jueves, 4 de diciembre de 2014

Amb una llista sense nom, es vota exclusivament pel país i pel procés.

Avui voldria analitzar el dia després del cop de porta d’ERC a la proposta del President Mas i analitzar uns quants conceptes que els militant...s i seguidors d’ERC defensaven ahir com si es juguessin la vida.
En primer lloc, crec que tots estem d’acord en que la diversitat que es demana en diferents llistes es pot tenir en una sola llista, s’incorporen proporcionalment gent de cada sensibilitat política i de la societat catalana... Si algú, pel motiu que sigui, no hi vol anar, es lliure de fer-ho, però també ha de tenir en compte, el que diré en les properes línees, i després integrar-se al paraigües de la primera donant-hi recolzament.
Amb una llista sense nom, no hi ha sigles, no es vota a un partit ni a una ideologia, es vota exclusivament pel país i pel procés. La diversitat plantejada en aquesta llista és la que triarà les polítiques a efectuar durant 18 mesos. Encara que, tingueu en compte que, de polítiques no en podem esperar, qui pensi que en 18 mesos, i sense diners es pot canviar alguna cosa, tot estan en un procés d’independència, em sembla que no s’ho ha mirat bé o desconeix que és impossible.
En llistes separades, hi ha sigles i es vota a un partit.
Ara, un dels punts importants. Durant aquests 18 mesos tindrem molts problemes i suposo que tots esteu d’acord en que no n’hem de buscar més nosaltres, oi?..
Doncs jugar amb un paraigües i llistes porta tres problemes:
1-. La llei d’Hondt castiga el presentar-se en diferents llistes. Ahir em vaig quedar espantat quan veia militants d’ERC utilitzaven bloggs d’altre gent d’ERC on es defensava la diversitat de llistes ja que, segons la llei d’Hondt quedava tot igual... En vaig veure 3 de bloggs, 2 de parrafada teòrica que a la pràctica no és així i un que feia un exercici pràctic, que jo també vaig fer, i em vaig adonar que les dades havien estat manipulades.
Jo us donaré un exemple pràctic i real, una cosa que hem viscut tots.
2006: Tripartit ( tres llista), obtenen el 52,78 % dels vots, i els van representar 70 escons.
2010: CiU ( una llista), obté el 38.43% dels vots, i els van representar 62 escons.
No hi veieu res estrany? Només 8 escons amb tanta diferencia de vots? Doncs dir-vos que, si al 2010, CiU hagués obtingut el 50% dels vots, li representaven 92 escons
Es a dir que, si amb la llista única ja deiem que necessitariem uns 400.000 vots més per anar per segur, amb la proposta d’en Junqueras hauriem de buscar-ne més de 600.000.
2-. Anar en llistes separades abans de les eleccions implica el reconeixer que no hi ha voluntat d’entesa, d’acord... Perquè ha d’existir després de les eleccions?
3-. El que capta a un indecís és que tothom vagi unit i en una mateixa direcció.. Si l’indecís es troba ( i això passaria ) que li diuen, vota independència però vota a ERC, i un altre que li digui que a CiU... Sabeu que dirà l’indecís?... Més del mateix, em quedo a casa.
Ho miri per on ho miri només veig una proposta partidista i personalista per part d’en Junqueras i ara toca ser generós i pensar en el país.
Si ser partidista i personalista ens porta més riscos i, a sobre es proposa això, a mi em genera dubtes si el que vol és la independència o una altre cosa que, segurament estareu pensant.
Demà seguiré amb més punts que em van treure gent d'ERC com argument..

No hay comentarios:

Publicar un comentario