Que tinguem sort.

Ja fa temps que la situació de Catalunya anava abocada a la de l´actualitat. El que passa que encara la majoria del poble català no se´n convenç que la llibertat nacional és necessària per sobreviure. No per fer volar coloms, sinó senzillament perquè estem desapareixent. Per tant, hem de començar com els 12 apòstols i després de 2000 anys mireu si hi ha gent que s´hi ha afegit a unes creences. Nosaltres no som diferents de ningú. Difícil ho tindrem però no pas impossible. De forma que, cal començar com més aviat millor, i ja ens anirem afegint fins a ser la majoria. És importantíssim que la gent vegi que si vol la prosperitat per a la seva família i el seu futur, els fills i néts, és bo per a ells que se sumin a la llibertat de Catalunya. Cap poble que l´ha assolit mai més ha volgut reintegrar-se de nou al poble on era abans. I quant a la Unió europeua, em sembla que podem presentar unes credencials més que suficients de maltractament per part del país ocupant. Així és que la raó també és al nostre favor. Cal lluitar perquè el català indecís i l immigrat enganyat, facin el pas valent endavant perquè també ells seran els primers beneficiats. Que tinguem sort, com canta el Llach.