Tant de bò s'imposi el seny.

Tant de bò s'imposi el seny i hi hagi una llista unitària en la que hi hagi TOTS els partits polítics i la societat civil degudament representada. Tot i així, molt més important encara és la UNITAT D'ACCIÓ. La gestió del tempo ha d'estar també pactada i consensuada. Sembla com si el fet de tenir molts coneixements d'història hagués d'ajudar a saber administrar els esdeveniments. Precisament, tots tenim molt present, que qui més història sap, s'emociona i li afloren els nobles sentiments a flor de pell, just quan fa referència a la urgència en fer avançar aquest procés d'alliberament nacional. Però aquesta inoperància incomprensible potser no és deguda a la manca de coneixements en història, sinó que potser ve de la manca de coneixements en literatura. Tomás de Iriarte ho va expressar molt bé en el seu poema "Los dos conejos". Els dos conills protagonistes, mentre discutien entre ells si els ferotges gossos que els perseguien eren "galgos" o "podencos" va i s'els acaven cruspint. L'espanyolisme és ferotge i s'expressa de formes molt diferents i tenen molt clar que "antes roja que rota" i llavors és quan irromp el populisme d'esquerres que tothom alimenta com a eina demolidora del procés. Aquest és el punt feble, la ceguesa dels dogmàtics d'esquerres, la seva incapacitat de donar a entendre que la independència és l'eina real i objectiva per ser protagonistes d'una autèntica regeneració democràtica. Per motius de justícia social, les relacions entre Catalunya i Espanya han de ser d'igual a igual. La independència és una necessitat. No ens estimen. Ens volen residuals i sotmesos. Això és just? Jo no trigaria gaire en arribar a un acord. No arribar a un acord entre TOTS els sobiranistes i no consensuar una UNITAT D'ACCIÓ (molt millor en una llista unitària, precisament per fer front a l'espanyolisme més populista) l'haurem de considerar un acte de traïdoria a les aspiracions de la majoria social del país que és des d'on s'ha iniciat el procés i és tal i com s'ha expressat a la Via Catalana i a la V.
David Fernández és un gran polític. Els que semblaven uns arrauxats sense americana ni corbata al final són els que de veritat es comporten com uns senyors, i senyores per no discriminar.
Està a un nivell molt alt últimament com a polític i persona, llàstima que et perdrem a primera línia.
No es tracta de derrotar Mas ara, si no de anar junts cap a una independència i sobirania del nostre poble. Després ja vindrà el que vulguin els catalans, si més política d'esquerres o més de centre lliberal. Anar junts no significa anar agafadets de la mà, si no en la mateixa direcció o com vulguin, però es tracta d'avançar.Creieu-me. No en dubteu.