Malauradament, molta gent del carrer que havia anat a votar engrescada a les anteriors eleccions, on semblava que era l'única manera de tirar endavant una mena de referèndum i engegar- d'una vegada- un procés d'independència, ara es quedarà a casa, decebuts, cansats o simplement emprenyats i donant els culpes per igual a la immaduresa de la CUP i a la intransigència de JxS. Jo no crec que les culpes estiguin equidistants i em costa l'immens esforç negociador de JxS, i també crec que, independentment que no estigui d'acord amb moltes de les polítiques de CiU i el president Mas, aquest no és una rèmora, sinó un actiu, però molta gent això no ho veurà. A més en campanya tingui per segur que tots els independentistes entraran al cos a cos acusant l'altre de no haver cedit el suficient, cosa que encara accentuarà més el cabreig i la desmotivació dels votants, directament tips d'anar cada 3 mesos a eleccions d'un tipus o altre que no solucionen res.
Sumi-li en això el fet que en aquestes noves eleccions CQSEP o com se vulgui dir, després de la rectificació tàctica de Podemos i del suport explícit de l'Ada Colau, probablement farà una revifada, i que també que la majoria de gent que va votar CUP els tornarà a votar (malgrat les expressions de molts emprenyats, els seus votants són fidels, segons mostren les enquestes del CEO) i li sortirà un parlament on DIL i ERC (que segur que es presenten separats) amb prou feines sumaran 40 o 50 diputats, molt lluny de la majoria necessària per tirar endavant cap procés, i tindrà la mort efectiva de les aspiracions del nostre poble per una generació.
Sembla mentida que no siguem capaços de veure que Ada Colau i els En Comú ens estan entabanant amb un referèndum que ni poden ni volen convocar (també parlava el PSOE d'autodeterminació a Suresme i va durar el que varen trigar a arribar al poder), i que la CUP són el que són: antisistemes anarquistes amb una agenda ideològica molt clara i cap concessió a la realitat, molt respectables, però per suposat molt difícils d'integrar en cap projecte, però és així: la gent vota i vota no pel que es podria fer sinó per les esperances que té.
En resum, del mes de març el més probable és que surti un parlament afeblit amb 10 diputats de la CUP, que jo no qualificaria ja ni d'independentistes ni de no independentistes, 30 o 35 diputats de CQSEP, 20 i 25 de DIL i 25 o 30 d'ERC, i la resta PSC, C's i PP. Evidentment acabarà o bé amb un tripartit (versió 3.0) o segons els números i si a Espanya hi ha una mena de Gran Coalició anticatalana (PP+PSOE amb abstenció de C's) impulsada per l'IBEX 35 i per donar estabilitat als de sempre, com acabarà segurament passant, fins i tot amb un govern de PSC+PP+C's a la basca.
En tots els casos, la fi del procés, el retorn del peix al cove i un evident retrocés del país vers la gestoria administrativa en què ens han anat convertint, amb una progressiva degradació de le nostres competències, destrucció efectiva de la immersió lingüística, dèficit permanent d'infraestructures, ingerències contínues en les nostres lleis i incapacitat per atendre les situacions d'emergència socials que ens hauria permès un país nou, democràtic, lliure i sobirà.
Jo tinc 59 anys i pensava que veuria el meu país formar part del concert de les nacions del món, de forma exemplar i democràtica, i que per fí aconseguiríem lliurar-nos de la rèmora que ens ha mantingut de genolls tants segles, d'una concepció arnada i ineficient, oligàrquica i excloent de les relacions entre estat i ciutadans, que veuria la meva llengua reconeguda entre els grans llengües del món, i que podria anar amb el cap ben alt dient que sóc català, però ara veig clar que no, que el nostre futur immediat és la grisor de sempre i que estem indefensos davant els atacs furibunds que ens estan etzibant.
Una il·lusió com la que s'havia generat trigarà dècades a tornar (si és que ho fa, perquè hi ha un greu risc que les polítiques que apliquen condueixin directament a l'assimilació) i molt em temo que quan ho faci, els catalans que hi hagi en aquell moment cometran els mateixos errors que estem comentent ara. Ja ha passat: va passar al Solidaritat Catalana a principis de segle, amb els enfrontaments entre catalans a la república i la guerra civil, i en tantes i tantes ocasions.
