Molt d'amor i molts bons desitjos per a un país que volem lliure al més aviat possible.

Per sort, i com que som gent pacífica, aquestes converses mai no generaran els efectes que el ministre Jorge Fernández Díaz havia previst quan va afirmar que els àpats de Nadal de les famílies catalanes eren un infern perquè les discussions sobre el procés els enterbolien. Tanmateix, sí que puc imaginar algunes de les coses que alguns dels qui vàrem votar independència gosaríem dir a un convidat cupaire.

Primera. La crida a l'abstenció ha estat un error. I és que malgrat que el 20-D no sigui prioritari pel procés, representa un pas més que cal fer i en el qual hem de ser comptats i visualitzats. Si els resultats que a Catalunya permeten que Ciudadanos —o fins i tot En Comú Podem— quedi en la primera posició, tots el sobiranistes lamentarem la decisió dels cupaires. Si l'escenari és aquest, la força dels dos milions de vots secessionistes del 27-S pot quedar en paper mullat i hi perdrem tots, tant si guanyen els uns o bé els altres i tenen l'oportunitat de fer govern a Espanya. No tinguin cap dubte que totes les promeses fetes pels més civilitzats s'esvairan com el fum de la nadala més famosa. Així doncs, i per evitar aquesta primera observació al cupaire invitat, més val anar a votar i intentar evitar mals majors.

Segona. És vital avançar i per això el resultat de l'assemblea del 27-D ha de ser clar. Fa massa temps que negocien i tothom està cansat. La realitat és que dos mesos i mig de discussions no ens han dut enlloc i que aquest endarreriment no afavoreix el procés. Ara, les opcions proposades perquè es votin a l'assemblea tornen a la casella de sortida (ai las! de nou al 28-S) i obren dos escenaris igualment dolents: el primer és votar a favor d'investir president Artur Mas però amb una feblesa extrema. El segon és anar a unes noves eleccions. Faig meva la frase de Carles Sastre i companyia del manifest esmentat més amunt per emplaçar tothom "a trobar una unitat d'acció cap a la independència respectant la representació electoral, però també respectant les legítimes diferències dels projectes socials que cadascú representa". El procés ja no pot quedar més temps aturat. Si l'única sortida possible són les eleccions caldrà assumir-ho i treballar per renovar la majoria independentista. Ves, què hi farem!

I tercera. Tinguem tots plegats visió d'estat i deixem l'estètica a banda. Qualsevol procés de secessió no és ni senzill ni es fa a gust de tothom. Ara mateix, per tant, convé tenir visió d'estat, d'aquest estat que volem construir, i saber fer els passos amb tota la intel·ligència que una empresa d'aquesta magnitud necessita. Enterrem l'estètica i assumim que fer política implica, si més no de vegades, assumir contradiccions. En política, com en la vida, només s'aprèn a avançar en les contrarietats si hom és capaç de construir les certeses més sòlides. És un bon desig per a l'any que aviat començarem.

Doncs bé, ja ho saben. Aquesta és, probablement, una de les converses mantindrem a casa meva aquests dies. Això sí, amb molt d'amor i molts bons desitjos per a un país que volem lliure al més aviat possible.

Els desitjo que tinguin unes bones festes!