No és una bona solució, noves eleccions, però tampoc podem quedar-nos blocats a mercè d’una minoria. Potser també són possibles altres opcions.

Molts dies prefereixo restar expectant, per no fer bullir tant l’olla. Però avui voldria comentar que:
Sembla que volem la Independència i no acabem d’encertar la millor manera de caminar-hi de forma decidida i sense tornades enrere.
Jo vull un país democràtic amb una democràcia representativa que respecti com més millor, la proporcionalitat i que tots els vots valguin igual. No acabo de veure com podem fer encaixar un model com el de JxS que fa servir formes de democràcia representativa i el de la CUP que es basa en un model assembleari. Crec que el model assembleari o, de democràcia directa, no és útil per la governança d’un país com el nostre, ni per encetar un projecte com la construcció d’un nou estat. Potser servirà en un municipi no massa gran o per alguns temes concrets.
Per tant, restar al que decideixi una assemblea de poques persones (sobre el total de votants independentistes) per donar continuïtat al procés empès per quasi dos milions de votants ho considero inacceptable per antidemocràtic.
Per altra banda, és curiós, la CUP no veu bé que Mas tingui de manera unilateral la “paella pel mànec” o la clau del procés. Jo també he criticat aquest aspecte, però és que ha de ser la CUP qui la tingui, la clau?
Per altra banda, abans de conformar-se la candidatura de JxS es va parlar de fer una candidatura sense polítics, i així, d’aquesta manera les eleccions tindrien un caràcter més clarament plebiscitari. Era qüestió de pocs mesos, es deia. Llavors es va al·legar que en pro de tenir governança del procés calia tenir Govern i Mas ens va “convèncer” de la seva bondat. Doncs bé, ara resulta que porten tres mesos sense Govern i, si ha d’haver noves eleccions, no en tindrem fins al final de primavera.
Per això penso que, o hi ha un acord clar per tirar endavant el procés amb el full de ruta i amb compromís al Govern de totes les parts o sinó més val tornar a fer noves eleccions.
I si hi ha noves eleccions i han de ser plebiscitàries, les fem més clarament plebiscitàries. On la qüestió sigui independència SI o NO i res més.
No és una bona solució, noves eleccions, però tampoc podem quedar-nos blocats a mercè d’una minoria. Potser també són possibles altres opcions.
De fet jo ja fa dies que evito prestar gaire atenció a les manifestacions públiques de la CUP.
Vaig decidir que el millor era esperar els esdeveniments com a fets de la naturalesa i, davant de la situació, actuar.
Aquesta decisió la vaig prendre, entre altres coses, per respecte a la meva sensibilitat.
Les declaracions, aclariments i recordatoris dels darrers portaveus m’arribaven com a cops a l’estomac. A vegades no tant pel contingut com per la forma.
Era com si es pretengués fer patir als que no som de la fusta dura de la CUP.
“No et creguis que ens posem d’acord, ja en parlarem… Al final nosaltres decidirem”
Si algú que no t’estima t’està castigant, millor defugir-lo.
Així doncs per preservar la salut mental i per evitar dolor moral vaig decidir de no prestar gaire atenció a les seves manifestacions. Que d’altra banda no afegien cap novetat.
Ara va i diuen: “No, no és un pre-acord. És només una proposta de Junts pel Si i que nosaltres valorarem”.
Doncs, no sé que han estat fent tots aquests dies dient que les converses anaven bé!
Qui ens ha enganyat? De què parlaven?
Bé. Esperarem per saber què hem de fer quan els polítics de la CUP decideixin la nova situació amb la que ens haurem d’enfrontar els independentistes de l’esquerra i de la dreta.
A aquestes alçades jo ja no sé què és el millor.
En qualsevol cas mai serà un tornar a començar.
El que sí que podria passar és que els de l’impossible referèndum pactat i de la solidaritat amb els pobles ibèrics (no Occitània, no Catalunya del Nord) comencin a fagocitar votants de la CUP o fins i tot part de la mateixa CUP.
Llavors potser sí que tindrem un problema.
En qualsevol cas, seguirem lluitant i tornarem a vèncer.