Lamento molt una anàlisi tan pessimista, però crec sincerament que és allò a què estem abocats
En tot cas sempre ens quedarà el nostre sentiment íntim de ser catalans, i el Barça si no l'acaba comprant algun sheik de Qatar
Sumi-li en això el fet que en aquestes noves eleccions CQSEP o com se vulgui dir, després de la rectificació tàctica de Podemos i del suport explícit de l'Ada Colau, probablement farà una revifada, i que també que la majoria de gent que va votar CUP els tornarà a votar (malgrat les expressions de molts emprenyats, els seus votants són fidels, segons mostren les enquestes del CEO) i li sortirà un parlament on DIL i ERC (que segur que es presenten separats) amb prou feines sumaran 40 o 50 diputats, molt lluny de la majoria necessària per tirar endavant cap procés, i tindrà la mort efectiva de les aspiracions del nostre poble per una generació.
Sembla mentida que no siguem capaços de veure que Ada Colau i els En Comú ens estan entabanant amb un referèndum que ni poden ni volen convocar (també parlava el PSOE d'autodeterminació a Suresme i va durar el que varen trigar a arribar al poder), i que la CUP són el que són: antisistemes anarquistes amb una agenda ideològica molt clara i cap concessió a la realitat, molt respectables, però per suposat molt difícils d'integrar en cap projecte, però és així: la gent vota i vota no pel que es podria fer sinó per les esperances que té.
En resum, del mes de març el més probable és que surti un parlament afeblit amb 10 diputats de la CUP, que jo no qualificaria ja ni d'independentistes ni de no independentistes, 30 o 35 diputats de CQSEP, 20 i 25 de DIL i 25 o 30 d'ERC, i la resta PSC, C's i PP. Evidentment acabarà o bé amb un tripartit (versió 3.0) o segons els números i si a Espanya hi ha una mena de Gran Coalició anticatalana (PP+PSOE amb abstenció de C's) impulsada per l'IBEX 35 i per donar estabilitat als de sempre, com acabarà segurament passant, fins i tot amb un govern de PSC+PP+C's a la basca.
En tots els casos, la fi del procés, el retorn del peix al cove i un evident retrocés del país vers la gestoria administrativa en què ens han anat convertint, amb una progressiva degradació de le nostres competències, destrucció efectiva de la immersió lingüística, dèficit permanent d'infraestructures, ingerències contínues en les nostres lleis i incapacitat per atendre les situacions d'emergència socials que ens hauria permès un país nou, democràtic, lliure i sobirà.
Jo tinc 59 anys i pensava que veuria el meu país formar part del concert de les nacions del món, de forma exemplar i democràtica, i que per fí aconseguiríem lliurar-nos de la rèmora que ens ha mantingut de genolls tants segles, d'una concepció arnada i ineficient, oligàrquica i excloent de les relacions entre estat i ciutadans, que veuria la meva llengua reconeguda entre els grans llengües del món, i que podria anar amb el cap ben alt dient que sóc català, però ara veig clar que no, que el nostre futur immediat és la grisor de sempre i que estem indefensos davant els atacs furibunds que ens estan etzibant.
Una il·lusió com la que s'havia generat trigarà dècades a tornar (si és que ho fa, perquè hi ha un greu risc que les polítiques que apliquen condueixin directament a l'assimilació) i molt em temo que quan ho faci, els catalans que hi hagi en aquell moment cometran els mateixos errors que estem comentent ara. Ja ha passat: va passar al Solidaritat Catalana a principis de segle, amb els enfrontaments entre catalans a la república i la guerra civil, i en tantes i tantes ocasions.
Lamento molt una anàlisi tan pessimista, però crec sincerament que és allò a què estem abocats
En tot cas sempre ens quedarà el nostre sentiment íntim de ser catalans, i el Barça si no l'acaba comprant algun sheik de Qatar
No hay comentarios:
Publicar un comentario