O guanyem o perdem. I perdre, sento dir-ho, seria la catàstrofe i seria per culpa nostra.

Després de guanyar a les urnes, i tenir la capacitat de controlar el nou Parlament, dóna la sensació que no tenim una visió clara de què hem de fer ara, enfangats com estem en conceptes de puresa política. El tema del President és el que domina tot el debat i sembla que és més important inclús que la mateixa independència del país. Quan s’obté una victòria tan rotunda com la que va tenir l’independentisme el 27-S s’ha d’actuar de pressa aprofitant l’element de sorpresa, de xoc, que està vivint l’adversari. Nosaltres hem deixat tot el camp lliure a l’unionisme perquè tergiversi els resultats i faci ressorgir la nostra incapacitat d’arribar a acords. Si continuem així, acabaran fent creure a tothom que són ells els que van guanyar les eleccions!
Tots sabem que si s’hagués pogut exercir el vot exterior amb normalitat democràtica, Junts pel Sí tindria més escons. Les projeccions els situen en el nombre de 64. És a dir, majoria simple i el procés no estaria en l’atzucac que sembla que ara es troba. No tenir-ho present és donar per bo el sabotatge que van patir milers de catalans que no van poder exercir el seu dret de vot. És acceptar les accions i omissions que va portar a terme l’Estat. La CUP ens parla de coherència i, aquesta, ha de tenir molt present aquest fet. Ignorar-lo no és en cap cas neutre, és acceptar-lo, és aprovar-lo. L’única manera de parlar de coherència és tenir-lo present i actuar conseqüentment.
Malgrat els atacs de l’estat espanyol, nosaltres hem d’anar fent la nostra via. El nostre camí és posar d’acord Junts pel Sí i la CUP i segellar un pacte on totes dues forces puguin salvar la cara, s’hi trobin més o menys còmodes i no ho facin perquè no hi ha cap més remei i pressionades per l’entorn. Estem construint un nou país independent i aquest repte colossal depèn de l’acord i aquest hauria d’arribar sí o sí. El president en funcions avui ha dit que és legítim que la CUP digui que no vol fer-lo president de la Generalitat, com és legítim que Junts pel Sí ho vulgui, però l’únic marc on s’han de moure és el de la legitimitat democràtica i és evident que Junts pel Sí ha tret 1.600.000 vots i la CUP 300.000 aproximadament, que equivalen a 62 diputats i 10 diputats respectivament. Amb aquest raonament, si la CUP respecta la democràcia, no hi hauria d’haver cap problema i Mas tornaria a ser president de la Generalitat durant 18 mesos. Personalment no em sembla que sigui demanar massa, ni que la cessió sigui una decisió massa dura.
Per tot això, esperem que el procés no s’encalli i hi  torni d’haver eleccions el març, perdent un temps preciós i demanant a la ciutadania que es torni a mobilitzar, tot motivat per la puresa ideològica i la intransigència, raonament que el poble tindrà en compte. Esperem que la racionalitat i la democràcia s’imposin i que Catalunya no hagi de fer el ridícul, que com va dir un escriptor, és el pitjor espectacle que es pot fer.
O guanyem o perdem. I perdre, sento dir-ho, seria la catàstrofe i seria per culpa nostra. Volia dir la nostra incapacitat, bé millor dit, la incapacitat dels polìtics de tirar del carro on són tots els vots de la gent, majoria, que vol la independència. Avui ja no hi un terme mig, ni tercera via. Seny i rauxa, les dues coses, es complementen. El nomenament de Carme Forcadell com a Presidenta del Parlament és el primer pas, el senyal de que les eleccions del 27S15 han estat plebiscitàries i que no volem renovar un govern autonòmic. Queda clar ? Polìtics de casa nostra, feu el favor de treballar a consciència i abans del 20D15 el govern i el full de ruta, hauria d’estar enllestit i la independència en camí. La lluita continúa i serà dura, molt dura, però ens en sortirem. No hi ha volta enrere.