Ens hi posem seriosament i ens deixem de tremolors ?

Deixem moltes coses a l’aire i tota realitat es complexa. Jo també el entenc, son al precipici… o ens tiren enrere, si, ens tiren… o ells cauen al buit. El poder, polític, financer, judicial, en totes les seves vessants, es al caire del precipici:

1) Hiha corrupció, segur, arreu. Molts any manant, moltes butxaques agraïdes, moltes connivències. Però hi ha corrupció amiga i la d’altres. Pujol va ser tan corrupció amiga que, ara, al estirar fils en surten de noms que convé remenar. Que son noms molt ‘seus’, la connivència dels poders locals, regionals i central. Tot juntet ben remenadet. Hi ha la corrupció que convé esbombar, certa o inventada. El problema rau en fer-ne una víctima que sigui l’ase del cops. Estan en aquesta tasca, però no se’n surten del tot, ho intenten, ho han intentat i ho intentaran. No deuen tenir gaire que no els embruti a ells o ja estarien tots ben engarjolats.

2) Deslegitimar càrrecs i institucions. Aquell no m’agrada, aquell lloc no fa prou, a les escoles son uns ramats d’adoctrinats. Institucions i serveis ben ensorrats perquè la gent no els tingui cap respecte. Lo meu es bo, lo que fas tu es dolent.

3) Si no en som prou conscients, ens passarà com l’acudit: quan van venir a buscar-me no quedava ningú per ajudar-me. Si la CUP no es capaç de veure que la figura de Mas es, ara per ara, un referent per a la resta del mon i el deixa exposat… quan arribi la seva il·legalització no quedarà ningú que els defensi a ells, ni Forcadell,ni Romeva, ni Franco Rabell… no hi anirà ningú. Insisteixo, ara mateix, no es pot treure la seva fitxa del taulell sense ensorrar bona part del èxit aconseguit.
Si, tot plegat, no ens fa ser forts, donar les mans als companys de viatge i ens fa tremolar cames (i cap) es que, potser, no ens mereixem un pais. I si no ens el mereixem, potser no calia tanta feina.
Jo confiava molt en la gent de la CUP, molt. Però trobo que cada dia hi ha menys arguments per al que volen fer sense embrutar-se les mans.
Som al penya-segat… que… que fem ?
O caiem nosaltres o cauen els poder estatals, vosaltres trieu. en aquesta aposta no ha mitges tintes, no hi ha ‘butlla’. I el país serà de nou trinxat, ni català escolar, ni TV3, ni català com a eina pública. No ho fan tot per deixar-nos aixecar el cap en pocs anys, així que… que fem ?
Ens hi posem seriosament i ens deixem de tremolors ?