Per tant, primer determinem un marc inicial sòlid i després avancem amb fermesa. La base social de l’independentisme, necessària per avançar amb força en el procés, no creixerà si l’única eina és la desobediència i la desconnexió.
En les pròximes setmanes s’han de prendre decisions que ens permetran clarificar el punt de partida d’aquest procés. El qui i el com per assolir el què.