Necessitem una amnèsia temporal urgent, que ens permeti ser objectius i prou.

Realment ens adonem del moment històric, que potser mai mes tornarà a succeir? Aquest obstacle es tan gran que si tota la societat partidària de la llibertat de Catalunya no fa pinya, el castell no serà prou alt per saltar-lo. Estem cecs? Som curts de vista o de gambals? Encara penseu companys que independència l'obtindrem nosaltres? Serem l'instrument: votarem i manifestarem el nostre anhel, pro el reconeixement de l'estat Català, dependrà definitivament de la resta de paisos democràtics, després de no poques discussions, Espanya inclosa. Quan els governs posin sobre la taula la balança, necessitarem defensors de la nostra causa, i aquest son els que realment hauran de haver entès sense cap dubte una seria de missatges clars i entenedors: que el govern espanyol no ens deixi altre alternativa, voluntat democràtica clara sense cap mena d'escletxa mostrant una unitat total i transversal, deixant al marge tot partidisme, per que si detecten la mes mínima intenció de fer política de vol baix, saura acabat. Serietat, molta serietat, tindran d'estar convençuts que Catalunya serà un estat factible, que compleixi els seus compromisos econòmics i treballi per mantenir els requisits europeus en democràcia, llibertats i benestar social. Algú pensa que els interessarà als estats d'arreu, les polítiques a curt plaç del nostres representants polítics, o el que pensem en aquestes tertúlies tots nosaltres, articulistes inclosos? Enfront la magnitud de l'empresa que ens ocupa? Recordo les paraules del President Tarradellas .."no es pot fer el ridícul".. Aquestes paraules dites en el context actual son vigents pro pobres. Podríem afegir: no val la ingenuïtat, o fer-se un gol en pròpia porta, o directament no fem l'idiota. Davant obstacles tant alts la política tradicional no te força, es estèril per assoli aquests objectius. Les cadenes son massa fortes, tots som necessaris en número i actitud La política partidista viu de governar convencen als ciutadans, amb promeses que poques vegades es compleixen, o fent oposició per destruir la imatge de l'adversari acusant-lo la majoria de les vegades de incompliments que també ells mateixos incomplien en el seu torn. I tot amb l'objectiu de tornar a governar, amb lo que això representa per el partit (càrrecs, sous, etc). Aquest bucle es el mes semblant al dia de la Marmota, pro amb dues o tres Marmotes. Els francesos no van alliberar-se dels Nazis durant la segona Guerra Mundial fent allò. La resistència francesa agrupava faccions de diferents ideologies, pro cap manifestar el seu posicionament polític fins fer fora de França als invasors. Proposo a tothom fer un exercici mental de pensar com actuaríem si fossim envaïts per forces estrangeres (que ho som) que pretenguessin sotmetre'ns (que ho estem) com a poble, i espoliar-nos tot el que poguessin (que ho fan) En circumstancies tan dramàtiques seriem nosaltres els herois alliberadors, el poble i la seva força conqueriria la victòria i la llibertat, sacrificant el propi benestar per recuperar la dignitat i la llibertat de governar la nostra terra. Per a les hores, els ciutadans tornar a escollir els nostres representants per governar en base a les seves idees singulars, per les quals els escollim democràticament. Personalment després de reflexionar, m'ha n'adono que ha arribat l'hora de mirar fixament endavant i no aturar-nos fins recuperar la nostra llibertat, que no ens podem permetre el luxe de fer el joc a interessos enrevessats que posen en perill el procés. Tenim d'aparcar-ho tot: sense miraments: bancs, corrupció, desnonaments, retallades, etc. Necessitem una amnèsia temporal urgent, que ens permeti ser objectius i prou. Esquerres, dretes, tripartit, cas Palau, bla bla, Res en perjudici del objectiu final. La generositat pot ser el bé mes preuat en aquests moments. Que Deu amb perdoni, pro jo em faria fins i tot soci del Madrid (el que durés la reconquesta) Per que sense aquest assoliment, darrere no hi ha res, ni polítiques socials, ni lleis contra la corrupció, ni normatives bancaries, etc. No siguem badabadocs, la vara de mesurar dels paisos de Europa serà molt exigent, i ara toca començar a demostrar el nostre talant i de quin material estem fets, si sabrem lluitar amb eficàcia, rigor i determinació, deixant de banda les inèrcies, tarannàs i polítiques associades, a situacions que res tenen a veure amb la creació d'un nou estat, que a més representa l'esquinç d'un Estat soci. Els governs de la restat del mon, no reconeixeran mai un poble (i això ho som tots) que no es capaç de centrar-se en lo rellevant i en exclusiva, que sota al meu parer mostri: 1- Moviment transversal: Unió de tots, sense tenir en compte cap mena de diferencia social, racial, política, etc 2- El discurs electoral: només te d'estar centrar en el objectiu de fer fora l'invasor. La gent sense sostre, la pobresa infantil, i altres greus problemes desapareixeran si fem una campanya electoral clàssica? NO, i tots ho sabem. 3- Quan es far una programació en qualssevol mena d'àmbit, el primer es assenyalar l'objectiu final, i s'estableix una estratègia, formada per objectius parcials a complir, com esglaons que et porten al cap damunt de l'escala, que en virtut de l'eficàcia seran: els mínim possibles, assumibles amb els mitjans disponibles, clars i entenedors. Sota el meu parer ningú pot discutir la determinació del Sr. Mas en aquest camí. Al menys amb la meva actual amnèsia, no he vist a ningú tenir des de l'any 2012, millor compromís, intel·ligència i valentia. Avui reconec ser un pecador, el dia avanç de la conferencia del sr. Mas, encara dubtava del seu ferm compromís (mes que res per els companys de viatge) Pro en descàrrec meu, estava disposat a rendir-me si el sr. Mas deia amb fermesa les coses que ves per on, va dir. Perfecte? doncs sota el meu parer no, en el seu projecte li sobra el darrer sufragi per que si es fa llista transversal amb objectiu , i guanya el SI per majoria, doncs la voluntat del poble queda escrita amb llum i taquigrafia. I ves per on l'idea del sr. Junqueras de fer mes llistes independentistes, en la que s'incloguin altres conceptes diferents al marge del SI, pot-ser faria imprescindible un últim referèndum esclaridor amb clau europea. Doncs vist el paisatge com està i desprès de sentir el sr Junqueres, la meva aposta ja es definitiva, no puc seguint fent el préssec, li dono tota la confiança sr. Mas, per que amés amb temo que no hi ha ningú mes amb la capacitat, actitud i estratègia de no fer-nos quedar com a idiotes, davant els durs examinadors. Nota: per no ferir a ningú cadascun pot pensar amb la paraulota que vulgui. Bon cop de falç