És la primera vegada en tres-cents anys que tindrem un parlament majoritàriament independentista.

Efectivament avui és un gran dia. És la primera vegada en tres-cents anys que tindrem un parlament majoritàriament independentista. I encapçalada aquest parlament en el paper de Presidenta Carme Forcadell, si posin com si posin els quatre perdedors. I això farà que demà sigui un dia històric perquè ara tocarà anar per feina i colze a colze amb la representació política de la majoria de la ciutadania catalana, iniciar i acabar un procés que ens ha de dur inexorablement a la independència i a la República Catalana (o de Catalunya).
Els perdedors, conjuntament amb la caverna mediàtica i amb l’ajuda inestimable del govern espanyol, han provat de dinamitar-ho però, ara ja ho podem dir, no se n’han sortit i per això demà farem el primer gran salt cap a l’alliberament i ho celebrarem com cal. Ara cal anar acabant el camí traçat al full de ruta conjunt i fer totes les passes que falten per culminar el procés. Escollir un nou govern i tirar endavant amb força. No nego que aquest últim pas serà un dels més difícils per la intransigència d’alguns que no volen fer cas de la representativitat de cada grup per poder imposar segons quines tesis que dificultin o allarguin innecessàriament tot el procés. La gent ja està cansada i vol resultats el més aviat possible i sense perdre el temps. Espero amb tot l’esforç d’anys i panys lluitant pel nostre alliberament, que això s’acabi rapit i bé i assolim plenament el nostre dret de ser un país normal com tota la resta dels que hi ha al món, com Dinamarca o Holanda, per exemple. Som-hi!
Avui, jornada memorable, sí senyor. Ja som aquí! Com passa el temps! A vegades sembla que no passa res i ens impacientem. Però sí passa: el temps, i molt ràpid!
Certament sorprèn que els mateixos independentistes tinguem tant poca visió històrica. Tres anys han passat només entre una escena i una altra i això és res. El país és ja tota una altra cosa. El vell esquema de la transició ha fet aigües i les coses han canviat tant que el president de CDC resulta ser avui l’home més odiat pel poder. Qui li ho hauria dit això fa tres anys només? Qui ens hauria dit fa tres anys només que tota la força bruta de l’estat es faria servir contra Junts pel Sí, precisament perquè ha sabut obrir l’esquerda per on arriba la independència.
Que la Carme Forcadell sigui la presidenta del Parlament és l’emblema de que a Catalunya ha començat la substitució del vell poder pel nou. Espero que amb el nou Govern passi el mateix, que també hi hagi la substitució del vell poder pel nou. Confio que el vell poder no vulgui agafar-se fort a la poltrona del poder i deixi pas al nou . Seria molt lamentable que pogués passar això i de nou ens convoquessin a les urnes. Aquesta vegada per a què serien ?  quin objectiu tindrien ?
I casi que ja no ho recordàvem: tot just fa tres anys que la Carme era rebuda al Parlament i, ves a saber!, potser era la primera vegada que ella mateixa posava els peus allí. Avui és la presidenta, és a dir, la segona autoritat de Catalunya! Que tremoli l’enemic!