Ser progre no es fàcil.

Ser progre no és fàcil. Es necessita molta pràctica, anys de feina dura i un perseverant esforç diari. El bon progre es construeix dia a dia, en tots els seus actes i en cada petita decisió. Sorprenentment no existeix cap manual. Després de buscar a diverses llibreries he comprovat que, de moment, no s’ha escrit cap mena de guia de comportament. Aquí hi ha un buit immens. La Maruja Torres o la Rosa Regàs s’hi podrien posar. De moment, i perquè no sigui dit, un servidor es proposa ajudar-los amb els 10 manaments imprescindibles per esdevenir un bon progre.

1. És elemental comprar El País o El Público. Tot i que El País sempre havia estat un referent progre indiscutible, actualment El Público té més categoria. Combina la lectura d’aquests diaris amb escoltar la SER cada matí.

2. Estèticament no hi ha un patró progre ben definit. Ara, hi ha dues coses que són elementals: portar ulleres de pasta i no lluir mai cap corbata. Es recomana vestir amb una camiseta del Che i un mocador palestí.

3. El bon progre té força opcions electorals. Pot votar ICV-EUiA (PSOE en alguna circumstància extrema), algun partit monotemàtic extraparlamentari, pot fer vot nul, en blanc o abstenir-se.

4. És fonamental que tingui alguns Estats-monstre de capçalera. Els Estats Units d’Amèrica i Israel encapçalen totes les llistes. Això s’ha de complementar amb la defensa de Cuba (perquè “allà, com a mínim, ningú passa gana”) i de Palestina.

5. És imprescindible acusar al capitalisme salvatge i a l’Església catòlica de tots els mals de la humanitat. Hi ha una frase que sempre que pugui repetirà: “el comunisme és una bona idea però que no s’ha sabut aplicar”.

6. El bon progre ha d’estar en contra de la globalització (en totes les seves facetes) i de qualsevol mena de multinacional. La seva particular fórmula per combatre-la és substituir la Coca-Cola per l’Alter-cola.

7. El vocabulari del progre té les seves peculiaritats. No utilitzar mai el vostè, tutejar sempre a l’interlocutor i referir-se a tothom com a “company” o “amic”. A més, s’ha de demostrar que el llenguatge maltracta el gènere femení i, per tant, sempre diran “companyes i companys”, “amigues i amics” o “mares i pares”.

8. El progre ha de tenir un fals orgull pagès (sobretot en el menjar) i ha de practicar alguna filosofia/tècnica oriental. Rebutjarà qualsevol missatge cristià, però confiarà en budes, energies de la mare terra i tot tipus d’encens.

9. Defensarà alguns col•lectius i moviments com els seus propis fills. El col•lectiu okupa, el moviment del 15M i els antibolonya són tres referents. Per altra banda, sempre criticarà els banquers, a la classe política, als empresaris i a la policia.

10. Per últim, el bon progre ha de ser soci d’alguna associació ecologista, animalista o altermundista. Normalment defensarà causes molt nobles de països remots i tendirà a ignorar les causes identitàries més pròximes. Per exemple, queda molt bé defensar les foques de l’Antàrtic i la independència del Tibet o del poble sahrauís. La de Catalunya normalment queda classista i esnob.