És molt senzill: diguem-ne coherència. Que cadascú sigui coherent amb els propis pronunciaments.

Alexandre estic totalment d'acord amb tu. Coherència ens fa falta.
“És molt senzill: diguem-ne coherència. Que cadascú sigui coherent amb els propis pronunciaments. Junts pel Sí es va anunciar com una llista excepcional per a un moment excepcional, amb una configuració excepcional i amb un objectiu excepcional. I un detall no menor d’aquesta excepcionalitat era el fet que encapçalaven les llistes representants de l’anomenada societat civil, i que la campanya va començar amb Romeva afirmant que no estava escrit que Mas hagués de ser el candidat a president. Tot plegat, excepcional. Com seria excepcional que un projecte col·lectiu com aquest es fes dependre d’una sola persona. Que Mas és el més indicat per liderar la continuació del procés? Hi ha prou gent que creu que sí. Que sense ell el procés s’encalla? Mal aniríem. Ens cal preguntar-nos si els votants convergents s’han fet independentistes perquè Mas se n’ha fet o bé si Mas s’ha fet independentista alhora que se’n feien els qui encara no n’eren d’entre els seus votants. I no ens cal témer tant, per cert, ni unes noves eleccions ni un autèntic referèndum: en primer lloc perquè la massa independentista no té per què decréixer, i en segon lloc perquè, si fos així, si la consistència de la massa independentista fos tan voluble i tan poc sòlida, ens convindria prou de saber-ho. De moment, en tot cas, podem intentar avançar i bastir els fonaments de la nova república, conscients que en aquest tràngol el vot de la nostra vida exigirà potser les renúncies de la nostra vida. Que cadascú hi posi de la seva part: que Mas renunciï a la presidència i accepti de ser conseller; que la Cup accepti de limitar els acords a la gestió de la transició i a la definició del pla d’emergència social, però cedeixi a CDC i ERC la configuració del consell executiu i l’execució de les polítiques de govern; que Junts pel Sí accepti de proposar com a candidat a president un dels independents que encapçalaven les seves llistes (Josep Maria Forné, Germà Bel, Lluís Llach, Muriel Casals…). Perquè, a veure, ¿de debò que el procés quedarà debilitat si, a més de presidir el Parlament la qui havia estat presidenta de l’ANC, esdevé presidenta de la Generalitat la qui havia estat presidenta d’Òmnium, i al mateix temps són consellers els tres màxims representants dels sectors de Junts pel Sí (independents, convergents i republicans)? No en sortiria enfortit, el procés, d’una solució d’aquest estil? Pensem-hi: Muriel Casals, presidenta de la Generalitat; Carme Forcadell, presidenta del Parlament; Neus Munté i Marta Rovira, conselleres en cap, per torns; Raül Romeva, Artur Mas, Oriol Junqueras, Carles Viver i un representant de la Cup (canviat cada sis mesos), consellers sense cartera, sense responsabilitats executives en el govern, encarregats mancomunadament del procés de transició i de les relacions exteriors. Què més es pot demanar?”