El passat dia 2 de desembre el president d'ERC sorprenia i donava un gran
ensurt a un bon gruix de la ciutadania catalana amb una conferència/classe
magistral on desgranava, un cop més, l'essència de la doctrina que s’ha anat
condensant al llarg dels anys en aquest partit. No cal pas dir que alguns no teníem cap mena de dubte que aquesta performance aniria d’aquest pal.
ERC ha esdevingut un partit on el substantiu és Esquerra, l'adjectiu és
Republicana i l'adverbi circumstancial de lloc és Catalunya. Per aquesta visió
de la realitat fou elegit President de la Generalitat José Montilla i per aquesta
ideologia va ser rebutjat, dimarts passat, el full de ruta d'Artur Mas.
La pluja fina i el patriotisme social que varen propugnar Carod i Puigcercós
no varen ser una excepció en el camí, sinó que són el paradigma d'ERC. Per
aquest partit, com va quedar absolutament palès l'altre dia a Barcelona, l'eix
dreta/esquerra és l'eix que ha de vertebrar l'acció política a Catalunya, també
a la Catalunya autonòmica.
Qualsevol persona que s'apropi a la realitat catalana, amb ulleres de veure hi se n’adona immediatament que, a Catalunya, no es poden fer polítiques
de cap mena, ni de dretes ni d'esquerres. Amb un pressupost intervingut, uns ingressos fonamentalment recaptats per una administració enemiga i unes
despeses fixes i financeres impossibles de ser assumides per una administració autonòmica que no pot legislar fora del marc espanyol, que
l'escanya.
Que, a les darreries del 2014, un pretès líder independentista digui que no
pot anar en una llista unitària per una qüestió ideològica, sense cap mena de
dubte, és un insult a la intel·ligència dels milions de ciutadans que s'han
mobilitzat cada vegada que han estat convocats.
Malgrat aquest entrebanc, tanmateix, no es pot defallir i cal empènyer per
aconseguir que els que dirigeixen aquest històric partit canviïn el rumb i es
posin a disposició d'una causa que exigeix determinació, coratge i
generositat.
Joan Carretero Grau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario