Els poders fàctics de la Transició, bisbes, militars i banquers, han amenaçat de fer cremar a l'infern els catalans, entrar amb els tancs per la Diagonal i segrestar els nostres estalvis. PP i PSOE han passejat els seus espantalls de la Constitució per la colònia catalana, la diplomàcia espanyola ha creuat l'Atlàntic per aconseguir una declaració de deu segons d'Obama, i ha afegit un paràgraf a una resposta de la Comissió Europea. Tot, per por a la democràcia. La por ha canviat de bàndol, ha dit encertadament la CUP en campanya.
L'estat, els catalans, tant els del sí com els del no, i sobretot, Europa i el món, faran una interpretació exclusivament plebiscitària dels resultats. De fet, aquesta és la decisió que hem pres els catalans. Per bé i per mal. Si es guanya el plebiscit per vots, les institucions internacionals hauran de deixar de riure les gràcies de la diplomàcia espanyola. Juncker, Merkel, Cameron, Obama i companyia decidiran sobiranament si legitimen els resultats democràtics d'uns ciutadans europeus que han anat pacíficament a les urnes, o si per contra, legitimen l'estratègia de la por i la mentida que de ben segur que seguirà abanderant Madrid. No hi haurà més marge. Algun estat europeu tindrà nassos de sortir a proclamar la unitat d'Espanya? Ho hauria fet algun estat si a Escòcia hagués guanyat democràticament el sí? El 27-S serà un jornada de reflexió per al món.
Passi el que passi diumenge, Catalunya ja és un subjecte polític. L'estat ha assumit la possibilitat d'independència, ara o més endavant, com una alternativa real. Gran victòria de la societat civil, flanquejada, això sí, pels partits polítics. I la comunitat internacional haurà vist que els ciutadans poden sacsejar el tauler de joc i posar en qüestió l'estatus quo de l'Europa dels estats. Encoratjaran Madrid a defensar-se amb la seva Constitució, o els diran the party is over, és a dir, negocieu una separació pactada? Però la cosa, tristament, no va de valors democràtics, va de pasta. O una Catalunya contribuent neta que es quedi una part del deute d'Espanya, o una Espanya amb un deute descomunal que competeixi amb Grècia per ser l'estat més desestabilitzador del sud d'Europa.
Gemma Aguilera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario