Ernest Maragall somia amb el tripartit. Somiar truites es de franc. Ara toca independència.

Benvolgut senyor Ernest Maragall: Celebro la seva passió per la política. La regeneració democràtica no implica necessàriament que persones com vostè hagin de plegar. Ara bé, heu de tenir clar que necessàriament hi ha d'haver un canvi de mentalitat i una forma diferent de veure les coses. En primer lloc, tots els polítics que us atrau positivament el procés irreversible que ha iniciat Catalunya, gràcies a la gent del poble, i que comenceu a endevinar la dimensió històrica del que estem aconseguint, el que hauríeu de fer és demanar perdó per haver estat protagonistes d'un fracàs que paradoxalment ens ha portat a la presa de consciència dels ciutadants i que curiosament, ara, us fa tanta gràcia. És convenient que escolteu bé el batec del poble a qui voleu continuar servint. Un error en l'apreciació del moment que estem vivint suposarà la seva jubilació definitiva, malauradament anticipada, i també la de molts companys seus que, com han pogut, a trompicons i a rodolons, han deixat el fangar dels senyors Navarro i Iceta, i que legítimament, encara els queda corda, ganes, il·lusió i esperança de contribuir a construir un país millor. En segon lloc, després d'haver demanat perdó per les vostres pífies, per molt agnòstics o ateus que sigueu, recordeu que no es pot celebrar la Pasqua abans de Rams. Amb això vull tornar a dir i a recordar que a la Via Catalana no es van fer dues files i ningú demanava al del costat si era de dretes o d'esquerres. No és el moment de pensar que la unitat de les esquerres és la garantia de la independència. Hem d'anar junts, tant si ens agrada com si no. Senyor Ernest Maragall, valoro positivament la seva trajectòria des que d'una forma imperiosa i dolorosa, va haver de deixar el seu partit. Vostè era, per mi, un bon exemple, d'un home amb sentit d'estat. M'ha semblat legítim que fes un nou partit, tot i que m'ha semblat una llàstima la manca de cohesió entre els sobiranistes provinents del PSC-PSOE. Res a dir amb MES. Endavant amb la defensa de les vostres conviccions. Però ara, vostè que ha invertit tants esforços en articular una proposta de partit, ara ha d'entendre que ens trobem en una tessitura diferent. Ara s'ha acabat, momentàniament, el moment de la política de partits i també dels personalismes. Ha arribat l'hora de la desconnexió. Quan ningú parlava de la Constitució Catalana, vostè mateix, a la Universitat Catalana d'Estiu, va tenir l'atreviment d'explicar i de donar a entendre la necessitat de generar el debat per construir unes noves normes de joc vàlides per tothom. Això va ser molt ben vist i la prova d'això és que juristes assenyats i compromesos amb el país, com el senyor Santiago Vidal, han treballat per definir una proposta que entre tots, fent un exercici de responsabilitat, podrem consensuar, de tal manera que el parlament del nou Estat Català podrà posar a votació i a consideració de tots els catalans. Digui'm vostè, si davant d'aquest repte que ens ha de donar les eines per fer les coses millor de com vostè les feia quan governava, ara és el moment de fer política de partit? Ara ens cal que polítics com vostè, d'una forma solemne, obrin els ulls a la resta de polítics enrocats i a la població, que estem vivint un moment històric i excepcional. Aquesta és la forma implícita de demanar perdó. Heu de ser capaços de vèncer el vostre propi dogmatisme per fer el darrer salt final, tots els catalans, fortament agafats de les mans. Creieu-me. No en dubteu.